Ramon Sugranyes i de Franch
De Viquipèdia
Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades 1911) és un dirigent catòlic i professor català. Es llicencià en dret i en filosofia a la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb Miquel Batllori, Jaume Vicens i Vives, Joan Ramon Masoliver, Ramon Aramon i Serra o Jordi Maragall, i va ser vicepresident de la Federació Catalana d'Estudiants Catòlics. També treballà amb Pompeu Fabra en el Patronat pel qual es fundaria la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la guerra civil espanyola hagué de fugir per la seva militància catòlica; estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el Comitè per la Pau a Espanya.
Des del 1944 fou professor de llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa). Com a dirigent catòlic ha estat força actiu, com a president de Pax Romana i de la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals. El 1963 Pau VI el nomenà auditor laic del Concili del Vaticà II. Del 1966 al 1974 ha estat consultor del Consell Pontifici per als laics, i del 1979 al 1998 president de l'Institut Internacional Jacques Maritain. EL 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 el Premi d'Honor Lluís Carulla de la Fundació Lluís Carulla.
Ha publicat les seves memòries Militant per la justícia (1998), on dialoga amb Hilari Raguer i Suñer i la seva filla Margarida.
