Planudes

De Viquipèdia

Planudes (Planudes, Πλανούδης) també anomenat Planudes Màxim, fou un monjo i erudit constantinopolità de l'època bizantina.

Fou teòleg, gramàtic i retòric, i compilador de les col·leccions dels poetes menors grecs (les conegudes garlandes o antologies, Στέφανοι, ̓Ανθολογίαι). Va viure a Constantinoble a la primera meitat del segle XIV.

Andrònic II Paleòleg el va enviar com ambaixador a Venècia el 1327. Altres fites de la seva vida publica o privada són desconegudes.

Les seves obres individuals no són de prou importància per ser enumerades d'una a una i cal agrupar-les temàticament: oracions i homilies, traduccions del llatí al grec (de Ciceró, Ovidi, Cató, Boeci, i Donat), obres gramaticals, col·lecció de faules d'Esop, algunes obres aritmètiques, alguns d'història natural, comentaris sobre retòrics grecs i un poema en 47 versos hexàmetres i algun altre poema menor; i la seva obra principal l'Antologia de Planudes, inicialment considerada l'antologia grega per excel·lència fins que es va descobrir l'antologia de Constantí Cèfales, i fou igualment considerada una antologia grega.