Partit Federal de Catalunya
De Viquipèdia
El Partit Federal de Catalunya (PFC) va ésser un partit polític creat per una escissió del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) que tingué lloc a Barcelona al desembre del 1932 amb el propòsit d'animar un procés de reunificació del federalisme català.
En aquest projecte mai no s'incorporaren la majoria dels sectors seguidors de José Franchy Roca.
El projecte s'estroncà al febrer del 1933, quan l'Extrema Izquierda Federal es negà a anar més enllà d'una aliança, l'Extrema Izquierda Republicana es negà a perdre la seua personalitat dins d'una Unió Federal de Catalunya i el PRDF se'n desentengué quan s'orientà a Espanya vers la unitat d'abril del 1933 amb el franchysme. Aleshores, el PFC desaparegué i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per bé que al març-abril del 1934 alguns evolucionaren vers el Partido Sindicalista.
Els seus fundadors foren Eduardo Medrano, Federico A. Bravo, Eusebio Sánchez, José M. Herrada, Miguel Gisbert i Antonio Lopez. [1]
[edita] Referències
- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 247.
