Nepi
De Viquip??dia
Nepi es una ciutat d'It??lia a la regi?? del Laci, prov??ncia de Viterbo, amb prop de deu mil habitants. El com?? t?? 84 km2.
[edita] Historia
Nepete fou una ciutat d'Etr??ria al sud de la regi?? a uns 45 km de Roma i 12 km a l'est de Sutri (Sutrium). Era ciutat etrusca per?? no molt important, probablement una depend??ncia de Ve??s. Despr??s de la conquesta romana d'aquesta darrera, Nepete va esdevenir pla??a de frontera.
El 386 aC apareix aliada a Roma essent atacada pels etruscs, i es va rendir abans de l'arribada dels refor??os dirigits pels c??nsols Valerius i Furius. Una forta guarnici?? etrusca es va establir a la ciutat; per?? els romans la van recuperar r??pidament i els l??ders del partit antirom?? que havien afavorit la conquesta de la ciutat, foren executats. Pocs anys despr??s es va fundar una col??nia romana amb dret llat?? (Livi fixa la data del 383 aC i Velleius Paterculus el 373 aC). Altra cop fou teatre de lluites amb els etruscs el 293 aC, ultima vegada que es esmentada per aquest motiu.
A la segona guerra p??nica fou una de les dotze col??nies llatines que es va declarar incapa?? de fer front als subministraments a Roma als que estava obligada, i al final de la guerra fou castigada amb una tributaci?? doble.
Al segle I aC la Lex Julia li va atorgar la ciutadania (90 aC) i va esdevenir municipi rang que va mantenir tot l'imperi si be el Liber Coloniarum diu que va rebre una col??nia al mateix temps que Falerii. El fet municipal esta acreditat per les inscripcions.
Sant Ptolemeu es suposa que fou l'evangelitzador de Nepi al segle I. El 419 Elalius, rival del papa Bonifaci I, fou nomenat bisbe de Nepi.
Fou una fortalesa dels ostrogots sota el rei T??tila per?? finalment fou ocupada per Nars??s. Fou saquejada i ocupada pels longobards el 569 per?? recuperada despr??s pel exarca rom??. El 768 era en mans del duc llombard Tuto que va interferir a la elecci?? del Papa el 768. Els francs en van confirmar la sobirania del Papa. El 868 el bisbe Esteve fou un dels llegats del Papa al concili de Constantinoble contra Photius.
A les lluites entre els papes i l'emperador, fou imperial durant els governs de Alexandre II, Nicolau II, Gregori VII, i Innocenci II; el 1160 va lluitar contra el com?? de Roma i el 1244 fou assetjada per l'emperador Frederic II. El papa la va donar en feu primer als prefectes de Vico i despr??s als Orsini, als Colonna i finalment a C??sar Borja.
El 12 de desembre de 1435 els bisbats de Nepi i de Sutri van quedar units en una sola di??cesi sota el bisbe Luke de Tartarts.
El 1537 fou erigida en ducat (incloent Sutri) per Pere Llu??s Farnesi, per?? el 1545 va retornar al Papa i durant segles fou una petita ciutat de poca import??ncia dins el Patrimoni de Sant Pere.
El 1798 fou ocupada pels francesos que van cremar la catedral i el palau episcopal. El bisbe Camil Simeoni fou enviat a l'exili i va arribar a cardenal. La ciutat va tornar al Papa el 1814 i el 1860 va passar al Regne de Sardenya i despr??s al Regne d'It??lia.
