Roja
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??roja (desambiguaci??)??. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Roja
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Rubia tinctorum |
||||||||||||||
La roja (Rubia tinctorum L. ) coneguda tamb?? popularment com a raspallengua i granza, ??s una planta silvestre d???un metre d???al??ada de la fam??lia de les Rubi??cies (Rubiaceae). Floreix a finals de primavera i a l???estiu donant flors grogues i vistoses, i ??s cultivada en zones humides i muntanyoses, a l???orient -nord de la pen??nsula, It??lia, Fran??a i Regne Unit; a la tardor per aprofitar la seva rel rogent en l???elaboraci?? de tints.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
La Rubia tinctorium L. forma part de la fam??lia de les Rubi??cies. Aquest nom cient??fic, acceptat actualment ve en refer??ncia a la seva etimologia: RUBIA (del grec rubium "vermell") referent al rizoma rogent de la planta, i TINCTORUM (del grec, referit a tintorer (genitiu plural de tinctor, el tintorer). Tot i aix??, podem trobar un seguit de sinon??mia popular catalana que donen nom a la planta: r??bia, roja, rogeta, raspallengua i granza.
[edita] Ecologia
La Roja ??s origin??ria de les regions mediterr??nies, concretament de la zona sud-oest d'Europa, que limita amb Irlanda i el nord d'??frica, on creix de forma silvestre.
Al principat es cultiva a Alacant, Castell??, Illes Balears i Catalunya, especialment a Barcelona i Lleida.
Creix b?? en zones muntanyoses i amb un clima humit.
[edita] Descripci??
Es tracta d???una herba perenne, d???uns 0.5-1 metre d???al??ada. ??s un faner??fit, planta normalment llenyosa amb les gemmes perdurants, situades sempre per damunt d???uns 40cm d???al????ria.
En quant a ??rgans vegetatius, mostra una rel rizomatosa, de color rogent. La seva tija, d???uns 0.5-2.5m, ??s anual, ramificada i de secci?? tetr??gona. En molts casos podem trobar pres??ncia d???agullons. Mostra una textura i disposici?? de les fulles de quatre a sis verticils, s??ssils o curtament peciolats, amb un pec??ol petit de 1-2mm. Les fulles s??n lanceolades, linear-oblongues, herb??cies o subcuri??cies presentant una unninervaci?? generalment. En quan a la pilositat direm que s??n glabres o glabrecents per la base amb un eix pil??s en el nervi mitj?? de la meitat proximal.
La seva repartici?? de sexes ??s hermafrodita, amb una infloresc??ncia parcialment racemosa, paniculoide i poc piramidal. El periant mostra un calze gamos??pal de color verd i corol??la pent??mera dialip??tala de color groc. En quant a la simetria ??s zigomorfa rot??cia. L???androceu ??s complex; t?? 5 estams, inclusos, monadelfs, formats per un filament i una antera (0.5-1mm) groga. Aquesta ??ltima consta de dues teques. El gineceu en canvi ??s m??s simple, format per un estil dividit quasi des de la base, en dues branques subiguals. L???estigma ??s d???un color verd-negre. Cont?? unes flors ep??genes, un ovari bicarpel??lar cenoc??rpic i ??nfer, caracter??stic de la seva fam??lia.
Per ??ltim, els fruits s??n simples, indehiscents i carnosos, en forma de baia.
[edita] Farmacologia
La part utilitzada de la planta per al seu ??s medicinal, ??s a dir, la droga, ??s l???arrel i ocasionalment les fulles. Com a fi medicinal es recol???lecta l???arrel, per?? sempre d???aquelles plantes que tinguin almenys 2 anys d???antiguitat. S???han de netejar molt b?? totes les parts verdes, rentar-les cuidadosament i deixar-les assecar al sol; tamb?? es pot realitzar a un assecador sempre que no es superin els 50?? C.; en aquestes condicions conservaran el seu color vermell??s.
La seva composici?? qu??mica ??s:
- Iriroides: asperul??sid.
- Subst??ncies colorants, heter??sids d???hidroxiantraquinones (1,5%), ??cid ruber??tric, rubiad??n-primaver??sid, rubiad??n-glic??sid, purpurina.
- Fitosterols: beta-sitosterol.
