Peix serra
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pristis pectinata
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Anoxypristis |
||||||||||||||
Els peixos serra (Pristidae, del Grec πριστήρ pristēr que significa "serra") són una família d'animals marins emparentats amb els taurons i les rajades. El tret característic més impactant és la presència d'un morro llarg i dentat. En l'ordre Pristiformes només hi ha la família Pristidae.
No s'han de confondre amb els taurons serra (ordre Pristiophoriformes), que tenen una aparença física similar.
Totes les espècies de peix serra es troben en perill, o en perill greu i el comerç internacional d'aquéstes està prohibit.[1] Capturar-los és il·legal als Estats Units i a Austràlia.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
La primera característica que s'aprecia del peix serra és el seu morro en forma de serra, anomenat rostrum. El rostrum és covert per porus electrosensibles que permet al peix serra detectar el moviment i fins i tot els batecs del cor d'una presa enterrada al terra oceànic. El rostrum actua com un detector de metalls i, també, com a una eina per a excavar a la recerca de crustacis enterrats. Quan un peix serra detecta una presa adient s'hi abraona i la ganiveta furiosament amb la seva serra. Generalment això fereix suficientment a la presa com per a que el peix serra la pugui devorar sense massa resistència. Els peixos serra també utilitzen el rostrum per a defensar-se dels depredadors (com els taurons) i intrusos diversos. Les "dents" que sobresurten del rostum no són dents de debó, són escates modificades.
Tan el cos com el cap dels peixos serra són prims, fet no d'extranyar ja que passen la major part del temps reposant sobre el fons marí. Com les rajades, la boca i les narius dels peixos serra es situen a la part inferior del cos. La boca està aprovisionada de petites dents en forma de cúpula per a menjar petits peixos i crustacis, tot i que és possible que a vegades se'ls empassin sencers. Els peixos serra respiren per dos espiracles que es situen just entre els ulls i que tiren aigua cap a les branquies. La pell és coberta per diminuts denticles dérmics fet que els atorga una textura rugosa. Els peixos serra són habitualment d'un color gris o marró; Pristis pectinata, sembla presentar un color verd oliva.
[edita] Distribució i hàbitat
Els peixos serra es troben en àrees tropicals i subtropicals al voltant d'Àfrica i Austràlia i al Carib, no és rar que remontin els rius terra endins.
Viuen en aigües fangoses i poc fondes i es poden trobar tan en aigua dolça com salada. La majoria prefereixen viure a les boques dels rius i els sistemes d'aigua dolça. Tots els peixos serra posseeixen l'habilitat de travessar el pas d'aigua dolça a salada, i sovint ho fan.
[edita] Comportament
Els taurons serra són nocturns, dormint usualment durant el dia, caçant de nit. Tot i l'aparença monstruosa d'aquests peixos, són tranquils i no ataquen als humans si no són provocats o sorpresos.
[edita] Reproducció
Es sap poca cosa sobre els hàbits reproductius dels peixos serra. Cada individu viu entre 25 i 30 anys, i madura als 10 anys.
S'ha estimat que s'aparellen cada dos anys. Maduren lentament - no es reprodueixen fins que no assumeixen entre 3'5 i 4 metres de longitud i 10 o 12 anys - i tenen unes tases de reproducció molt més petites que la majoria dels peixos. Aquest fet els dificulta la recuperació de la sobreexplotació pesquera.[2]
[edita] Espècies
- Gènere Anoxypristis
- Anoxypristis cuspidata (Latham, 1794).
- Gènere Pristis
- Pristis clavata Garman, 1906.
- Relativament petit comparat amb altres espècies, només en torn dels 1.4 m.
- Pristis microdon Latham, 1794.
- Habita en aigües dolces i es troba terra endins. És el peix d'aigua dolça més gran d'Austràlia.
- Pristis pectinata Latham, 1794.
- Pristis perotteti Müller & Henle, 1841.
- Viu al voltant de la línia de costa del Carib i d'Amèrica Central. Es troba en un seriós perill a Amèrica Central i del Sud.
- Pristis pristis (Linnaeus, 1758).
- Foren ampliament distribuits per l'est de l'Atlàntic i del Mediterrani, aquesta espècie ha esdevingut en ambdos llocs en perill crític o es pensa que n'és extingida.
- Pristis zijsron Bleeker, 1851.
- El peix serra més comú
- Pristis clavata Garman, 1906.
[edita] Referències
- ↑ http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/6740609.stm
- ↑ Raloff, Janet (2007). Hammered Saws, Science News vol. 172, pp. 90-92.
