Rafael Ninyoles i Monllor
De Viquipèdia
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943) és un sociolingüista valencià, considerat un dels pares de la sociolingüística a Catalunya juntament amb Lluís Vicent Aracil i Boned. Estudià el batxillerat amb els jesuïtes, on hi conegué Alfons Cucó, Eliseu Climent i Lluís Vicent Aracil. Després es llicencià en dret i sociolingüística a la Universitat de València i el 1967 viatjà als Estats Units.
Després ha estat professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de València, ha treballat com a expert a la diputació de València i a la Generalitat Valenciana. Ell i Aracil van desmuntar el mite del bilingüisme i van introduir el concepte de diglòssia per a definir la situació lingüística de la població catalana. També ha publicat articles a diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Cuadernos para el Diálogo o El País sobre el conflicte lingüístic al País Valencià, i ha col·laborat amb el CEIC Alfons el Vell.
[edita] Obres
- L'opinió pública (1968)
- Conflicte lingüístic valencià (1969)
- Idioma i prejudici (1971)
- Sociología del lenguaje (1974)
- Estructura social y política lingüística (1975)
- Cuatro idiomas para un estado (1977)
- Madre España (1979)
- Idioma i poder social (1980)
- Estructura social i política lingüística (1989)
- El País Valencià a l'eix mediterrani (1992)
- Informe sociològic de les comarques centrals Valencianes (1996)
- Sociologia de la ciutat de València (1996)
