Estauraci
De Viquipèdia
Estauraci (Stauracius, Σταυράκιος fou emperador bizantí fill de Nicèfor I.
El seu pare el va associar al govern i a la seva mort fou proclamat emperador únic, sent coronat primer el desembre del 803, el segon any del regnat del seu pare, a Santa Sofia, pel patriarca Tarasi. Es va casar al desembre del 807 amb Teofano una dama atenenca parenta de l'emperadriu Irene, seleccionada per Nicèfor pel seu fill després d'una intensa recerca entre dones solteres de l'Imperi; llavors ja estava promesa a un altra home amb el que ja havia consumat la unió; aquesta elecció del pare va disgustar al príncep, que a més preferia altres dames més maques que estaven entre les candidates.
El 811 va sortir de Constantinoble per enfrontar als búlgars; l'exèrcit bizantí va aterrir als búlgars i el rei va demanar la pau que fou refusada; els primers xocs foren dirigits per Estauraci, i van ser victoriosos. Els búlgars van demanar altre cop la pau i altre cop fou refusada. Una gran batalla decisiva es va lliurar poc després i Nicèfor i va morir i l'exèrcit grec fou quasi aniquilat.
Estauraci va resultar ferit però es va poder escapar a Adrianòpolis on fou proclamat emperador únic, i va tenir el suport de part dels oficials que el preferien al seu pare. Alguns oficials van voler proclamar a Miquel el curopalata, marit de Procòpia, la filla de Nicèfor, que també havia escapat viu i sense ferides de la batalla, però Miquel va renunciar.
Estauraci va anar llavors a Constantinoble en llitera on el patriarca Nicèfor li va demanar de buscar el favor de Deu alliberant als que el seu pare havia condemnat; estava també angoixat per l'esgotament de les finances imperials després de tant desgraciada guerra i d'altra banda Teofano aspirava a poder d'emperadriu i conspirava amb els partits; Estauraci es va barallar amb el seu cunyat Miquel el Curopalata i altres alts oficials que no volien que la seva dona governés l'Imperi; alguns fins i tot proposaven el restabliment de la república.
Quan Estauraci va proposar cegar a Miquel va esclatar una revolta (octubre del 811) i Estauraci va ser deposat i va haver de vestir els hàbits. Va morir no gaire després. El seu regnat va durar només dos mesos i sis dies. Teofano fou enviada a un monestir. Miquel el Curopalata, proclamat emperador com Miquel I (i de malnom Rhangabe), li va donar mitjans per viure dignament. El cos d'Estauraci i després el de Teofano foren enterrats al seu monestir que primer es va dir Hebraica (τὰ Ἑβραϊκὰ) i per corrupció Braca (τὰ Βραχᾶ) que més tard va ser el monestir de Stauraca (Σταυρακᾶ). Més tard el cos de Estauraci fou portat al monestir de Satyrus.
