Ricardo Baroja

De Viquip??dia

Ricardo Baroja Nessi (Minas de Rio Tinto, Huelva, 12 de gener de 1871 - Vera de Bidasoa, Navarra, 19 de desembre de 1953), pintor, gravador i escriptor espanyol, germ?? del novel??lista P??o Baroja.

[edita] Biografia

Un any m??s gran que el seu germ?? Pio, va n??ixer a Rio Tinto per casualitat a causa de la professi?? itinerant del pare, que era enginyer de mines, i de seguida va anar tota la fam??lia a Sant Sebasti??. Als huit anys d'edat (1879) van ser a Madrid; dos anys despr??s est?? a Pamplona i en 1886 a Bilbao. Als quinze anys ingressa en l'Escola Polit??cnica d'Enginyeria de Madrid, per?? l'aparici?? de s??mptomes de tuberculosi, malaltia que ja havia matat el seu germ?? Dar??o, va alarmar els seus pares i els va fer desistir que el seu fill seguira una carrera tan dura; en refer-se m??s avant, i guiat pel seu amor a l'art, va estudiar entre 1888 i 1891 en l'Escola de Diplom??tica per opositar al Cos d'Arxius i Biblioteques. Am??s, assistix a una acad??mia de pintura on rep classes d'Eugenio Viv??. Tamb?? freq??enta els cercles art??stics de M??laga i Val??ncia, i li sedu??x la pintura dels vells Francisco Domingo Marqu??s i Ignasi Pinazo i Camarlench sobretot, en contraposici?? amb l'estil del llavors puixant Joaquim Sorolla. ??s a Val??ncia on coneix el pintor Julio Peris Brell, amb qui entaula una llarga amistat. Il??lustra mentrestant els primers llibres del seu germ??. Despr??s de participar en oposicions, al 1897 ??s destinat a l'Arxiu de C??ceres, per?? renuncia o demana freq??ents exced??ncies, i ocasionalment treballa a la biblioteca de Bilbao durant curts per??odes, en 1900 en els arxius de la Delegaci?? d'Hisenda de Terol i en 1901 en la biblioteca provincial de Seg??via, per a abandonar all?? definitivament esta discont??nua carrera funcionarial en 1902, perqu?? el que sempre havia desitjat era treballar en un museu i l'??nica cosa que havia aconseguit era nom??s catalogar lligalls, cosa que no plaia el seu temperament viatger i inquiet per naturalesa.

Col??labora com a il??lustrador en "Alma espa??ola", "Arte Joven" i "Electra", de vegades amb el pseud??nim "Juan Gualberto Nessi", i freq??enta les tert??lies del Caf?? Levante, amb Valle-incl??n, i les d'El Lion d'Or, Pombo i El Gato Negro, fets dels que en deixa testimoni en el seu fam??s llibre Gent e del 98. Va fer, a m??s, viatges per Espanya amb el seu germ?? Pio i alguns amics comuns, en especial un a S??ria del que en resta record gr??fic. Ambd??s germans s??n redactors d'El Globo i en estes tasques els envien al Marroc una temporada. Ricardo no descuida la seua vocaci?? art??stica i porta treballs seus a l'Exposici?? d'Art Modern de Bilbao (1900 i seg??ents), i exposa tamb?? a Sant Sebasti?? i Madrid. Entre 1900 i 1906 es dedica amb prefer??ncia a la t??cnica de l'aiguafort i des de llavors concorre a les Exposicions Nacionals de Belles Arts dels anys 1901, 1906, 1910, 1912, 1920, 1924, 1926, 1930 i 1936. Va obtindre la Segona medalla en la de 1906 i la Primera en 1908. Cultiva preferentment el retrat i les escenes de la vida popular, en un to entre de Goya i rom??ntic. Inventa, d'altra banda, diversos artefactes. En 1903 funda amb la col??laboraci?? de Pablo Ruiz Picasso i Francisco de Ass??s Soler el grup de ??Arte Joven?? i el 1905 fa el seu primer viatge a Par??s. En 1908 va visitar Sevilla i en 1909 Toledo. En 1910 cofund?? la Societat de Gravadors Espanyols, despr??s redenominada Los 24, grup que va editar tres n??meros de la revista d'esta t??cnica La Estampa abans que passara a publicar-la el C??rculo de Bellas Artes. Afeccionat al teatre (fins i tot va treballar com a actor en la pel??l??cula El sexto sentido), en 1915 estrena El Cometa amb la Companyia de Mar??a Guerrero; en 1917 publica la seua primera novel??la, Aventurea del submarino alem??n U... i comen??a a assessorar el seu cunyat l'editor Rafael Caro Raggio en la col??lecci?? "Biblioteca de Arte" que comen??a a publicar. En 1920 publica Fernanda; en 1925 da una sonada confer??ncia en el "C??rculo de Bellas Artes" on, sense donar noms, ataca la cr??tica d'art del moment, en concret a Juan de le Encina i Jos?? Franc??s, confer??ncia que va tindre molta repercussi?? i que va ser impresa; des de llavors la cr??tica li tindr?? t??rria; en 1926 publica El Pedigr??e.

