Extrema Izquierda Federal
De Viquipèdia
Extrema Izquierda Federal va ésser un partit polític republicà federal, fundat al juliol del 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal, pels diputats Antonio Jiménez i Salvador Sediles.
Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l'anarcosindicalisme, en el camí d'assolir la Tercera República. Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants.
El 1932 es dividí entre els partidaris d'apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d'Extremes Esquerres amb l'Extrema Esquerra Republicana, els quals acabaren per separar-se'n.
Des del 1932 fou visible un progressiu retrocés en l'opinió i en l'afiliació: alguns dels seus membres s'integraren en el PRDF de Barriobero. D'altres en el Partido Sindicalista.
Al febrer del 1934 es trencà: el sector que mantingué el nom de fet desaparegué i l'altre sector, sota la direcció d'Enric Mir i Rosell, passà a denominar-se Esquerra Federal i acabà constituint el Partit Federal Ibèric.
Òrgans de premsa: Nueva España (1931), La Voz Federal (1932) i El Federal (1933). [1]
[edita] Referències
- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 90.
