Pere Calders i Rossinyol

De Viquipèdia

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista.

"La narrativa de Calders arrenca d'una motivació "transcendent": d'una arrel d'ironia, més afable que càustica, però obedient a reserves morals ben concretes. Dir-ne "humor" no seria una etiqueta bastant." (...) Les referències a Poe, Pirandello i Kafka, que els crítics hi han insinuat, no són rebutjables. Les narracions de Calders no hi tenen res a veure, en la superfície ni en la contextura; però probablement hi tenen molt a veure quant a la intenció, quant a les intencions més íntimes".

(Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Barcelona: Ed. Curial, 1971: 382).

[edita] Biografia

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure a Can Mauri, una masia de Polinyà, els primers vuit anys de la seva vida. Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Als anys 30 va treballar com a dibuixant i periodista, i va publicar els seus primers contes. Col·labora amb Tísner al rellançament de la revista humorística L'Esquella de la Torratxa. El 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, que ja presenten les característiques més habituals de l'obra de Calders, basada en l'absurd, l'imprevist i l'atzar.

El 1937, durant la guerra civil espanyola, s'allista voluntari a l'Exèrcit de la República, i és destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol. Recull les impressions d'aquest període a la crònica Unitats de xoc. Acabada la guerra, després d'un període al camp de concentració de Prats de Molló, s'exilia a Mèxic, on s'hi va estar vint-i-tres anys. Durant aquest període va continuar publicant contes i novel·les. Cal destacar Cròniques de la veritat oculta (1955) i Demà a les tres de la matinada (1959). Retorna a Catalunya el 1962.

El reconeixement popular li arriba el 1979, quan s'estrena l'obra Antaviana, de Dagoll Dagom, que adapta alguns dels seus contes. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, i va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994.

[edita] Principals obres

• El primer arlequí (1936)
• La glòria del doctor Larén (1936)
• Unitats de xoc (1938)
• Cròniques de la veritat oculta (1955)
• Gent de l'alta vall (1957)
• Demà a les tres de la matinada (1959)
• L'ombra de l'atzavara (1964)
• Ronda naval sota la boira (1966)
• Aquí descansa Nevares (1967)
• Invasió subtil i altres contes (1978)
• Antaviana (1979), amb Dagoll Dagom
• Tot s'aprofita (1983)
• El sabeu, aquell? (1983)
• De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984)
• Els nens voladors (1984)
• Tres per cinc, quinze (1984)
• La cabra i altres narracions (1984)
• Un estrany al jardí (1985)
• El desordre públic (1984)
• El barret fort i altres inèdits (1987)
• Raspall (1987)
• Kalders i Tísner, dibuixos de guerra a L'Esquella de la Torratxa (1991)
• L'honor a la deriva (1992)
• Mesures, alarmes i prodigis (1994)
• La lluna a casa i altres contes (1995)
• Cartes d'amor (1996)

[edita] Enllaços externs

• Pàgina dedicada a Pere Calders, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en català.
• Perfil a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
• Perfil al Corpus Literari de la Ciutat de Barcelona
• Taula cronològica de la vida de Calders al web del programa El meu avi de TV3.