Prefecte del Pretori

De Viquipèdia

Prefecte del Pretori (Praefectus Praetorio) fou el comandant de les tropes encarregades de la custodia personal dels emperadors (guàrdies pretorians). Aquest ofici fou creat per August amb finalitat exclusivament militar i poc poder i va agafar més importància sota Tiberi, amb Sejà com a prefecte pretorià, que va arribar a ser el segon càrrec de l'estat després de l'emperador.

Durant el segle III els prefectes tenien la vigilància i control de tots els departaments de l'estat, el palau, l'exèrcit, les finances i la llei; fins i tot disposaven d'una cort de justícia. Generalment el nombre de prefectes fou dos i en temps de Còmode es va pujar a tres o de vegades quatre; sempre eren elegits entre els equites però després d'Alexandre Sever a més eren senadors.

Sota Constantí el Gran, dissolts els pretorians, els prefectes del pretori van perdre les seves funcions militars i van esdevenir governadors territorials: un dels prefectes pretorians, resident a la cort, tenia el govern de Tràcia, Orient i Egipte; el segon, Grècia, Il·líria i Macedònia (residia a Sirmium i més tard a Tessalònica); el tercer governava Àfrica i Itàlia (amb seu a Roma); i el quart (amb seu a Trèveris) governava les Gàl·lies, Hispània i Britània. Eren els representants de l'emperador en els seus territoris i tenien jurisdicció sobre tots els afers civils però no tenien control sobre l'exèrcit.