[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Princeps namque - Viquipèdia

Princeps namque

De Viquipèdia

El Decret de Nova Planta va derogar la institució del princeps namque.
El Decret de Nova Planta va derogar la institució del princeps namque.

Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes. Inclòs en els primers usatges del segle XI, va ser invocat explícitament fins al segle XVI. Derogat amb els decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la institució del sometent.

«Princeps namque» són les dues primeres paraules en llatí de l'usatge 68 (en alguna compilació és el 69): «Lo Príncep si per qualque cas será assetiat, ó ell tindrá sos inimichs assetiats, ó oirá algun Rey ó Príncep venir».

El príncep tenia la potestat de cridar a les armes als nobles feudataris i a tots els homes útils per a la defensa en cas d'amenaça a la seva persona o d'invasió del territori. L'assistència havia de ser tant ràpida com fos possible sinó eren considerats culpables d'incompliment d'un deure ja que «ningú no pot fallar al príncep en una qüestió tant important». Només podia ser invocat en cas que el príncep hi fos present i no tenia validesa fora del Principat.

El 1368 es va regular la convocatòria amb l'aportació d'un combatent per cada 15 focs, passant la responsabilitat de la mobilització als regidors dels comuns. El 1374 es va acordar la commuta del servei per una quantitat de diners amb els que es contractaven els homes més aptes pel combat, passant a ser un fogatge o impost de guerra. Tanmateix, la mobilització general es mantenia invocant el princeps namque a través del sometent (repic de campanes, o so emetent).

La segona meitat del segle XIV va ser el període en que més vegades es va invocar l'usatge. El 1640 el princeps namque va adquirir una transcendència política. Les Corts catalanes van rebutjar repetidament la institució d'Unió d'armes del comte duc d'Olivares ja que es destinava a guerres exteriors en contra dels usatges.

Durant la Guerra dels Segadors es va mobilitzar la població al costat de la Generalitat, i per aixecar un batalló del Principat[1]contra les tropes de Felip IV de Castella.

La institució del princeps namque transcendia els lligams feudals constituint un compromís entre el príncep i tota la població. Va propiciar la noció d'autodefensa, la formació de milícies, la possessió i ostentació d'armes, i el rebuig a participar en exèrcits i en guerres exteriors.

[edita] Referències

  1. Antoni Passola i Tejedor, Oligarquía, municipio y corona en la Lleida de los Austrias [1]