Pareo
De Viquipèdia
Un pareo (del tahitià pāreu, a través del francès paréo) és una peça de roba de colors vius tradicional polinèsia, i especialment tahitiana, usada com a vestit o faldilla cenyint-la sobre els pits o a la cintura. A imitació del vestit tahitià, també és una peça de roba que s'usa sobre el vestit de bany i que es va fer popular a partir de la dècada del 1960.[1]
El pareu tradicional tahitià és una tela rectangular virolada, amb dibuixos de flors, en particular hibiscus, o amb formes geomètriques. Normalment es cenyeix sota els braços cobrint des dels pits fins als genolls. També es sol lligar les puntes sobre una espatlla o al voltant del coll. Abans de la influència dels missioners europeus també es portava cenyida a la cintura arribant fins els turmells i deixant els pits nus. Els homes el podien portar com a faldilla curta o com a maro (en hawaià, malo), enrotllat a la cintura i l'entrecuix. Per fer algunes feines les dones també podien portar un maro.
La primera descripció és de Pedro Fernández de Quirós feta a Tahuata el 1595 durant el viatge d'Álvaro de Mendaña y Neira a les illes Marqueses: «De pit avall anaven vestides amb una mena de túniques teixides subtilment de menudísima palma».[2] James Morrison ho recull per primer cop en anglès sota la forma parew.[3] Es va fer popular en francès a partir de la novel·la Le Marriage de Loti (1879) de Pierre Loti on pren un paper sentimental com a record de la noia estimada.[4] En català el terme va ser introduït per primer cop per Aurora Bertrana a Paradisos Oceànics (1930)[5]
[edita] Referències
- ↑ Gran Diccionari de la Llengua Catalana. En el DIEC no està recollit.
- ↑ An Historical collection of the several voyages and discoveries in the South Pacific Ocean, Alexander Dalrymple, 1770.
- ↑ James Morrison's Account of the Island of Tahiti & the Customs of the Island, 1789.
- ↑ Le Marriage de Loti, Pierre Loti, ISBN 2-08-070583-0. El títol original és Rarahu: Idylle polynésienne, editat a París el 1879.
- ↑ Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana, ISBN 84-85.627-54-7. La primera edició és de Proa, Badalona, 1930.
 |
Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia. |
