Partit Socialista (França)
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre partit política francès. Per a altres significats, vegeu «PlayStation». |
El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
Taula de continguts |
[edita] Història
El Partit Socialista va ser fundat l'any 1905 amb el nom de Secció Francesa de la Internacional Obrera (Section Française de l'Internationale Ouvrière en francès), en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de França. Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Parti Socialiste Français, dirigit per Jean Jaurès. La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s'hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l'assassinat del qual (juliol del 1914) el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra.
La reacció a aquest fet i la Revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l'organització se n'escindís i fos creat el Partit Comunista Francès. El 1934 la SFIO s'alià amb radicals i comunistes en el Front Popular (1936-38), que portà a la presidència Léon Blum. El 1939 els parlamentaris socialistes votaren novament els crèdits de guerra i els plens poders per al mariscal Henri Philippe Pétain. En instaurar-se la França de Vichy, el partit es dislocà i s'obrí un llarg període de crisi, accentuat per la defensa que féu de l'OTAN, la seva posició sobre la guerra d'Algèria i el suport que donà al general Charles de Gaulle. El 1960 se n'escindí el Parti Socialiste Unifié i, a partir del 1968, s'obrí un període de discussió entre els corrents socialistes, que a la llarga els conduiria a la refundació.
Aquesta es produiria l'any 1969 (des d'aleshores s'anomenaria Partit Socialista), quan en el Congrés d'Épinay es van fusionar el Parti Socialiste (SFIO) i diverses agrupacions i clubs socialistes. Hi fou escollit François Mitterrand com a primer secretari d'un partit socialista renovat, que l'any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals.
| Llista dels primers secretaris del PS : | |
|---|---|
| 1969-1971 : | Alain Savary |
| 1971-1981 : | François Mitterrand |
| 1981-1988 : | Lionel Jospin |
| 1988-1992 : | Pierre Mauroy |
| 1992-1993 : | Laurent Fabius |
| 1993-1994 : | Michel Rocard |
| 1994-1995 : | Henri Emmanuelli |
| 1995-1997 : | Lionel Jospin |
| 1997- : | François Hollande |
En les eleccions presidencials del 1974, François Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les eleccions presidencials del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any.
Es va veure afectat per importants diferències internes entre els diversos caps de fila (Lionel Jospin, Jean-Paul Chevènement, Laurent Fabius, Michel Rocard), i el partit perdé força en les diverses consultes electorals celebrades des del 1983, de manera que el 1986 passà a l'oposició. Bé que tornà al poder el 1988 de la mà de Lionel Jospin, el deteriorament de l'economia i les acusacions de corrupció sobre diversos dirigents socialistes provocaren el pitjor resultat en la història del partit en les eleccions legislatives del 1993, en les quals passà de 252 a 70 escons.
[edita] Situació actual
Des de 1997, el diputat François Hollande n'és el primer secretari, en substitució de Lionel Jospin, que ocupà aquest càrrec de 1995 a 1997.
Al gener del 1996 morí François Mitterrand, President de la República francesa pel Parti Socialiste del 1981 al 1995. En les eleccions del maig-juny del 1997 a l'Assemblea Nacional, el PS aconseguí 240 escons i Lionel Jospin fou nomenat primer ministre en substitució d'Alain Juppé. Al juny del 1997, el Tribunal Correccional de Lió condemnà l'exprimer secretari dels socialistes, Henri Emmanuelli, a 18 mesos de presó per complicitat i encobriment en tràfic d'influències en un sumari relacionat amb el finançament il·legal del PS a Marsella, tot i que no ingressà a la presó.
Les eleccions regionals del març del 1998 donaren la victòria a les candidatures d'esquerra (moltes encapçalades per dirigents del PS), que sumaren el 36,8% dels vots. Al juny del 1999 se celebraren eleccions al Parlament Europeu, a les quals el PS concorregué en coalició amb el Mouvement des Citoyens i el Parti Radical de Gauche, amb el resultat del 22% dels vots. Lionel Jospin obrí camí a la setmana laboral de 35 hores, treballà per l'adopció de l'euro a França sense imposar polítiques econòmiques de forta austeritat i continuà la política del seu predecessor de privatització de les empreses públiques, fet que li costà fortes crítiques per part dels seus socis de coalició.
A les eleccions legislatives del 2002, el PS obtingué 142 diputats dels 577 que formen l'Assemblea Nacional francesa. Aquest resultat suposà que el Partit Socialista passés a l'oposició.
Així mateix, el Partit Socialista té 90 escons al Senat, dels 321 que constitueixen aquesta cambra.
Al contrari del que passa al parlament nacional, el PS és el primer partit a nivell regional. Des de les eleccions regionals del 2004, 20 de les 22 regions de la França metropolitana tenen un president socialista. Només Alsàcia i Còrsega estan governades per la UMP. El PS també presideix una regió d'ultramar: l'illa de Guadeloupe.
A nivell local, cal destacar que bona part de les principals ciutats franceses tenen un batlle socialista. Aquest és el cas de París, Lió, Lilla i Tours.
[edita] Articles relacionats
[edita] Enllaços externs
- Partit Socialista (francès)
