Ramon d'Abadal i Calderó

De Viquipèdia

Ramon d'Abadal i Calderó (Vic, 1862 — Rupià, 1945) va ser un polític i advocat català.

Havia estat un dels fundadors del Centre Nacional Català el 1899. Directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901), va ser president de l'Ateneu Barcelonès (1902) i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona (1903 i 1911). Va ser escollit senador per Barcelona (1907-18).

El 1917, a Barcelona, va ser president de l'Assemblea de Parlamentaris i el mateix any va ingressar a la comissió d'acció política de la Lliga Regionalista, de la qual va ser-ne president del 1908 al 1936. El 1924 va ser elegit degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, però el 1926 el govern de Miguel Primo de Rivera el va destituir, el va ficar a la presó i el desterrà a Alcalà de Xivert.

Va ser diputat a Corts de la República i al Parlament de Catalunya, i en ambdós llocs va ser ell qui va dirigir la Lliga.