Pistatxer
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pistatxer amb fruit
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pistacia vera L. |
||||||||||||||
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses d'Àsia Central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades de 10 a 20 cm de llarg.
És tracta d'un arbre dioic, és a dir que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor d'un flaire característic, s'anomenen festucs o pistatxos.
És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada supera en aquest aspecte a l' ametller. Però és de creixement i fructificació molt lenta.
L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món i els pistatxos iranianss es consideren els de més gran qualitat.
Ambdós noms, festuc i pistatxo, provenen d'un mateix origen, però han seguit camins diversos pels que han arribat al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar per una banda l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.
En temps de la dominació musulmana a Espanya ja es conreava aquest arbre, sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que per tant no portaven fruit i van ser arrencats) es va perdre aquest conreu fins que va ser recuperat en temps contemporanis.
