Nepi
De Viquipèdia
Nepi es una ciutat d'Itàlia a la regió del Laci, província de Viterbo, amb prop de deu mil habitants. El comú té 84 km2.
[edita] Historia
Nepete fou una ciutat d'Etrúria al sud de la regió a uns 45 km de Roma i 12 km a l'est de Sutri (Sutrium). Era ciutat etrusca però no molt important, probablement una dependència de Veïs. Després de la conquesta romana d'aquesta darrera, Nepete va esdevenir plaça de frontera.
El 386 aC apareix aliada a Roma essent atacada pels etruscs, i es va rendir abans de l'arribada dels reforços dirigits pels cònsols Valerius i Furius. Una forta guarnició etrusca es va establir a la ciutat; però els romans la van recuperar ràpidament i els líders del partit antiromà que havien afavorit la conquesta de la ciutat, foren executats. Pocs anys després es va fundar una colònia romana amb dret llatí (Livi fixa la data del 383 aC i Velleius Paterculus el 373 aC). Altra cop fou teatre de lluites amb els etruscs el 293 aC, ultima vegada que es esmentada per aquest motiu.
A la segona guerra púnica fou una de les dotze colònies llatines que es va declarar incapaç de fer front als subministraments a Roma als que estava obligada, i al final de la guerra fou castigada amb una tributació doble.
Al segle I aC la Lex Julia li va atorgar la ciutadania (90 aC) i va esdevenir municipi rang que va mantenir tot l'imperi si be el Liber Coloniarum diu que va rebre una colònia al mateix temps que Falerii. El fet municipal esta acreditat per les inscripcions.
Sant Ptolemeu es suposa que fou l'evangelitzador de Nepi al segle I. El 419 Elalius, rival del papa Bonifaci I, fou nomenat bisbe de Nepi.
Fou una fortalesa dels ostrogots sota el rei Tòtila però finalment fou ocupada per Narsès. Fou saquejada i ocupada pels longobards el 569 però recuperada després pel exarca romà. El 768 era en mans del duc llombard Tuto que va interferir a la elecció del Papa el 768. Els francs en van confirmar la sobirania del Papa. El 868 el bisbe Esteve fou un dels llegats del Papa al concili de Constantinoble contra Photius.
A les lluites entre els papes i l'emperador, fou imperial durant els governs de Alexandre II, Nicolau II, Gregori VII, i Innocenci II; el 1160 va lluitar contra el comú de Roma i el 1244 fou assetjada per l'emperador Frederic II. El papa la va donar en feu primer als prefectes de Vico i després als Orsini, als Colonna i finalment a Cèsar Borja.
El 12 de desembre de 1435 els bisbats de Nepi i de Sutri van quedar units en una sola diòcesi sota el bisbe Luke de Tartarts.
El 1537 fou erigida en ducat (incloent Sutri) per Pere Lluís Farnesi, però el 1545 va retornar al Papa i durant segles fou una petita ciutat de poca importància dins el Patrimoni de Sant Pere.
El 1798 fou ocupada pels francesos que van cremar la catedral i el palau episcopal. El bisbe Camil Simeoni fou enviat a l'exili i va arribar a cardenal. La ciutat va tornar al Papa el 1814 i el 1860 va passar al Regne de Sardenya i després al Regne d'Itàlia.
