Bielorús

De Viquipèdia

Bielorús 'Беларуская мова'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Bielorússia i minoritàriament a països del voltant
Regió:	Europa oriental
Parlants:	7 milions
Rànquing:
Classificació genètica:	Llengua indoeuropea Eslava Oriental Bielorús
estatus oficial
Llengua oficial de:	Bielorússia i 12 comtats de Podlasie(Polònia)
Regulat per:	no compta amb regulació ofical
codis de la llengua
ISO 639-1	be
ISO 639-2	bel
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	bel
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El bielorús és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Bielorússia, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna). Mostra característiques de transició entre l'ucraïnès i el polonès, amb fortes influències del lituà. Es divideix en quatre dialectes: Nordest (a Polack, Viciebsk i Mahilou), Sudoest (Hrodnia, Baranovychi, Slutsk i Mozyr), Zabludov o central, que s’ha emprat com a base de la llengua literària, i polesià.

Taula de continguts

1 Situació de la llengua
2 Característiques
- 2.1 Alfabet ciríl·lic bielorús actual
- 2.2 Alfabet llatí bielorús
3 Enllaços externs

[edita] Situació de la llengua

Segons dades del 1989, el 74,2% dels bielorussos tenien com a llengua materna el bielorús, tot i que només hi havia 0,8 llibres per capita en bielorús (contra 6,8% en rus). Nogensmenys, aquest percentatge de parlar matern era del 83,5% el 1979 i del 93,2% el 1959, cosa que mostra un alt procés de russificació lingüística. El fet que les dades de parlants de bielorús del 1993 eren de 6.780.000 persones (el 65,7% de la població), afegit a que tant la televisió com la major part dels diaris del país s'editen en rus, i que l'educació encara es fa majoritàriament en rus (a Minsk només hi havia una escola el 1989 que ensenyava en bielorús), mostren que podria tractar-se d'una llengua en perill.

Vora el 20% dels bielorussos ètnics tenen el rus com a llengua materna, mentre que el 79% dels bielorussos el tenen com a segona llengua, cosa que afecta moltíssim a la recuperació nacional i lingüística. Hi ha una autoidentificació nacional força alta, i endemés el 16,5% dels bielorussos que no la tenen com a llengua materna la tenen com a segona llengua. Tanmateix, manquen referents simbòlics i històriconacionals autoidentificadors, i les alternatives nacional-burgeses sovint no es corresponen amb la realitat històrica objectiva, supeditada encara a la sovièticorussoïde, i els és encara difícilment assumible.

[edita] Característiques

El bielorús no es va estandarditzar fins a l'Edat Mitjana, abans era només una variant de la llengua eslava eclesiàstica. Actualment s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que en diverses èpoques s'ha usat una modificació de l'alfabet llatí i fins i tot caràcters àrabs.

Gramaticalment, hi destaquen els següents trets: existència de sis casos, un accent mòbil per marcar la síl·laba tònica i un vocabulari proper a l'ucraïnès. Existeix la tendència fonètica de pronunciar les lletres e i o àtones com a [a], un procés que s'anomena akannie (аканьне) i comparable a la neutralització que podem veure en català o en rus, per exemple, tot i que amb altres lletres i fonemes. També es caracteritza per:

El so U llarg d'una antiga U protònica amb valor sil·làbic (uborij, u syna) i d'una U per VU i VI (zdarovje-zdrowie-zdorov’e)
Abundància de la vocal A
Gaudeix del so propi Ë, que no apareix a altres parles eslaves
Forma els sufixos femenins chyn, chyna.
Freqüència de síl·labes AK o KA, del rus ovca passa al bielorús avechka
Influències lèxiques del polonès, del lituà i de l'alemany

Els casos bielorussos són comuns a gairebé totes les altres llengües eslaves:

Nominatiu (nazouny)
Genitiu (rodny)
Datiu (davalny)
Acusatiu (vinavalny)
Instrumental (tvorny)
Locatiu (mesny)
I un setè cas, el vocatiu (klichny), tot i que aquest és rarament emprat en la llengua actual i es troba en un clar desús.

[edita] Alfabet ciríl·lic bielorús actual

Аа Бб Вв Гг Дд (ДЖдж ДЗдз) Ее Ёё Жж Зз Іі Йй Кк Лл Мм Нн Оо Пп Рр Сс Тт Уу Ўў Фф Хх Цц Чч Шш Ыы Ьь Ээ Юю Яя

A diferència d'altres llengües que fan servir l'alfabet ciríl·lic, el bielorús hi afegeix un apòstrof (') per tal d'indicar la no palatalització. Compareu Сям'я amb la seva transliteració Siamja (per indicar les dues maneres en les quals es pot realitzar fonèticament el caràcter я).

A més, abans de 1933, el bielorús tenia una altra lletra, la Ghe (Ґґ), que ha estat objecte de controvèrsia ja que alguns lingüistes opinen que s'hauria de tornar a afegir però oficialment encara no s'ha pres aquesta mesura ortogràfica.