[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pío Moa - Viquipèdia

Pío Moa

De Viquipèdia

Luis Pío Moa Rodríguez (Vigo, 1948) és un articulista i escriptor espanyol, especialitzat en temes relacionats amb la Segona República i la Guerra Civil Espanyola. No té cap titulació acadèmica oficial en Història.[1][2] També és conegut per les seves declaracions homòfobes[3][4], profranquistes[5][6][7] i difamatòries[8][9][10].

Taula de continguts

[edita] Biografia

Nascut a Galícia, va militar entre el 1968 i el 1977 a la banda terrorista d'inspiració maoista Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d'Octubre (GRAPO), de la qual fou un dels membres fundadors, on va participar en nombroses activitats delictives; al 1977 va ser expulsat i després es va acollir a mesures de reinserció.

Ha dirigit les revistes Ayeres (1991-1993), d'història, i Tanteos (1988-1990), de pensament. Ha estat bibliotecari de l'Ateneu de Madrid, a la Junta directiva del qual va pertànyer durant tres anys. És col·laborador en diverses revistes, diaris i mitjans d'Internet, com Libertad Digital.

[edita] Evolució intel·lectual

Després de la seva reinserció, la seva idiosincràsia va evolucionar cap a posicions oposades, abandonant el marxisme i sent un dels autors del revisionisme històric que intenta descriminalitzar el cop d'estat del general Francisco Franco i donar la culpa de la Guerra Civil espanyola únicament als partits d'esquerres.

La seva tesi cabdal afirma que algunes faccions de l'esquerra republicana preparaven un procés revolucionari de tipus soviètic que va desembocar en la fracassada revolució asturiana de 1934. La dreta hauria respost amb un alçament i més endavant la revolta militar que va conduir a la guerra.[11]

Aquestes tesis han estat molt criticades per diversos historiadors, com ara Paul Preston[12], Alberto Reig Tapia[13], Javier Tusell[14], Justo Serna[15], Mercedes Yusta[16] o Enrique Moradiellos[17].

L'historiador més prestigiós que ha donat soport a l'obra de Moa és Stanley Payne[18], però també ha rebut elogis d'altres historiadors com Ricardo de la Cierva, César Vidal[19] o José Manuel Cuenca Toribio[20]. L'historiador i hispanista Henry Kamen ha parlat del silenciament de Pío Moa per part de determinats lobbys[21].

[edita] Obres

  • Reflexiones sobre el terrorismo. Autor, Madrid, 1985. ISBN 84-398-4781-5
  • El erótico crimen del Ateneo de Madrid. Mosand, Madrid, 1995. ISBN 84-89616-00-0
  • Los orígenes de la Guerra Civil española. Encuentro, Madrid, 1999. ISBN 84-7490-526-5
  • Los personajes de la República vistos por ellos mismos. Encuentro, Madrid, 2000. ISBN 84-7490-579-6
  • El derrumbe de la II República y la guerra civil. Encuentro, Madrid, 2001. ISBN 84-7490-625-3
  • De un tiempo y de un país. Encuentro, Madrid, 2002. ISBN 84-7490-657-1
  • La sociedad homosexual y otros ensayos, Editorial Criterio Libros, Madrid, 2001. ISBN 84-95437-08-2
  • Contra la mentira : guerra civil, izquierda nacionalista y jacobinismo. Libroslibres, Madrid, 2003. ISBN 84-96088-06-5
  • Los mitos de la Guerra Civil. La Esfera de los Libros, Madrid, 2003. ISBN 84-9734-093-0
  • De un tiempo y un país: la izquierda violenta (1968-1978). Encuentro, Madrid, 2003. ISBN 84-7490-657-1
  • Los libros fundamentales sobre la guerra civil. Encuentro, Madrid, 2004. ISBN 84-7490-724-1
  • Una historia chocante: los nacionalismos catalán y vasco en la historia contemporánea de España. Encuentro, Madrid, 2004. ISBN 84-7490-747-0
  • Los crímenes de la Guerra Civil y otras polémicas. La Esfera de los Libros, Madrid, 2004. ISBN 84-9734-156-2
  • 1934, comienza la guerra civil : el PSOE y la Esquerra emprenden la contienda (en col.laboració amb Javier Ruiz Portella). Áltera, Barcelona, 2004. ISBN 84-89779-59-7
  • Federica Montseny o las dificultades del anarquismo, (en col.laboració amb Antonina Rodrigo García). Ediciones B, Barcelona, 2004
  • 1936, el asalto final a la República. Áltera, Barcelona, 2005. ISBN 84-89779-72-4
  • Franco : un balance histórico. Planeta, Barcelona, 2005. ISBN 84-08-06235-2
  • Contra la balcanización de España. La Esfera de los Libros, Madrid, 2005. ISBN 84-9734-323-9
  • El iluminado de La Moncloa y otras plagas. Libros Libres, Madrid, 2006. ISBN 84-96088-48-0
  • La República que acabó en guerra civil. Áltera, Barcelona, 2006. ISBN 84-89779-94-5
  • La quiebra de la historia progresista. Ediciones Encuentro, 2007. ISBN 84-7490-853-1
  • Años de hierro. España en la posguerra. 1939-1945. La Esfera de los Libros, Madrid, 2007. ISBN 978-84-9734-663-4
  • Falacias de la izquierda, silencios de la derecha. Claves para entender el deterioro de la política española actual. Libroslibres, Madrid, 2008. ISBN 9788496088771