En 1919 es casa a la vora de la cinquantena amb la seva fidel col??laboradora i tamb?? pintora Carmen Monn??, de fam??lia nord-americana d'origen franc??s, a qui havia conegut en casa del pintor Zubiaurre i amb la qual participava activament en els grups de teatre d'aficionats El mirlo blanco i El c??ntaro roto, este ??ltim dissolt per la dictadura, la qual cosa va originar les seues protestes. En 1928 ??s nomenat professor de l'Escola Nacional d'Arts Gr??fiques i torna a dedicar-se intensament al gravat, que tenia abandonat des de 1912. Freq??enta les tert??lies de la Cacharrer??a, la del Caf?? la Granja del Henar, on est?? Valle Incl??n, i la del Caf?? Varela, on estan Antonio Machado i el seu germ?? Manuel. En l'adveniment de la Rep??blica s'enemista amb el seu abans amic Manuel Aza??a, director de l'Ateneu i en eixe mateix any de 1931 perd l'ull dret en un accident d'autom??bil a Navalcarnero, que fa que hagi de deixar la pintura i el gravat i consagrar-se a la literatura. Va guanyar el premi nacional de literatura en 1935 per la seua obra La Nao capitana i eixe mateix any comen??a a escriure en el Diario de Madrid els articles sobre tert??lies madrilenyes que constituiran el seu llibre Gente del 98 (1952).

A poc a poc torna a pintar, per?? ja no ho fa del natural. En l'esclatar la Guerra Civil, un bombardeig destru??x la casa madrilenya del matrimoni, perdent-se en eixa destrucci?? prou de l'obra liter??ria de Ricardo escrita fins llavors, i ell i la seua dona Carmen romanen en el caseriu d'Itzea en Vera de Bidasoa enmig de grans estretors econ??miques, durant tota la guerra, pintant nom??s durant els estius i escrivint tamb?? en Ricardo: La tribu del balc??n y el coleccionis de rel??mpagos (1940); Bienandanzas y fortunas, Pasan y se van (1941) i El Dorado (1942), il??lustrat per ell. A partir de 1940 exposa novament en Sant Sebasti??, Bilbao i Madrid. Home inquiet i polifac??tic, incl??s compon m??sica. En 1949 exposa dues vegades en Sant Sebasti??, al gener aiguaforts i a l'agost olis, i funda en esta ciutat junt amb Martiarena l'Associaci?? Art??stica de Guip??scoa. Tots els seus quadros es venen, per exemple en l'exposici?? de 1952 en Sant Sebasti??, quan ja ??s octogenari i est?? quasi cec. Dos anys despr??s mor de c??ncer en la llengua provocat per la seua desmesurada afici?? al tabac, que fumava en pipa, en el caseriu de Vera de Bidasoa, el dia 19 de desembre. En 1959 la seua viuda Carmen Monn?? va organitzar una exposici??-homenatge de totes les seues obres disponibles, per?? va morir abans de poder-la veure, encara que es va aconseguir realitzar. Al contrari que el seu taciturn i agre germ??, va ser home de car??cter alegre i polifac??tic. La seua obra com a gravador ??s important i se'l considera el successor de Goya. Ha deixat m??s de cent trenta gravats, uns mil olis i dues dotzenes de llibres entre assajos i novel??les, aix?? com gran obra dispersa d'articulista en distintes revistes i peri??dics.