Nicèfor I
De Viquipèdia
Nicèfor I (Nicephorus, Nikephóros Νικηφόρος) fou emperador bizantí del 801 al 811.
Era nascut a Selèucia de Psídia o Isàuria, i per una sèrie d'intrigues va arribar a logoteta o ministre de finances, càrrec que li va donar l'emperadriu Irene.
El primer ministre Aeci va preparar una conspiració contra Irene (amb la finalitat de posar al tron al seu germà Lleó), però els opositors a Aeci van preparar una contra conspiració. Aquestes conspiracions foren anomenades dels eunucs perquè els principals dels seus participants estaven castrats. Dels alts funcionaris de palau alguns estaven a favor d'Aeci però set estaven en contra (Nicetes comandant de la guàrdia, els seus dos germans Sinni i Lleó Clocas, el qüestor Teoctist, Lleó de Sinope, Gregori i Pere, tots de rang patrici). En un cop de palau els darrers van aconseguir el seu objectiu i van proclamar a Nicèfor, del seu bàndol, i que no era eunuc (31 d'octubre del 802).
Nicèfor va garantir a Irene la seguretat però la va enviar desterrada a Lesbos on va morir de misèria. Els que l'havien elevat aviat es van penedir, però Nicèfor tenia el suport del clergat i va fer matar a Nicetes, al que devia la seva proclamació. Després d'això Bardanes el Turc, el més valerós dels generals bizantins, es va revoltar i va avançar contra Nicèfor però no el va poder derrotar i va començar una sèrie d'intrigues. Finalment abandonat pels seus partidaris, va oferir la submissió a canvi de la vida i conservar la seva propietat, que Nicèfor li va garantir; una vegada rendit, Nicèfor el va cegar, el va obligar a vestir els hàbits i li va confiscar la propietat, i encara el va fustigar al seu retir fins que va morir.
El 803 va enviar una ambaixada a Carlemany i va rebre una delegació d'aquest; un tractat es va concertar entre ambdós imperis per el qual es reconeixia als francs Ístria, Dalmàcia sense les illes ni els ports, Libúrnia, Eslavònia, Croàcia i Bòsnia. La deferència concedida a Carlemany fou vista com un insult al califa àrab Harun al-Rashid que en revenja va envair territori bizantí.
Durant una anys la guerra va permetre als àrabs assolar l'Àsia Menor i finalment Nicèfor va haver d'acceptar les condicions de pau per les quals havia de pagar un tribut anyal de trenta mil peces d'or, de les que tres havien de ser pagades personalment per l'emperador i tres més pel seu fill Estauraci (Stauracius).
El 807 Nicèfor va entrar en guerra amb Bulgària i el mateix any els àrabs saquejaven Rodes i Lícia. Nicèfor era a Bulgària quan va haver de tornar corre-cuita degut a una conspiració que havia esclatat i que fou sufocada; una nova revolta va esclatar al cap de poc mesos que quasi be li va costar la vida. El 809 la mort d'Harun el va lliurar d'un perillós enemic.
Per fer la guerra amb eficàcia contra els búlgars va establir un cordó d'observació a la zona del Danubi que requeria molta despesa, i va haver d'apujar les taxes; l'hostilitat es va incrementar i fou víctima d'un intent d'assassinat que no va reeixir. Finalment, a base de confiscacions d'or i plata va poder aixecar un fort exercit amb el que va entrar a Bulgària el 811 i va derrotar als búlgars fins que van demanar la pau, que Nicèfor va rebutjar concedir; el rei búlgar Crum, amb la desesperació pròpia en aquestos casos, va haver de jugar a un sol cop; els grecs estaven acampats a una plana rodejada de muntanyes rocoses on els búlgars van portar tones de fusta, i una nit van incendiar aquest material al mateix temps que atacaven el campament grec; davant la impossibilitat de retirada per la majoria dels passos, que estaven incendiats, els grecs es van replegar cap a l'únic lloc obert, on els búlgars ja els esperaven; el camp fou pres per assalt i l'exèrcit grec aniquilat en bona part. El mateix Nicèfor va morir (25 de juliol del 811); el seu fill Estauraci, ferit de consideració, va aconseguir escapar i arribar a Constantinoble on fou proclamat emperador.
