Rostany
De Viquip??dia
Rostany (en llat?? Rostagnus, en franc??s Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors inclo??a els pagi de Besal?? i Emp??ries) del 785 a una data entre el 801 i el 811. Va ser nomenat per Carlemany just despr??s de qu?? Girona es lliur??s als carolingis.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens i nomenament
La ciutat de Girona i els territoris dels voltants, a l'igual que gaireb?? tota la pen??nsula ib??rica, estaven sota domini ??rab des de la conquesta musulmana ocorreguda entre els anys 711 i 720. Segons el Cronic?? de Moissac, l'any 785, la noblesa local (goda) va expulsar als governadors ??rabs de Girona i va lliurar la ciutat (i tamb?? Besal??) als carolingis (liderats pel comte Guillem de Tolosa). En aquest nou territori, els francs van crear el comtat de Girona que inicialment inclo??a els pagi de Besal?? i Emp??ries i Rostany va ser nomenat comte de Girona per Carlemany, rei dels francs.
Com hem dit, la ciutat no va ser conquerida sin?? que es va lliurar volunt??riament. Els probables motius d'aquesta conducta els trobem en la pol??tica que els francs estaven duent a terme amb les ciutats ja conquerides a Septim??nia, tant de respecte a les autoritats locals com de les bones condicions de l'establiment dels hispans refugiats, i tamb?? pel temor de veure's perjudicats per les lluites entre els val??s de Barcelona i Saragossa. Aix?? sembla indicar que Rostany era d'origen got; podria ser un hisp?? refugiat a Septim??nia fugint del domini ??rab o b?? un noble got de la regi??, dels que van expulsar els ??rabs de la ciutat. En el primer cas, podria ser un tal Rostagnus que el 3 de juny del 782 presid?? un judici a Narbona.
[edita] L'expedici?? ??rab del 793
L'any 789, Urgell es va lliurar tamb?? als carolingis. Aquests ??xits francs donaren ??nims a aquells ??rabs de la regi?? que eren contraris al poder de l'emir de C??rdova; entre el 789 i el 791 hi hagu?? diverses revoltes amb la intenci?? de lliurar les ciutats de Barcelona, Tortosa, Saragossa i Osca als francs, per?? els ex??rcits de l'emir Hisam I ho impediren. Per assegurar-se el control de la zona, l'emir envi?? una s??rie d'expedicions punitives contra la Septim??nia. Especialment important va ser l'expedici?? del 793, dirigida pels germans Abd al-Malik i Abd al-Karim. Rostany fortific?? les muralles de Girona i va defensar b?? el territori de manera que els ??rabs no van poder prendre la ciutat. No obstant, algunes fonts expliquen que en algun moment entre els anys 793 i 797 la ciutat va tornar a caure en mans dels musulmans pro-cordovesos. Finalment, el 798, els francs van poder reocupar Girona i Rostany va ser restaurat com a comte. D'altres fonts, tot i mencionar l'expedici?? del 793 i tamb?? dues m??s el 795 i el 796, no fan refer??ncia a aquest breu per??ode de conquesta musulmana.
[edita] La conquesta de Barcelona
A m??s de defensar el territori, els comtes de comtats fronterers com Girona tenien una altra obligaci??: participar en les expedicions carol??ngies contra territori musulm??. L'any 795, un magnat got de nom Joan va organitzar, amb l'ajuda de Rostany, una expedici?? fallida contra Barcelona. Per?? l'expedici?? m??s important en la que particip?? Rostany va ser la del setge i conquesta de Barcelona dels anys 800 - 801. En la Vida de Llu??s el Piet??s s'explica que l'ex??rcit franc, manat per Llu??s el Piet??s, llavors rei d'Aquit??nia, estava dividit en tres cossos: un d'ells, dirigit per Rostany, va acampar prop de Barcelona i va ser el que realment va comen??ar el setge de la ciutat; els altres dos, manats per Guillem de Tolosa i pel propi Llu??s, s'hi van unir una mica m??s tard. El setge va durar des de la tardor de l'any 800 fins a l'abril del 801, quan finalment la noblesa local va sublevar-se i va lliurar la ciutat als atacants.
[edita] Fi del govern
La data de la fi del govern de Rostany no est?? clara. La majoria de fonts donen l'any 801; d'altres, el 811 i d'altres no donen cap data concreta sin?? que es limiten a dir que a partir de cert any ja hi havia una altra persona en el govern del comtat de Girona. Igualment se'n desconeix la causa: mort, destituci??,...
Se sap que l'any 812, diversos comtes de les regions de Septim??nia i G??tia, entre ells el comte de Girona i Besal??, van viatjar fins a la cort de Carlemany a Aquisgr?? per assistir a un judici referent a una acusaci?? d'imposici?? de tributs excessius sobre la terra que un grup de terratinents hispans feia contra ells. Aix?? fa pensar que pel 812 el comte de Girona era un oficial reial (els encarregats de recaptar els tributs per a l'emperador) i no un terratinent hisp??.
D'altra banda, tot sembla indicar que el seu successor va ser un magnat d'origen dubt??s anomenat Odil??, del que es fa esment per primer cop el 2 d'abril del 812.
| Precedit per: Nou t??tol |
Comte de Girona 785 - 801 (o 811) |
Succe??t per: Odil?? |
