Oxirrinc
De Viquipèdia
Oxirrinc o Oxirinc (llatí Oxyrhynchus, grec Οξύρυγχος Oxyrhynchos) "nas llarg" fou una ciutat de l'Egipte mitjà. El seu nom egipci fou Permedjed o Per-Medjed. Correspon a la moderna Al-Bahnasa a 160 km al sud-est de El Caire; la ciutat es trobava entre el canal de Josep (Bahr Yusuf) amb el Nil. Es un dels llocs arqueològics egipcis mes importants. Durant el segle XX fou contínuament excavada i es van trobar milers de papirs dels períodes grec i romà.
[edita] Història
La ciutat va rebre el nom d'un peix del riu Nil important a la mitologia egípcia, però es desconeix quin peix era. Diversos peixos del riu tenen el nas llarg i son anomenats "nas d'elefant". Fou capital del nomós XIX de l'Alt Egipte (Wab) però no fou una ciutat important fins la conquesta macedònia el 332 aC quan fou establerta com a ciutat grega amb el nom de Oxyrhynchon Polis ("la ciutat dels peixos de nas llarg") i fou una capital regional i la tercera ciutat del país.
Va entrar en decadència encara sota els romans i va continuar amb els bizantins.
En època cristiana va tenir una dotzenes d'esglésies i molts convents. Es diu que al segle V tenia deu mil monjos i dotze mil monges. Al temps de la conquesta àrab el 641, el sistema de canals de què la ciutat depenia va deixar de ser operatiu; la ciutat es va revoltar el 645 o 646 i els rebels foren derrotats. Això unit a la manca dels canals va fer que finalment la ciutat fora abandonada.
La moderna Al-Bahnasa, fundada al segle IX, ocupa una part de l'antiga ciutat. Els canals foren coberts d'arena i abandonats durant mil anys.
Com a centre administratiu grec i romà es van emetre milers de documents; els arxius eren periòdicament netejats i els materials descartats eren posats en cistelles de vímet s'abandonaven al desert; els ciutadans privats afegien els seus propis papers als papers oficials. Com que els papirs eren cars eren usats al màxim i molts estan escrits pels dos costats de temes diferents. Em conjunt ofereixen un escenari de la vida en aquells temps. La ciutat mateixa no ha estat mai excavada ja que la ciutat egípcia es al damunt. Es suposa que la ciutat tenia molts edificis públics incloent un teatre per 11000 espectadors, un hipòdrom, banys, gimnàs, quarters militars, i dos ports al Bahr Yusuf. Els temples referenciats son els de Serapis, Zeus-Amon, Hera-Isis, Atargatis-Bethnnis i Osiris, a mes dels temples exclusivament grecs de Demeter, Dionís, Hermes, i Apol·lo i els exclusivament romans de Júpiter Capitulí i Mart.
Al segle IV era seu d'un bisbe. Encara avui en dia viuen a la regió un nombre elevat de coptes que tenen diverses esglésies.
Flinders Petrie va ser a Oxirinc el 1922. Va trobar rastres de columnes i el teatre però avui dia no es pot veure cap columna, i alguns elements s'han usat segurament per construir edificis moderns.
[edita] Papirs d'Oxirrinc
Fou excavada per primer cop el 1896 per Bernard Grenfell i Arthur Hunt, del Col·legi de la Reina d'Oxford; van descobrir milers de papirs (es calcula que el 70% de tots els papir amb texts literaris van ser descoberts a la ciutat pels dos arqueòlegs). El seu llarg i metòdic treball de cerca, classificació i traducció va ser publicat en un primer volum el 1898. Grenfell va morir el 1920 i Hunt el 1934. Un equip italià va seguir els treballs i va treure a la llum nous papirs. Entre les obres que es van trobar hi havia poemes de Píndar, de Safo, de Alceu, d'Alcman, Ibicus, Corinna, Eurípides, Menandre d'Atenes (l'autor que apareix mes vegades), Sòfocles, Euclides, Sàtir (una vida d'Eurípides), un epítom dels llibres perduts de Tit Livi, i una obra titulada Hellenica Osyrhynchia, una obra històrica que podria ser el treball d'Èfor de Cumes o Cratippus, entre altres texts menys destacats. També es van trobar texts cristians en versions mes antigues que les conegudes avui dia. Després de la mort de Hunt el treball no es va aturar i va seguir sota la supervisió del professor Peter Parsons d' Oxford. Fins ara s'han publicat 67 volums que son essencials per l'estudi d'Egipte entre el segle IV aC i el segle VII dC. S'estan preparant a mes a mes 40 volums nous i probablement en seguiran mes.
Des 1966 la publicació dels papir fou aprovada com a objectiu principal de l'Acadèmia Britànica, que ho ha finançat fins el 1999, data en què el finançament va passar a la Arts and Humanities Research Board.
En total hi ha uns cent mil papir. Tots ells són a la biblioteca Sackler d'Oxford, classificats i fotografiats; uns 2000 estan al darrera de vidres i la resta en 800 caixes. S'intenta seguir amb la publicació. El 2003 van ser traduïts, editats i publicats 4.700 papirs i cada any es publica un nou volum.
Amb la participació de la Universitat Brigham Young d'Utah s'ha fet servir el sistema Multi-Spectral Imaging technology que ha aconseguit desxifrar dotzenes de texts que abans no es podien llegir; però el treball no ha fet mes que començar.
