Primo Levi
De Viquipèdia
Primo Levi (Torí (Itàlia), 31 de juliol de 1919 - 11 d'abril de 1987) va ser un escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les. Va ser un resistent antifeixista, supervivent de l'Holocaust. És conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre l'Holocaust, particularment el relat de l'any que va estar presoner en el camp d'extermini d' Auschwitz. La seva obra Si això és un home està considerada com una de més importants del segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Levi va néixer a Torí en 1919 en el si d'una família lliberal jueva. Es va llicenciar en química per la Universitat de Torí en 1941.
En 1943 ell i uns camarades van sortir al camp i van intentar unir-se a la resistència antifeixista italiana. Completament inexpert per a tal aventura, va ser arrestat per la milícia feixista que el va lliurar a l'exèrcit d'ocupació alemany en identificar-se com a jueu –com a partisà l'haurien afusellat immediatament–.
Va ser deportat a Auschwitz el 1944, un dels camps d'extermini situat en la Polònia ocupada pels nazis, on va passar deu mesos abans que el camp fora alliberat per l'Exèrcit Vermell. Dels 650 jueus italians de la seva "remesa", Levi va ser un dels 20 supervivents que va deixar viu el camp.
Al tornar A Itàlia, Levi va exercir com a químic industrial en la factoria química SIVA a Torí. Aviat va començar a escriure sobre les seves experiències en el camp que es van convertir en les seves dues memòries clàssiques: Si això és un home (Es Questo è un Uomo) i La Treva. També va escriure altres dues memòries molt benvolgudes, Moments d'Indult i El Sistema Periòdic.
Moments d'Indult brega amb personatges que va observar durant la seva presó. El Sistema Periòdic és una col·lecció de peces curtes, majorment episodis de la seva vida però també dos relats curts, tots relacionats d'alguna manera amb algun dels elements químics.
L'ambiciosa novel·la Si Ara No, Quan?, que conta la història d'una banda de partisans jueus durant la Segona Guerra Mundial errants per Rússia i Polònia, va guanyar els destacats premis Viareggio i Campiello quan va ser publicada a Itàlia, i van fer a Levi internacionalment conegut.
Els seus relats curts més coneguts es troben en La Torcedura del Mico (1978), una col·lecció de relats curts sobre treball i treballadors contats per un narrador que recorda al propi Levi. Levi es va retirar de la seva posició com gestor de SIVA en 1977 per a dedicar-se a escriure a temps complet.
El més important dels seus últims treballs va ser el seu llibre final, Els Enfonsats i els Salvats, una anàlisi de l'holocaust en el qual Levi va explicar que encara que no odiava al poble alemany pel que havia passat, no els havia perdonat. Levi va morir, aparentment per suïcidi, l'11 d'abril de 1987, encara que alguns amics i biògrafs han qüestionat el veredicte. La qüestió segueix fascinant als crítics literaris a causa de la barreja característica de foscor i optimisme en l'escriptura de Levi, qui no va deixar nota de suïcidi.
[edita] Bibliografia
[edita] Memòries i assajos
- Si això és un home
- La Treva
- Moments d'indult
- El sistema periòdic
- Els enfonsats i els salvats
[edita] Novel·la
- Si ara no, quan?
[edita] Poesia
- A una hora incerta
[edita] Altres treballs
- El sisè dia i altres contes
- Negocis d'altres gents
- La recerca de les arrels: una antologia personal
- La veu de la memòria: entrevistes, 1961-1987
- Converses amb Primer Levi
- Lilít i altres relats
