Passionera
De Viquip??dia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Passiflora incarnata
|
||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||
|
||||||||||||
La passionera (Passiflora incarnata) ??s una planta enfiladissa de la fam??lia de les Passiflor??cies origin??ria d'Estats Units i M??xic, per?? que actualment s'ha est?? molt extesa per l'Am??rica tropical i subtropical, Brasil, Per?? i les Bahames. Malgrat que aquesta esp??cie oficinal no prov?? d'Europa ??s freq??ent trobar-la o cultivar-la a qualsevol part de la conca mediterr??nia. Tamb?? rep el nom de passiflora i flor de la passi??.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
La denominaci?? de Passiflora o passionera va ser concebuda pels sacerdots espanyols que estaven com a missioners a Am??rica del Sud i fa refer??ncia a l'aspecte que presentaven els ornaments florals fets amb aquesta planta, els quals s'assemblaven o recordaven "la passi?? de Crist": els tres estigmes centrals representaven els tres claus que va suportar Jes??s durant la crucifixi??; en les cinc anteres dels estamps estaven representades les cinc llagues o ferides; l'halo de filaments porpra representaven la corona d'espines; els cinc p??tals i cinc s??pals simbolitzaven els deu ap??stols (sense Judes i Pere) i finalment els circells representaven els fuets amb els quals es va flagel??lar el cos de Jes??s.
El terme incarnata fa refer??ncia al color d'aquests filaments.
[edita] Ecologia
??s una planta origin??ria d'Estats Units i M??xic, per?? que actualment s'ha est?? molt extesa per l'Am??rica tropical i subtropical, Brasil, Per?? i les Bahames. Tanmateix, a Europa, es pot trobar a qualsevol part de la conca mediterr??nia. Pel seu creixement li es favorable un clima c??lid, aix?? com terrenys humits. Un dels trets m??s caracter??stics d'aquesta esp??cie ??s la seva capacitat per suportar hiverns molt freds.
[edita] Descripci??
??s un macrofaner??fit en forma de planta enfiladissa arbustiva, llenyosa i perenne que pot arribar a mesurar 10 metres d'al??ada. La tija, inicialment, ??s glabre per?? quan madura esdev?? lleugerament pubescent, i amb la pres??ncia de circells que li permeten entortolligar-se a altres vegetals per enfilar-se. Est?? recoberta d'una escor??a que t?? un color que pot variar des del grisenc fins el verd grog??s, amb taques porpres i amb estr??es longitudinals. Les fulles s??n alternes, orbiculades a la base, pec??olades, de color verd fosc a la cara superior i glauca al revers, es divideixen en tres l??buls aguts finament serrats. A la zona pec??olar hi ha la pres??ncia de dues gl??ndules nectar??fares. Les flors de la passionera s??n hermafrodites, solit??ries o a??llades, actinomorfes, grans, llargament pedunculades o amb pres??ncia d'un petit tall que sost?? una infloresc??ncia simple o flor solit??ria anomenat peduncle, poden arribar a mesurar 10 cm de di??metre. S??n arom??tiques i molt boniques. El calze est?? constitu??t per 5 s??pals rugosos, verds a la cara exterior i blancs a la part interior, units per la base en forma de copa, al qual s'incrusten 5 p??tals blancs o vermell p??l??lids de la corol??la. Presenta una corol??la secund??ria formada per una triple corona de filaments de color porpra a la cara extera i blanca a la interna i que es disposen de manera radial.
L'adroceu es forma per 5 estamps de grans anteres ataronjades que contenen els sacs pol??l??nics. Aquests estamps, generalment, amb filaments lliures a la part superior i units per la base formant una columna estaminal que est?? unida al guineceu. Aquesta estructura rep el nom d'andr??for.
El guineceu ??s pluricarpel??lar sinc??rpic, format per tres fulles carpelars. T?? placentaci?? parietal i est?? damunt d'un andr??for ben desenvolupat. L'ovari ??s super,ovoide i t?? un estil amb tres estigmes lliures.
El fruit, conegut en algunes regions com granadilla o maracuy??, ??s una baia uniloculada ovoide, de mida semblant al d'un ou de gallina, amb el pericarp o paret ov??rica carn??s, de color ataronjat per fora i amb un endocarp vermell??s comestible. En el seu interior hi ha la pres??ncia d'un gran nombre de llavors d'aspecte gelatin??s, oblongues i comprimides lateralment, molt aromatitzants i cobertes d'un muc??lag que les fa comestibles.
S'usa com a droga, gr??cies a les seves propietats medicinals, la part a??ria.
