Ratolí de bosc
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Apodemus sylvaticus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||||||
El ratolí de bosc o ratolí de rostoll (Apodemus sylvaticus) és un dels mamífers no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del poc grau d'especialització tròfica), es troba a la majoria dels biòtops presents a Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Comptant el cap i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària.
El pes pot oscil·lar entre 14 i 28 g.
La cua és bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprès entre 120 i 190. Mesura fins a 11 cm i és quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos.
Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge.
Ulls grossos, negres i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica.
Coloració força variable. Ventralment clar, d'un blanc trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal.
Les femelles solen ésser sensiblement més voluminoses que els mascles.
Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alçada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del ratolí lleonat (Apodemus flavicolis), amb collar. Relativament semblant al ratolí casolà (Mus musculus), se'n diferencia per la longitud i coloració de la cua, la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de Mus spretus presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloració també lleonada, bé que són de menor talla. Pel que fa a la resta, és difícil de confondre amb cap altre micromamífer.
[edita] Alimentació
El seu règim és omnívor, bé que consumeix moltes llavors i fruits boscans.
Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les xarxes tròfiques. És un micromamífer molt depredat tant per carnívors com per rapinyaires, especialment els estrigiformes o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics rosegadors.
[edita] Hàbitat
És un dels mamífers de més àmplia valència ecològica, malgrat que la densitat de l'espècimen variï segons el biòtop, depenent del grau de fluctuació de les condicions ambientals i de l'hostilitat pròpia del medi, que vindrà donada pel rigor de determinats paràmetres climàtics.
[edita] Costums
Sociable i gregari, és actiu principalment a la nit.
Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'hivern.
S'ajuda molt de les mans per a menjar.
[edita] Reproducció
Niu esfèric bastit amb herbes seques.
De dues, com a màxim tres ventrades anyals de dues a nou cries cadascuna.
El període de gestació és de vint-i-cinc dies.
[edita] Referències
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 241.
[edita] Enllaços externs
- Fotografia i informació d'aquest rosegador. (català)
- El ratolí de rostoll a l'illa de Menorca. (català)
- Àmplia informació sobre el ratolí de bosc. (anglès)
- Descripció del ratolí de bosc. (francès)
- Estudi sobre el ratolí de bosc. (castellà)
- Schlitter & Van der Straeten (2004). Ratolí de bosc. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 19 de febrer del 2008.
(anglès)