[edita] Cites sobre Pío Moa

[edita] Pro

  • "S'ha al·legat sovint que Moa hauria de ser ignorat perquè no és professor. Amb això, sembla sobreentendre's que només els professors són capaços de tenir un pensament seriós o d'escriure convenientment sobre història. En primer lloc, això resulta risible, atès que és fàcilment demostrable que no van ser professors la immensa majoria dels homes i dones més savis de la humanitat. Semblant noció seria particularment grotesca en països com Anglaterra o Estats Units, on la majoria de les millors i més llegides obres d'història no són escrites per professors. Tot el que això posa una vegada més de manifest és el caràcter estret, semi-tancat, corporativista i endogàmic del món universitari espanyol al començament del segle XXI." Stanley G. Payne, historiador.
  • "Pío Moa si que és un historiador seriós i rigorós com hi ha hagut molts altres en la investigació espanyola, Sánchez Barba, Candell, ens permet veure que la història espanyola segueix viva, sent magníficament estudiada i venent molt." Ricardo de la Cierva, historiador.
  • "Enmig del políticament correctíssim panorama literari espanyol descolla des de fa uns anys l'obra de Pío Moa. Antic militant de formacions d'esquerres, inclòs el GRAPO, poques persones haguessin pogut pensar que algú tan extraviat fa anys arribés a cims de lucidesa i sentit comú com les transitades per ell en els seus llibres. (...) La lectura de Moa és saborosa, interessant i lluminosa. No requereix -excepte l'excepció ja assenyalada- de grans coneixements previs per a poder entendre'l i aprofitar-lo. En realitat, aquest llibre, (Pío Moa, La societat homosexual i altres assajos, Madrid, Criteri, 2001, 321 pàgines) com altres de Moa, tan sols requereix per a llegir-lo el despullar-se de ulleres i prejudicis i el desig de conèixer la veritat per sobre de propagandes. Quan es donen aquests requisits previs, el resultat mereix innegablement la pena." César Vidal, historiador i periodista.

