Pagre

De Viquipèdia

Pagre

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Actinopterygii
Ordre:	Perciformes
Família:	Sparidae
Gènere:	Pagrus
Espècie:	P. pagrus

Nom binomial

Pagrus pagrus
(Linnaeus, 1758)

El pagre, pàguera o pargo (Pagrus pagrus) és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids que és comestible però també rar. La forma juvenil es denomina pargotí o pargolí.

[edita] Morfologia

Talla: màxima 82 cm, comuna entre 20 i 60 cm.
Cos oval i moderadament alt.
Perfil dorsal convex, lleugerament abrupte, davant de l'ull; de 6 a 7 fileres d'escates sobre les galtes; preopercle nu; boca baixa, llavis gruixuts; grans dents caniniformes, 4 superiors i 6 inferiors, seguides per unes altres més petites, que passen a ser molariformes a la part de darrera.
De 14 a 18 branquispines sobre el primer arc branquial.
Línia lateral que consta de 50 a 56 escates.
Una sola aleta dorsal amb una part espinosa i una altra formada per radis tous; les dues primeres espines no són més curtes que les següents, que no són filamentoses.
L'anal, amb tres espines i radis tous.
Les pectorals, grans i falcades.
Les ventrals toràciques, amb una espina i cinc radis tous.
Aleta caudal bifurcada.
El color és rosat, amb reflexos argentats.
Una taca fosca al cap (des de la nuca fins l'extrem posterior de la boca); una petita taca a la base de les pectorals; punts de color blavós sobre la part superior dels flancs; aleta caudal de color rosat més fosc, amb les dues puntes de la cua blanques.
Sense cap taca negra sobre l'origen de la línia lateral, ni cap banda frontal daurada.

[edita] Comportament

Espècie demersal sobre fons durs (roca o conglomerats) i sorra; els joves sobre herbers de fanerògames fins als 250 m, més comuna fins als 100m.

Solitari, però els joves poden formar grups petits.

Pagre.

[edita] Alimentació

S'alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs.

[edita] Reproducció

Madura quan té 24 cm i la reproducció es dóna entre abril i juny.

[edita] Distribució geogràfica

S'estén arreu de la Mediterrània excepte a la Mar Negra. A l'Atlàntic Oriental (des del sud de les Illes Britàniques -on és rara- i Portugal fins a Mauritània i el Senegal, incloent-hi les illes de Madeira i Canàries). També es troba a l'Atlàntic Occidental.

[edita] Pesca

Espècie comercial de carn bastant apreciada. Es captura amb gran varietat d'arts i ormeigs com són els tremalls i palangres de fons, nanses, al volantí, pesca amb arpó i arts d'arrossegament.

Talla mínima legal de captura: 18 cm.

[edita] Referències

Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 110.
Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.