Emilio Arrieta
De Viquip??dia
Pascual Juan Emilio Arrieta Corera (Puente la Reina (Navarra), 21 d'octubre de 1823 ??? Madrid, 11 de febrer de 1894) fou un compositor espanyol d'??pera i sarsuela.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Sent un infant va quedar orfe i es va educar a Madrid amb la seua germana Antonia, on va iniciar els seus estudis de m??sica en el Conservatori de Madrid. El 1839 la seua germana el va enviar a It??lia, on va estudiar piano amb el mestre Perelli i harmonia amb Mandancini, de manera privada. El 1841 ingressa en el Conservatori de Mil??, gr??cies a la generositat del comte de Litta, estudiant piano i harmonia amb el mestre Nicola Vaccai (entre 1838 i 1846), acabant la carrera amb premi extraordinari. En els seus anys a Mil?? va entaular una gran amistat amb el compositor itali?? Amilcare Ponchielli, autor de l'??pera La Gioconda, amistat que va perdurar fins a la mort d'aquest ??ltim el 1886.
A It??lia, en col??laboraci?? amb el llibretista Temistocle Solera, va compondre la seua primera ??pera: Ildegonda, estrenada el 1846 amb poc ??xit a It??lia, i guanya el premi de composici?? en la Scala de Mil??. Reincorporat a Madrid, el 1846 es fa con??ixer com a director de l'orquestra del "Teatro del Circo", en el que tamb?? estrena el mateix any una simfonia. Va con??ixer Isabel II en una festa de palau. La reina el va contractar com a professor de cant, nomenant-lo compositor de la Cort tres anys despr??s, i va ordenar construir un teatre al Palau Reial on Arrieta va estrenar les ??peres La conquista de Granada i Pergolesi.
Malgrat haver comptat amb el suport de la reina, despr??s de la destituci?? de la monarquia va publicar l'himne Abajo los Borbones.
Va accedir a la pla??a de professor de composici?? de l' "Escuela Nacional de M??sica" de Madrid el 1857 i va passar a ocupar el c??rrec de director el 1868, que conserv?? fins a la seua mort el 1894. En aquesta ??poca va compondre nombroses obres destinades a concerts, concursos i actes acad??mics. Entre els seus alumnes m??s destacats trobem a Tom??s Bret??n i Ruperto Chap??.
El renaixement de la sarsuela amb el ??xits de Barbieri, Gaztambide i altres, junt amb el tancament del Teatre del Reial Palau, va fer que Arrieta se sentira sedu??t per aquest g??nere, abandonant l'??pera, del que en va produir m??s de 50 t??tols.
El 1853 va estrenar la seva primera sarsuela, El domin?? azul, i trenta anys despr??s la darrera: San Francisco de Sena. La seua obra m??s c??lebre i l'??nica que es mant?? en el repertori ??s Marina, sobre un insuls llibret de Francisco Camprod??n, narra la d??ria amorosa d'una ing??nua noia de Lloret de Mar pel seu germanastre. Nascuda com sarsuela el 1855 la va transformar en ??pera, sent estrenada en aquesta nova forma al Teatro Real de Madrid el 1887. Actualment, Marina es representa sempre en la seua versi?? oper??stica. Malgrat la feblesa del llibret, aquesta ??pera cont?? una m??sica d'indubtable bellesa amb moments memorables. Potser el fragment m??s recordat d'aquesta obra ??s el brindis del tercer acte "A beber, a beber, a ahogar...!"
El 1871 reb?? la Gran Cruz de Isabel la Cat??lica i el 1873 va ser nomenat acad??mic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando en la recentment creada secci?? de m??sica.
Fernando P??rez Ollo, cr??tic musical, escriu d'Arrieta: "La seua gl??ria es fonamenta en la seua producci?? teatral i m??s en concret en el paper decisiu que va representar en la consolidaci?? de la sarsuela com a g??nere. Aquest predomini del mestre navarr??s va ser possible pel seu sentit mel??dic, en la l??nia tradicional de Bellini, m??s que en la renovadora i dram??tica de Verdi, i pels recursos t??cnics ???harm??nics i instrumentals- que li va aportar la seua formaci?? italiana. En aquest darrer aspecte, Arrieta va ser superior als seus col??legues peninsulars".
El 2004 es va reposar a Madrid Ildegonda en versi?? de concert, causant una excel??lent impressi?? per la qualitat t??cnica de la m??sica i el refinament mel??dic, que sempre van ser dues de les caracter??stiques representatives del geni d'Arrieta.
[edita] Obres principals (per completar)
[edita] ??pera
- Ildegonda (1846)
- La Conquista de Granada (1850)
- Pergolesi (1851)
- Marina Adaptaci?? de la sarsuela del mateix nom (1887)
[edita] Sarsuela
- El domin?? Azul (1853)
- El grumete (1853)
- La estrella de Madrid (1853)
- La cacer??a real (1854)
- Guerra a Muerte (1855)
- La dama del Rey (1855)
- Marina (1855)
- La hija de la Providencia (1856)
- El son??mbulo (1856)
- El planeta Venus sarsuela fant??stica (1858)
- Az??n Visconti (1858)
- Los circasianos (1860)
- La Tabernera de Londres (1862)
- El duende de Madrid (1866)
- El conjuro (1966)
- San Francisco de Sena (1873)
[edita] Bibliograf??a
- VV.AA. Memorias Barbieri y Arrieta. Iberautor Promociones Culturales, S.L. Madrid, 1994.
- ??ngel Sagard??a Sagard??a. Gaztambide y Arrieta. Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra. Pamplona, 1983.
- Mar??a Encina Cortizo Rodr??guez. Emilio Arrieta : de la ??pera a la zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003.
- Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000.
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s)Zarzuela! Ressenya i argument de Marina
- (angl??s)Zarzuela! Biografia
- (castell??)El Poder de la Palabra Breu biografia i escolta d'un fragment de Marina
