Pau Colomer i Oliver
De Viquipèdia
Pau Colomer i Oliver (Sabadell, Vallès Occidental, 1851-1911) va ésser un hisendat i comerciant que formà part del primer nucli catalanista de la seua ciutat natal, va ser un dels fundadors del Centre Català de Sabadell (1886) i ocupà càrrecs de màxima responsabilitat dins l'entitat.
Corresponsal de Mossèn Alcover, cooperà en la fundació de l'Orfeó de Sabadell (1905), on exercí les funcions de president.
Col·laborà a diverses publicacions del Principat de Catalunya i, sobretot, al periòdic sabadellenc Lo Catalanista (1887-1902), que dirigí.
Signà el Missatge a la Reina Regent (1888), i, en la Unió Catalanista, fou vocal de la primera Junta Permanent (1891-1892), membre de la Comissió Ponent que redactà el Projecte de bases per a la constitució regional catalana (1891) i delegat a les Assemblees de Balaguer (1894), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904). Curiosament, en les dues darreres assemblees, com a representant del Centre Català de Santiago de Cuba.
A principis del segle XX, en produir-se l'escissió del moviment catalanista, continuà vinculat a la Unió Catalanista i participà directament a la campanya de propaganda que portà a terme l'associació, mentre que en les eleccions del 1903 donà suport a Trinitat Monegal, candidat unitari que també gaudí del recolzament de la Lliga Regionalista. [1]
[edita] Referències
- ↑ Ollé i Romeu, Josep. M.: Homes del catalanisme.Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Rafael Dalmau (editor), col·lecció Camí Ral, núm. 6. Barcelona, abril del 1995. ISBN 84-232-0484-7, planes 86-87.
