Rabequet
De Viquipèdia
El rabequet o violí de carbassa era un instrument de corda fregada amb un arquet, una caixa de ressonància en forma de nou, pell de pergamí tibada i constava de dues cordes que eren tocades amb un arc molt curt. Més tard, aquesta membrana va ser substituïda per una fullola.
A Catalunya es feia amb carbassa vinera com a caixa de ressonància. Generalment, s'aguantava amb la barbeta o al pit. Hi ha variants de dues o tres cordes i antigament es coneixia amb diversos noms: rabena, rabeu, rabell, rabec, etc.
És un instrument d'origen àrab (rabäb) i fou introduït amb les primeres invasions islàmiques del segle VIII. Actualment, és encara l'instrument principal de les actuals orquestres àrabs de Tunísia, Marroc i Algèria. Va ser l'instrument preferit dels joglars i músics ambulants de l'Edat Mitjana, fins que en el segle XVI evoluciona cap a l'instrument que avui coneixem per violí.
Abans era costum, molt estès a Catalunya, que els pastors baixessin de la muntanya, pels voltants de Nadal, i anessin per les cases fent saber a la gent el naixement de Jesucrist, tot cantant alegres nadales i acompanyant-se d'instruments rudimentaris, molt casolans, com el rabequet i la simbomba.[1]
[edita] Referències
- ↑ Amades, Joan: Costumari Català: Auques, instruments musicals i Nadal. Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1997. ISBN 84-345-9682-2, plana 154.
