Ruperto Chapí Lorente
De Viquipèdia
Ruperto Chapí Lorente (Villena, 27 de març de 1851 - Madrid, 25 de març de 1909), compositor valencià que va destacar fonamentalment en el camp de la sarsuela. Va ser un dels fundadors de la Societat d'Autors.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill d'un barber de Villena es va educar en un ambient en què la música per a instruments de vent, per l'existència al País Valencià de nombroses agrupacions bandístiques, es vivia amb especial intensitat. Així, als 9 anys ja destacava com a intèrpret de flautí i cornetí. Conegut com el xiquet de Villena, va formar part de la banda de la seua ciutat, per a la que va compondre algunes peces. També a Villena va estrenar la seua primera sarsuela, una obra de joventut completament oblidada.
El 1967, amb 16 anys va marxar a Madrid, on va guanyar-se la vida com a músic de diferents orquestres de teatres de sarsuela. El 1970 va inscriure's al Conservatori de Madrid, on va estudiar harmonia i composició amb Emilio Arrieta. El 1972 va aconseguir un treball com a músic militar i es va casar amb Vicenta Selva.
Encara que ja havia intentat la via de la sarsuela, estrenant algunes obres a Madrid, la influència d'Arrieta va ser decisiva perquè el 1874 aconseguira estrenar al Teatro Real l'òpera en un acte Las naves de Cortés. Arran de l'estrena d'aquesta òpera va aconseguir una beca per a estudiar dos anys a Roma, on es va desplaçar amb la seua esposa i la seua primera filla. Entre 1975 i 1978 va passar per Milà i París, ampliant els seus estudis, i des d'aquestes ciutats va trametre algunes òperes, com La muerte de Garcilaso i Roger de Flor, que van ser estrenades a Madrid. En tornar a Madrid va renunciar al seu treball a l'exèrcit, decidint dedicar-se exclusivament a la composició.
El primer gran èxit de Chapí en el teatre va ser la sarsuela Música Clásica (1880). Aquest mateix any estrena La Tempestad, sarsuela "gran", que marcaria la definitiva vocació del compositor per aquest gènere. Front al género chico — obres en un acte, de caire satíric o còmic i amb poca música — la sarsuela gran està més a prop de l' opéra-comique francesa, és a dir, es tracta d'obres en tres actes amb una major ambició musical, i que segueixen la tradició iniciada per Barbieri i Emilio Arrieta entre d'altres. En la dècada de 1880, es fonamenta el lideratge de Chapí en aquest gènere, amb l'estrena, entre d'altres, d'una de les obres arquetípiques: La Bruja (1887).
No obstant, a partit de 1889 i durant la dècada de 1990, Chapí girarà vers el género chico amb la producció d'alguns dels títols més representatius: Las hijas del Zebedeo, El tambor de granaderos i sobretot La Revoltosa (1897), considerada la seua obra mestra. Aquesta darrera sarsuela, junt a La Verbena de la Paloma de Tomás Bretón i les obres de Federico Chueca ha estat considerada com la culminació del género chico. També en aquesta època incursiona en l'opereta amb la creació d'una de les seues obres més populars: El Rey que rabió, de la que principalment es recorda el seu cèlebre cor de doctors.
Chapí va ser un músic molt respectat en vida, i va haver-hi incondicionals que l'elevaven per damunt dels millors compositors de l'època. És cert que posseïa una formació musical i una inspiració melòdica molt superior a la de la majoria dels seus contemporanis, així com un fi instint teatral. No obstant, després de la seua mort alguns crítics van objectar la seua falta d'ambició i l'excessiva dedicació al género chico, estimant que un treball més acurat i pausat li hauria permès compondre obres de vàlua superior.
Segons Carlos Gómez Amat "La seua tècnica era precisa, clara i sempre eficaç. El seu poder de creació melòdica no pot deixar lloc a cap dubte. Era un músic escènic cent per cent, amb un talent superior per a les situacions dramàtiques, i per això romanen el seus grans encerts..." Luis G. Iberni, autor d'una biografia del compositor ha dit que "...El seu paper en l'evolució de la sarsuela espanyola en la fi del Segle XIX i primeries del Segle XX és molt transcendent. Durant els trenta anys en què va dur a terme la seua tasca; figura gairebé com l'únic valedor de la sarsuela gran, hereva de Barbieri, Arrieta y Gaztambide. Amb el seu talent es mostra capaç de mantenir el mateix esperit durant decennis."
Degut a problemes de cobrament de drets per les seues obres, que el van enfrontar a l'editor Fiscowich, va assumir com un objectiu personal el canviar la situació d'abús en la que es trobaven el compositors. Aquest ferm propòsit va desembocar en la fundació de la Societat d'Autors el 1899.
Al final de la seua vida, va reprendre la composició d'obres de major envergadura, potser atiat per la recuperació del vell somni de crear una escola espanyola d'òpera, amb un estil distintiu. El primer intent, amb l'òpera Circe (1902), se'n va ressentir de la pobresa del llibret. El 1909 va estrenar la seua darrera obra; l'òpera Margarita la tornera al Teatro Real de Madrid. Poc després, el 25 de març del mateix any, va morir de pulmonia. Està soterrat a Madrid, en la Sacramental de Sant Just, al fons del pati de Santa Gertrudis, secció 4ª, sepultura núm. 164, a poca distància de la tomba de Chueca.
[edita] Obres (Llista no exhaustiva)
[edita] Orquestra
- Escenas de capa y espada, poema simfònic, (1876)
- Fantasia Morisca, (1879)
- A Granada (Andante cantabile)
- Meditación (Moderato)
- Serenata (Alegro moderato)
- Final (Moderato)
- Polaca de Concierto, (1879)
- Simfonia en Re menor
- Los Gnomos de la Alhambra, (1891)
- La ronda de los gnomos (Alegretto)
- Conjuro. Séquito de Titania y Oberón (Andante maestoso)
- La Fiesta de los espíritus. La Aurora (Alegro molto vivace)
[edita] Música de cambra
- Quartet de corda núm. 1, en Sol major (1903)
- Quartet de corda núm. 2 en Fa major (1904)
- Quartet de corda núm. 3 en Re major (1905)
- Quartet de corda núm. 4 en Si bemoll menor (1907)
[edita] Òpera i sarsuela
- Roger de Flor (llibret: Mariano Capdepón), òpera 3 actes (1878)
- Música clásica (llibret: José Estremera), 1 acte (1880)
- La serenata (llibret:José Estremera), òpera 1 acte (1881)
- La tempestad (llibret: Miguel Ramos Carrión), 3 actes (1881)
- El milagro de la Virgen (llibret: Mariano Pina Domínguez), 3 actes (1884)
- La Bruja (llibret: Miguel Ramos Carrión), 3 actes (1887)
- Las hijas del Zebedeo (llibret: José Estremera), 2 actes (1889)
- La leyenda del monje (llibret: Carlos Arniches/Gonzalo Cantó), 1 acte (1890)
- El rey que rabió (llibret: Carrión/Vital Aza), 3 actes (1891)
- El tambor de granaderos (llibret: Emilio Sánchez Pastor), 1 acte (1894)
- Mujer y reina (llibret: Domínguez), 3 actes (1895)
- Las bravías (llibret: José López Silva/Carlos Fernández Shaw), 1 acte (1896)
- La revoltosa (llibret: José López Silva/Carlos Fernández Shaw), (sainet líric en un acte i tres quadres) 1 acte (25 de novembre de 1897)
- Los hijos del batallón (llibret: Carlos Fernández Shaw), 3 actes (1898)
- Pepe Gallardo (llibret: Guillermo Perrín/Miguel de Palacios), 1 acte (1898)
- La chavala (llibret: López Silva/C. Fernández Shaw), 1 acte (1898)
- Curro Vargas (llibret: Joaquín Dicenta/Antonio Paso sobre la novel·la El niño de la bola de Pedro Antonio de Alarcón), 3 actes (1898)
- La cara de Dios (llibret: Arniches), 3 actes (1899)
- La cortijera (llibret: Joaquín Dicenta/Antonio Paso), 3 actes (1900)
- El barquillero (llibret: López Silva/José Jackson Veyán), 1 acte (1900)
- Circe (llibret: Carrión), òpera 3 actes (1902)
- El puñao de rosas (llibret: Arniches/Ramón Asensio Mas), 1 acte (1902)
- Don Juan de Austria (llibret: José Jurado de la Parra/Carlos Servet), 3 actes (1902)
- La venta de don Quijote (llibret: Carlos Fernández Shaw), 1 acte (1902)
- Juan Francisco (llibret: Joaquín Dicenta), 3 actes (1904)
- Guardia de honor (llibret: Eugenio Sellés), 1 acte (1905)
- La sobresalienta (llibret: Jacinto Benavente), 1 acte (1905)
- El triunfo de Venus (llibret: Pedro Muñoz Seca/C. Fernández Shaw), 1 acte (1906)
- La patria chica (llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero), 1 acte (1907)
- La eterna revista (llibret: Asensio Mas/Jacinto Capella), 1 acte (1908), en col·laboració amb Gerónimo Giménez
- Margarita la Tornera (llibret: C. Fernández Shaw), òpera 3 actes (1909)
[edita] Música religiosa
- Motet a set veus, (1876)
- Los Ángeles, oratori, (1880)
[edita] Bibliografia
- (castellà) Carlos Gómez Amat, Historia de la Música Española. Siglo XIX. Colección Alianza Música, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
- (castellà) Diversos autors, Programa de la representació de "La Bruja" al Teatre de la Zarzuela de Madrid. 2002. D.L.:M-50070/02
- (castellà) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
[edita] Enllaços externs
- Breu biografia i escolta d'extractes d'algunes de les seues obres EPDLP (castellà)
- Breu biografia Teatre Chapí de Villena (castellà)
- Biografia i sinopsis argumentals de les seues obres principals a Zarzuela! (anglès)