[edita] Accions farmacol??giques i usos medicinals
[edita] Accions farmacol??giques / propietats:
- ??s un bon colagog, ??til en les afeccions hep??tiques.
- Laxant, astringent i un t??nic suau: afavoreix la evacuaci?? intestinal.
- Efectes emenagogs (facilita la menstruaci?? i calma els dolors) i abortius.
- Di??r??tica: es recomana en tot tipus d???afeccions renals (c??lculs, c??lics, infeccions) i tamb?? per la cistitis.
- Coler??tica: ??til en els trastorns de la ves??cula biliar.
- Desinfectant, antis??ptic.
- Antiespasm??dic i sedant.
- Antiinflamatori
- S??? utilitzen les flors en infusi?? com antidiarreic; i popular afrodis??ac. Antigament era un remei contra la icter??cia i la gota.
L???administraci?? de la rubia pot causar una alarma injustificada, ja que la orina, mucositats, suor o llet es tenyeixen de vermell. Aix?? ??s degut a que posseeix alizarina, un dels pigments m??s potents del color vermell.
[edita] Usos medicinals:
??s excel??lent contra les afeccions renals i de les vies urin??ries i t?? una gran efic??cia en la dissoluci?? de c??lculs renals i urinaris.
S???utilitza per: olig??ria, litiasi renal, cistitis, uretritis, hiperuric??mia, edema, urolitiasi, hiperazot??mia, gota, hipertensi?? arterial, discin??sies biliars, etc.
Les fulles s???usen per la hipertensi?? arterial.
[edita] Toxicitat
La lucidina i la rubiadina, resultat de la hidr??lisi del lucid??n-primaver??sid, s??n altament citot??xiques i genot??xiques. S???ha de tenir precauci?? en el seu ??s com antidi??r??tic en pres??ncia d???hipertensi??, cardiopaties o insufici??ncia renal, ja que pot suposar una aportaci?? incontrolada de l??quids i la possibilitat de que es produeixi una descompensaci?? tensional.
Tamb?? s???ha de tenir en compte el contingut alcoh??lic de l???extracte fluid i de la tintura.
[edita] Observacions
[edita] Cultiu i recol??lecci??
Aquesta planta es cultiva en terrenys humits, profundament llaurats i adobats a la tardor. Es recullen les llavors al mes d???agost i setembre i es sembra al mar??. Es deixen cr??ixer les arrels durant 18 mesos, i passat aquest temps s???arrenquen al setembre. Despr??s les arrels, immediatament, es posen a assecar a l???ombra, un cop seques es molen i es redueixen a pols en un mol??. Un camp de Rubia dura 10 anys i en tot aquest temps nom??s es llaura un cop a l???any.
[edita] Hist??ria i altres usos
La primera aparici?? dels colorants es va produir a l???antic Egipte. En aquells temps la majoria dels pigments aut??ntics eren inorg??nics, tot i aix??, les peces de roba d???aquella ??poca revelen que ja a l???any 2500 a. C. S???utilitzava el vermell d???alizarina, extret de la rubia. Durant segles, aquest vermell llumin??s, tamb?? conegut com roig turc o rubia tinctorum, va ser l?????nic colorant vermell resistent a la llum. Un cost??s i complicat proc??s d???assecat es va utilitzar en totes les regions d???orient pr??xim per a la coloraci?? del cot??.
En el ???Zeitschr. F. Urologie??? (1924), Bauer va fer un elogi a la rubia per combatre les malalties de l???aparell urinari en tots aquells casos en que es presenta alcalinitat de la orina, com en fosfat??ria.
[edita] Refer??ncies
- PLANTAS MEDICINALES, Pio Font Quer. Editorial Pen??nsula, 2a edici?? 2000.
- TRATADO DE BOT??NICA, Gola, Negri, cappelletti. Editorial LABOR S.A
- MANUAL FLORA DELS PA??SOS CATALANS, Oriol de Bol??s, Josep Vigo, Ram??n M. Masalls, Josep M. Ninot. Editorial Con??ixer la Natura
- FLORA IB??RICA. Editorial Real Jard??n Bot??nico, CSIC. Volum XV (RUBIACEAE-DIPSACACEAE)