[edita] Composici?? qu??mica
- Flavonoides (2,5%):Formen C- heter??sids de flavonols; tenen un doble enlla?? en les posicions 2-3 i la unitat de sucre s'uneix per les posicions 6 o 8. Destaquen: vitexina (C- heter??sid amb glucosa unida a la posici?? 8 a la apigenina), isovitexina, gluc??sids de la luteolina (orientina, isoorientina i lucenina), saponarina, kampferol, queracetina, apigenina, crisina, neohesperidina, luteolina, schaft??sid i isoschaft??sid. La seva concentraci?? en les fulles i lors oscil??la entre 1,5 i 2,1% depenent de l'??poca de recol??lecci??.
Els quatre flavonoides d'acci?? sedant s??n el quercetol, kaempferol, apigenol i luteolol.
- Alcaloides ind??lics (0,03- 0,1%): Provenen de la beta - carbolina, biogen??ticament formats per la condensaci?? d'un aldehid o ceto??cid amb la triptamina, producte de decarboxilaci?? del tript??fan. Destaquen: harmano (0,011%), tamb?? anomenat incorrectament passiflorina i constitu??t per un nucli d'indol i piridina; harmina (0,015%), harmol, harmanol i harmalina.
S??n els responsables de la estimulaci?? dels sistema nervi??s central degut a la inhibici?? de la monoaminooxidasa (MAO).
- Esterols (10,1%): estigmasterol i sitoesterol.
- Cumarines: escopoletina i umbeliferona (arrel). Responsables de l'acci?? relaxant del m??scul llis i sedants.
- Glic??sids cianogen??tics: Compostos que em hidrolitzar-se produeixen ??cid cianh??dric. Destaca la passiflorina.
- Maltol
- ??cid cafeic: presenta acci?? antis??ptica.
- ??cid fer??lic: posseeix activitat antiagregant plaquetaria, antiespasm??dica i analg??sica.
Aquests dos ??ltims tamb?? han demostrat tenir un efecte hepatoprotector i antihepatot??xic.
- Tanins
- Olis essencials en petites proporcions.
[edita] Usos medicinals
Usos aprovats per la Comissi?? E del Ministeri de Salut alemany:
- Estats d'ansietat
- Insomi o nerviosisme
- Depressi??
[edita] Accions farmacol??giques
La principal activitat de la passionera est?? vinculada al seu efecte ansiol??tic, sedant, antiespasm??dic del tracte gastro- intestinal i genito- urinari, analg??sica, hipn??tica suau, hipotensius. ??s, per tant:
- ??s un bon ansiol??tic i hipn??tic. Redueix la tensi?? nerviosa acumulada durant el dia, afavoreix la distenci?? dels m??sculs i proporciona un son pr??cticament igual al fisiol??gic. Tenen un clar efecte relaxant que fa disminuir la hiperactivitat i la irratibilitat nerviosa a trav??s d'una acci?? depressora del sistema nervi??s, fent-la apte per a nens sobreexcitats.
- ??s tamb?? un analg??sic i antiespasm??dic. Pot ser utilitzat en aquells processos dolorosos causats per situacions de nerviosisme o hiperexcitabilitat nerviosa com poden ser els dolors menstruals, card??acs o rectals. Tanmateix, i degut a aquestes propietats, pot ser de gran utilitat despr??s de realitzar pr??ctiques esportives ja que pot servir per redu??r les rampes musculars, els dolors d'esquena, lumb??lgies, ci??tica i migranyes.
- T?? efectes sedants.
- T?? efectes hipotensors ja que disminueix la pressi?? arterial degut a una vasodilataci?? dels vasos perif??rics, aix?? com una disminuci?? del ritme card??ac.
[edita] Toxicitat
No ??s una planta t??xica per?? l'ingesta de dosis altes de passiflora poden potenciar els efectes de f??rmacs inhibidors de la monoaminooxidasa (MAO), un enzim que regula la degradaci?? metab??lica de la serotonina i altres neurotransmissors pertanyents al grup de les catecolamines (dopamina, adrenalina i noradrenalina). La pres??ncia d'alcaloides ind??lics pot potenciar l'efecte de barbit??rics, antihistam??nics, analg??sics derivats de l'opi (morfina), antipsic??tics. Degut als seus efectes sedants lleugers, podria potenciar la sedaci?? produ??da per f??rmacs sedants de sistema nervi??s central.
[edita] Esp??cies
Existeixen m??s de 500 esp??cies del g??nere Passiflora, entre elles:
- Passiflora incarnata
- Passiflora lutea
- Passiflora biflora
- Passiflora jorullensis
- Passiflora murucuja
- Passiflora punctata
- Passiflora tulae
- Passiflora yucatanensis
