Retrat de Jaume I
De Viquipèdia
Un retrat del rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276), es troba a la Casa de la Vila de Palma de Mallorca, on presideix la sala de sessions. S'hi mostra el rei de cos sencer, de cara, amb capa i espasa, és un retrat del segle XVI. S'exposa des del segle XVII a la façana de l'edifici durant la Festa de l'Estendard
[edita] El retrat
A la part superior hi ha la llegenda El rey en Jayme el conquistador. A l'esquerra del cap del rei hi ha l'escut nacional dels Quatre Pals. A la banda inferior, hi ha un escut de la ciutat de Palma a cada costat. És una pintura a l'oli sobre tela, de la darreria del segle XVI i còpia d'un retaule medieval anterior no conservat.
Es tracta d'una obra d'un gran simbolisme nacional, com a representació del mite fundador de les Balears actuals i de la seva incorporació a l'àmbit nacional català. Per aquest motiu se'n troben còpies als casals de la noblesa mallorquina amb quarter de conquesta i també per això l'escut dels Quatre Pals fou tapat per les autoritats borbòniques després de la Guerra d'Ocupació. L'any 1981 fou restaurat i durant el procés de neteja es descobrí que els escuts municipals del peu són un afegit.
El retrat mostra i configura la imatge tradicional del rei en els dos regnes que incorporà a la nació, atès que té les mateixes característiques que el retrat reial de l'edició valenciana de 1557 de la Crònica de Ramon Muntaner, encomanada pels Jurats valencians i publicada com si fos de Jaume I. El retrat mallorquí reflecteix també la descripció del rei en la Crònica de Bernat Desclot: "era major que altre hom un palm, e era ben format, e complit de tots sos membres, que ell havia molt gran cara e vermella e flamenca, e·l nas llong e ben dret, e gran boca e ben feita, e grans dents, belles e blanques que semblaven perles, e·ls ulls negres, e bells cabells rossos semblant de fil d'aur, e grans espatlles, e llong cors e delgat, e·ls braços grossos e ben feits, e belles mans e llongs dits, e les cuixes grosses per llur mesura, e los peus llongs e ben feits, e gint calçants."
A part d'aquestes dues imatges, de la del s. XIV dels frescs de la conquesta de Mallorca del Palau Aguilar de Barcelona, molt esquemàtiques, de les miniatures i de les posteriors al s. XVI, hi ha altres dues imatges identificades amb el rei Jaume I. La més versemblant pel seu origen és la conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. És de la primera meitat del s. XV, obra de Jaume Mateu i procedeix de l'antiga Sala del Consell de la Casa de la Ciutat de València, on estava amb catorze figuracions més de reis. L'altra és troba al retaule de Santa Maria de Gràcia, obra del s. XIV de Francesc Comes, que es conserva al Museu de Mallorca.
El retrat de cos sencer de Palma presideix la sala de sessions de l'Ajuntament d'aquesta ciutat i abans la sala superior de la Casa dels Jurats. S'exposa des del s. XVII a la façana de l'edifici durant la Festa de l'Estendard. Es complementà amb una sèrie de retrats de personatges il·lustres del regne de Mallorca, començant per Jaume II, l'infant Ferran de Mallorca, Jaume III de Mallorca i personatges com Anníbal, pintats per Miquel Calafat. Tots aquests retrats també es penjaven, amb altres obres de tema històric, a la façana de la Casa dels Jurats dia 31 de desembre i altres festes, com la del Beat Ramon Llull, del qual aleshores de n'exposava el retrat corresponent, i Sant Sebastià.
[edita] La mòmia
Arran la destrucció, l'any 1835 del Monestir de Poblet es van traslladar les restes mortals a la Catedral de Tarragona. L'any 1856 es va fer un nou trasllat a una tomba dins d'aquesta mateixa catedral, moment el el que es va aprofitar per fotografiar la mòmia.
La fotografia del cap de la mòmia mostra clarament la ferida feta a la cella esquerra que el mateix Rei va explicar en un passatge del seu Llibre dels feits.
E nós que·ns en tornàvem ab los hòmens, volvem-nos contra la vila a esguardar los sarraïns que havia la companya gran defora, I. balester tirà'ns e de part lo capel de sol, e·l batut donà'ns en lo cap ab lo cayrel, prop del front. E Déus que ho volch, no trespassà lo test, e exi'ns be a la maytat de la testa la punta de la sageta. E nós, ab ira que n'hagem donam tal de la mà en la sageta que trencam-la e exia'ns la sanch per la cara a enjús, e ab lo mantel de sendat que nós aduýem torcàvem-nos la sanch, e veníem rient per tal que la ost no se n'esmayàs.
