Què, estàs gelosa?
De Viquipèdia
 |
| Què, estàs gelosa? |
| Paul Gauguin, 1892 |
| Oli sobre tela, 68 × 92 cm |
| Museu Pushkin, Moscou |
Què, estàs gelosa? (títol original Aha oe feii?, en tahitià normalitzat No te aha ’oe fe’i’i?) és un quadre de Paul Gauguin fet el 1892 durant la seva primera estada a Tahití. Es conserva al Museu Pushkin de Moscou[1]. Es coneix per la referència núm. 461 del catàleg de Wildenstein.
El títol en tahitia vol dir literalment «per què tens rancúnia?», però Gauguin va adoptar l'errada del diccionari Jaussen i ho va traduir en el catàleg de l'exposició Durand-Ruel del 1893 com Et quoi! Tu es jalouse?.[2]
Dues noies tahitianes són a la platja, una estirada i l'altra asseguda, nues i amb un pareo estès al costat. La sorra de la platja és llisa, tractada amb un color pla, i el mar és sinuós amb colors arbitraris.
La tensió que suggereix el títol no es reflecteix en el quadre. Les dues noies estan representades en una actitud contemplativa, de descans. Gauguin explica l'escena:
- «A la vora de la mar, malgrat la calor, dues germanes, que s'acaben de banyar, s'estiren en gracioses actituds animals de descans, i parlen amors d'ahir, de demà. Una baralla: un record.
- »– I què? estàs gelosa?»[3]
Per Gauguin les noies tahitianes són «daurades i bronzejades, de coloracions a la vegada obagues i ardents. El sol les ha cremat, però també les ha penetrat i irradia d'elles [...] Són amoroses, indolents i alegres de dia, i entristides i tremoloses de nit.»[3]
La posició de la noia asseguda està basada en una fotografia que tenia Gauguin d'un fris del teatre de Dionís d'Atenes[4], donant una sensació escultural i de relleu. Aquesta figura la va tornar a reproduir a Nave nave moe (1894), El gran Buda (1899) i a I l'or dels seus cossos (1901).
Gauguin es va mostrar molt satisfet de la seva obra. La va enviar a la seva dona a Copenhaguen per vendre-la, però no va ser possible per l'alt preu que hi va posar. Un cop exposada a París, va ser comprada per Edgar Degas. Des del 1908 és al Museu Pushkin.
[edita] Referències
- ↑ Fitxa del Museu Pushkin(rus)
- ↑ "Gauguin's Tahitian Titles", de Bengt Danielsson, The Burlington Magazine, abril 1967, pàg. 228-233. Disponible a JSTOR (accés restringit).
- ↑ 3,0 3,1 Noa Noa, de Paul Gauguin, a la Biblioteca nacional de França.
- ↑ Prehistories of the Future: The Primitivist Project and the Culture, d'Elazar Barkan i Ronald Bush, pàg 265.