[edita] Contra

  • "Així mateix, hi ha hagut una recent reacció franquista amb la publicació d'un llibre popular molt difós, Els mites de la guerra civil de Pío Moa, aparegut en 2003. El seu contingut d'anacrònica propaganda franquista no se sosté en absolut enfront de la cambra de segle passat d'investigació històrica nacional i internacional. Però a diferència de la majoria de les obres especialitzades derivades d'aquesta investigació i escrites per historiadors professionals espanyols, el llibre de Moa té una prosa molt amena que es dirigeix al públic en general [...] La pobresa de l'obra de Moa, la seva incapacitat per a transmetre la complexitat de la història d'aquells anys que molts lectors estan buscant, fa que resulti anacrònica en un moment que la recuperació de la memòria republicana indica que la democràcia espanyola ja ha arribat a la seva maduresa.". Helen Graham, historiadora.
  • "[Els Mites de la Guerra Civil] no és un intent de desembullar mites entre les complicacions i contradiccions de la història, sinó un cru re-empaquetat dels mites franquistes %[...]"; "[Pío Moa] simplement no accepta les regles bàsiques sobre les evidències que sustenten la historiografia professional, diferenciant aquesta última de la propaganda i de la creació de mites." "Moa, a pesar de certes afirmacions revolucionàries, no presenta cap prova nova. Es nega a acceptar, sense fer-se preguntes, l'enorme quantitat de dades d'arxius espanyols, italians, alemanys i també russos, que fixen els passats vint-i-cinc anys d'historiografia sobre la Guerra Civil"; "A l'ignorar l'evidència empírica treballosament obtinguda i publicada a Espanya durant els últims quinze anys, Pío Moa se situa des del punt de vista epistemològic i ètic en la categoria dels revisionistes de l'Holocaust". Helen Graham, "Times Literary Supplement".
  • "Conec el treball de Pío Moa. A mi em sembla que el que fa és ignorar les investigacions de la gran majoria de la professió històrica, sigui d'esquerres o de dretes, per a repetir d'una forma un poc més suau la propaganda franquista de la Guerra Civil i de la immediata postguerra. Evidentment, sempre caben matisacions, discrepàncies d'interpretació i d'opinió. No obstant això, quan hi ha discrepàncies, per exemple, respecte al que van fer les columnes de Franco en el seu avanç cap a Madrid -molt bé investigades per Francisco Espinosa i després negades per Pío Moa- l'única explicació de les discrepàncies és la intencionalitat política dels discrepants". Paul Preston, hispanista i historiador.

[edita] Referències

  1. ↑ ¿Qué es un historiador?, Pío Moa, Libertad Digital, 06-11-2006.
  2. ↑ Entrevista amb Pío Moa, a la qual es fa menció de la seva condició d' historiador «intrús», en el sentit de no acadèmic.
  3. ↑ El obispado de Jerez abre sus puertas a Pío Moa, JereLesGay, asociación de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales de Jerez, 30-03-2008.
  4. ↑ Orgullo de tara, Libertad Digital, 30-06-2002.
  5. ↑ Pro-Franco history tops bestseller list, The Guardian, 14-11-2005 (en anglès): «Franco ha (...) de rebre la gratitud i el reconeixement de la majoria dels espanyols».
  6. ↑ Pio Moa: “No condeno el franquismo”, entrevista amb Pío Moa a La Nación, 17-04-2008.
  7. ↑ ¿Condena usted el franquismo?, Pío Moa, Libertad Digital, 01-12-2007.
  8. ↑ Pío Moa: "Franco no aniquiló a los rojos, los escarmentó", Público, 29-10-2007.
  9. ↑ Gracias a «Público», blog de Pío Moa a Libertad Digital, 30-10-2007.
  10. ↑ Text oficial de la denúncia interposada contra Moa el 26 de novembre de 2007, a iniciativa d'un militant d'Izquierda Unida, i que ha suscitat una important mobilització a Internet.
  11. ↑ Síntesi del propi Moa de les seves tesis sobre la Segona República i el franquisme.
  12. ↑ Entrevista amb Paul Preston al diari El Mundo.
  13. ↑ Quosque tandem Pío Moa?.
  14. ↑ El revisionismo histórico español.
  15. ↑ Las ficciones de Pío Moa.
  16. ↑ Las "guerras civiles" de Ruedo ibérico.
  17. ↑ Las razones de una crítica histórica: Pío Moa y la intervención extranjera en la Guerra Civil española.
  18. ↑ Stanley Payne parla de l'obra de Moa; entrevista amb Stanley G. Payne, per Fernando Sanz Villanueva, Libertad Digital, 01-12-2006.
  19. ↑ Verdades como puños.
  20. ↑ Revisión de la guerra civil.
  21. ↑ Lo que (no) se quiere recuperar de la Segunda República, Henry Kamen, El Mundo, 17 d'abril de 2007; comentari de Moa a Libertad Digital sobre aquest article.

[edita] Bibliografia crítica amb l'obra de Pío Moa

  • El fenómeno revisionista o los fantasmas de la derecha española, Francisco Espinosa Maestre, historiador, Del Oeste, Badajoz, 2005. ISBN 84-88956-68-1.
  • Spanish Civil War, Helen Graham, historiadora, Oxford University Press, Oxford, 2005. ISBN 0192803778.
  • Anti-Moa, Alberto Reig Tapia, historiador, Ediciones B, Barcelona, 2006. ISBN 84-666-2809-6.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs