Hilari Raguer i Suñer
De Viquipèdia
Hilari Raguer i Suñer (Madrid, 1928) és un religiós i historiador català. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1954 ingressà al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat sacerdot. Va elaborar una tesi doctoral sobre l'UDC i el 1966 fundà la revista Documents d'Església, treballà activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica i publicà estudis d'història de Catalunya del segle XX. El 1999 s'encarregà amb Agustí Colomines de l'avaluació de l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Col·labora assíduament amb La Vanguardia.
[edita] Obres
- La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) (1976)
- Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984)
- El general Batet (1994)
- Para comprender los salmos (1996)
- El rei David (1997)
- Llegir avui l'Apocalipsi (1997)
- La Lectio divina (1999),
- Gaudeamus Igitur. Notes per a una història del Grup Torres i Bages (2000)
- La pólvora y el incienso (2001)
- Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002)
- Storia del Concilio Vaticano II, dirigida per G. Alberigo (2001-2005)
