Pagre

De Viquip??dia

Pagre

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Chordata
Classe:	Actinopterygii
Ordre:	Perciformes
Fam??lia:	Sparidae
G??nere:	Pagrus
Esp??cie:	P. pagrus

Nom binomial

Pagrus pagrus
(Linnaeus, 1758)

El pagre, p??guera o pargo (Pagrus pagrus) ??s un peix de l'ordre dels perciformes i de la fam??lia dels esp??rids que ??s comestible per?? tamb?? rar. La forma juvenil es denomina pargot?? o pargol??.

[edita] Morfologia

Talla: m??xima 82 cm, comuna entre 20 i 60 cm.
Cos oval i moderadament alt.
Perfil dorsal convex, lleugerament abrupte, davant de l'ull; de 6 a 7 fileres d'escates sobre les galtes; preopercle nu; boca baixa, llavis gruixuts; grans dents caniniformes, 4 superiors i 6 inferiors, seguides per unes altres m??s petites, que passen a ser molariformes a la part de darrera.
De 14 a 18 branquispines sobre el primer arc branquial.
L??nia lateral que consta de 50 a 56 escates.
Una sola aleta dorsal amb una part espinosa i una altra formada per radis tous; les dues primeres espines no s??n m??s curtes que les seg??ents, que no s??n filamentoses.
L'anal, amb tres espines i radis tous.
Les pectorals, grans i falcades.
Les ventrals tor??ciques, amb una espina i cinc radis tous.
Aleta caudal bifurcada.
El color ??s rosat, amb reflexos argentats.
Una taca fosca al cap (des de la nuca fins l'extrem posterior de la boca); una petita taca a la base de les pectorals; punts de color blav??s sobre la part superior dels flancs; aleta caudal de color rosat m??s fosc, amb les dues puntes de la cua blanques.
Sense cap taca negra sobre l'origen de la l??nia lateral, ni cap banda frontal daurada.

[edita] Comportament

Esp??cie demersal sobre fons durs (roca o conglomerats) i sorra; els joves sobre herbers de faner??games fins als 250 m, m??s comuna fins als 100m.

Solitari, per?? els joves poden formar grups petits.

Pagre.

[edita] Alimentaci??

S'alimenta de peixos, crustacis i mol??luscs.

[edita] Reproducci??

Madura quan t?? 24 cm i la reproducci?? es d??na entre abril i juny.

[edita] Distribuci?? geogr??fica

S'est??n arreu de la Mediterr??nia excepte a la Mar Negra. A l'Atl??ntic Oriental (des del sud de les Illes Brit??niques -on ??s rara- i Portugal fins a Maurit??nia i el Senegal, incloent-hi les illes de Madeira i Can??ries). Tamb?? es troba a l'Atl??ntic Occidental.

[edita] Pesca

Esp??cie comercial de carn bastant apreciada. Es captura amb gran varietat d'arts i ormeigs com s??n els tremalls i palangres de fons, nanses, al volant??, pesca amb arp?? i arts d'arrossegament.

Talla m??nima legal de captura: 18 cm.

[edita] Refer??ncies

Lloris, Dom??nec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Catal??. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 110.
Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenaci?? del Territori i Litoral. Direcci?? General del Medi Ambient. Any 1998.
Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. S??rie Medi Natural. Ajuntament de Palam??s, 1993.
Huguet, A.: Cat??leg d'esp??cies d'inter??s pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Esp??cies pesqueres d'inter??s comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.