Prop del mar
De Viquip??dia
Prop del mar (Fatata te Miti) |
Paul Gauguin, 1892 |
Oli sobre tela, 67,9 ?? 91,5 cm |
National Gallery of Art |
Prop del mar (t??tol original en tahiti?? Fatata te Miti), ??s un quadre de Paul Gauguin fet el 1892 durant la seva primera estada a Tahit??. Es conserva a la National Gallery of Art de Washington [1]. Es coneix per la refer??ncia n??m. 463 del cat??leg de Wildenstein. [2]
En el cant?? dret inferior t?? la inscripci?? P Gauguin 92 i a l'esquerra Fatata te Miti. La traducci?? literal del t??tol en tahiti?? ??s "El mar ??s a prop", per?? la pr??pia traducci?? de Gauguin en el cat??leg de l'exposici?? a la Galeria Durand-Ruel ??s Pr??s de la mer (Prop del mar), versi?? que s'ha conservat com a millor interpretaci??.[2]
[edita] Descripci??
En primer pla es mostra la sorra rosada amb algunes fulles. Un arbre creua tot el quadre ocupant la part esquerra. De les branques surten unes flors blanques. Darrera l'arbre una dona tahitiana es treu el seu pareo per reunir-se amb una altra dona que ja s'est?? submergint al mar per a nedar. A la dreta trenquen les ones i al fons un home est?? pescant amb llan??a.
Els colors intensos i tropicals transmeten la sensualitat d'una escena tranquil??la dels Mars del Sud. El color daurat de les dones destaca sobre el mar fosc.
[edita] Composici??
L'arbre que creua tot el quadre recorda les estampes japoneses. ??s un recurs que Gauguin ja va utilitzar a La visi?? despr??s del serm??. L'arbre ??s un hutu (Barringtonia asiatica) [1]. Encara que ??s una escena de platja aparentment mancada de simbolisme, les flors blanques d'hutu es superposen al pescador del fons. ??s una flor de llargs filaments d'estams blancs amb les puntes de color rosa. Malgrat que Gauguin les ha pintat en una escena de dia, les flors s'obren durant la nit i els estams cauen al mat??. L'arbre t?? una subst??ncia verinosa i les llavors eren usades per a pescar per intoxicaci??.[3]
L'obra utilitza el recurs de la sinest??sia, una fusi?? de la pintura amb la m??sica, la dansa o el teatre, per activar els sentits equiparant les formes i els colors amb el ritme del so o el moviment. Les figures queden absorbides per la riquesa ornamental de formes i colors en una fusi?? de l'home amb la natura. Els gestos reforcen la uni?? o el lliurament a la natura. Mentre la noia de davant s'est?? desvestint mostrant el seu cos al mar, la de darrera est?? inclinada amb els bra??os amunt en una actitud reverent.[4]
La composici?? t?? algunes similituds amb Parau na te Varua ino (1892), amb els mateixos colors vius, la sorra rosa, les flors blanques fosforescents d'hutu i el mateix arbre de l'esquerra amb una forma inusual. Les similituds s??n una mostra de la forma de treballar de Gauguin amb esbossos preliminars que despr??s usava en diferents obres. [1]
El quadre va ser exposat a la Galeria Durand-Ruel de Par??s, el 1895, i comprat pel marxant Ambroise Vollard. Despr??s de ser venut a un col??leccionista de Nova York, el 1963 va ser llegat a la Galeria Nacional d'Art de Washington.[1]
[edita] Refer??ncies
- ??? 1,0 1,1 1,2 1,3 Descripci?? de la National Gallery of Art (angl??s)
- ??? 2,0 2,1 "Gauguin's Tahitian Titles", de Bengt Danielsson, The Burlington Magazine, abril 1967, p??g. 228-233. Disponible a JSTOR (acc??s restringit).
- ??? Sea poison tree (angl??s)
- ??? Paul Gauguin, 1848-1903, Ingo F. Walther, ISBN 3-8228-0218-2