Oriol Casassas i Simó
De Viquipèdia
Oriol Casassas i Simó (Sabadell, 1923) és un metge català, especialitzat en pediatria i germà del químic Enric Casassas i Simó. Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona el 1949. Del 1974 al 1976 fou president de la Societat Catalana de Pediatria, i també fou president del primer Congrés de pediatres en llengua catalana celebrat el 1978 a Girona. Del 1979 al 1981 ha estat president de la Societat Catalana de Biologia i del 1978 al 1982 de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Ha format part del secretariat de redacció de la col·lecció Monografies Mèdiques i del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana, que van fer importants aportacions a l'estudi i divulgació de la terminologia científica i mèdica en català.
Des del 1985 és membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el qual ha dirigit la publicació del Diccionari Enciclopèdic de Medicina. El 1992 va rebre el Premi Jordi Gol. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Jaume I.
[edita] Obres
- L'ensenyament de la pediatria (1964)
- L'hospitalització pediàtrica a Catalunya (1966)
- La pediatria en el suburbi (1967)
- La medicina catalana del segle XX (1970)
- Primer —i últim— llibre d'exercicis (1972)
- Metges de nens: cent anys de pediatria a Catalunya (1993) amb Joaquim Ramis
- Josep Alsina i Bofill, l'exemple (1996)
- De ginecologia i d'obstetrícia n'hauríem de parlar (2002) amb Joaquim Ramis.
