Pere II de Iugoslàvia
De Viquipèdia
Pere II de Iugoslàvia (Belgrad 1923 - Denver, Colorado 1970). Últim rei sobirà de Iugoslàvia. Rebesnét de la reina Victòria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rússia era nét del rei Ferran I de Romania.
Nascut el dia 6 de setembre de l'any 1923 al Palau Reial de Belgrad el seu pare era el rei Alexandre I de Iugoslàvia i la seva mare la princesa Maria de Romania. El seu padrí fou el rei Jordi VI del Regne Unit. Els avis paterns de Pere eren el rei Pere I de Sèrbia i la princesa Zorka de Montenegro mentre que per via materna ho eren el rei Ferran I de Romania i la princesa Maria del Regne Unit.
Rebé una educació cortesana al Palau Reial de Belgrad i posteriorment ingressà al Col·legi elitista anglès de Sandroyd. Hagué d'abandonar els seus estudis anglesos després de l'assassinat del seu pare a Marsella per un revolucionari macedoni de nom Vlada Georgieff i instal·lar-se a Belgrad a títol de rei. Malgrat tot fins l'any 1941 s'establí una regència al país dirigida pel príncep Pau de Iugoslàvia.
L'any 1944 el monarca es casà a Londres amb la princesa Alexandra de Grècia. La princesa era filla del rei Alexandre I de Grècia i de la senyora Aspasia Manos. La parella tingué un únic fill:
- SAR el príncep Alexandre de Iugoslàvia nat el 1945 a Londres malgrat que el Govern britànic concedí la territorialitat iugoslàvia a l'habitació de l'hotel Claridge's on nasqué el príncep. Es casà el 1972 amb la princesa Maria Glòria d'Orleans-Bragança de la qual es divorcià posteriorment i es tornà a casar amb Caterina Batis l'any 1985.
El 27 de març de 1941 Pere II fou proclamat Rei de Iugoslàvia després d'un cop d'estat en suport dels britànics en contra de la decisió del príncep regent Pau d'adherir-se al Pacte Tripartit (Eix) arran de la firma del Tractat de Viena del 25 de març de 1941. Arran d'aquest cop d'estat la família del príncep Pau fou expulsada del país i el nou rei, inexpert, restà sol a Belgrad.
Un més després les tropes nacionalsocialistes van posposar l'atac a Rússia i es decidiren a ocupar Iugoslàvia i posteriorment Grècia. Amb meys de tres setmanes la totalitat del regne caigué en mans dels alemanys sense haver deixat de bombardejar durant tres llargues nits les principals ciutats del país. La ocupació fou efectuada per tropes alemanyes, italianes, búlgars i hongareses.
El rei hagué d'abandonar el país i partí a un exili desconcertant. En un primer moment s'establí a Grècia havent d'abandonar el sol grec per dirigir-se a Jerusalem i després a El Caire. Malgrat tot, el mes de juny del 1941 ja era establert a Londres on aprofità per completar els seus estudis a la prestigiosa Universitat de Cambridge i integrar-se a la Royal Air Force.
Arran de la ocupació nacionalsocialista s'organitzaren dos grups antagònics de guerrilers. D'una banda aquells que es mostraven partidaris de la restauració de la monarquia, els Txètniks, liderats pel general Dragoljug Mihailovic ministre de defensa del govern, i de l'altra pels partisans de caire comunista liderats per Josip Broz Tito. En un primer moment els aliats recolzaren materialment i econòmicament els partisants reialistes, suport que canvià després de la Conferència de Teheran on es decidí que Iugoslàvia restaria sota influència soviètica.
Després de la Segona Guerra Mundial l'Assamblea constituent decidí, el 29 de novembre de 1945, aprovar l'abdicació del rei. Malgrat els intents de retorn de Pere mai pogué tornar a trepitjar Iugoslàvia. La seva situació personal tan a nivell emocional com econòmic patiren diversos revesos que feren que el monarca visqués separadament del seu fill i la seva muller.
Emigrat als Estats Units hi trobà la mort en una operació de trasplantament de fetge que es realitzà a un hospital de Denver. Enterrat a un monestir ortodox d'Illinois, és el primer monarca europeu enterrat al continent americà. Els seus drets dinàstics passaren al seu únic fill.
