Narc??s (llibert)
De Viquip??dia
Narc??s (Narcissus) fou un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influ??ncia. Es cuidava de les cartes de l'emperador.
Quan Val??ria Messal??lina es va voler desfer de Gai Appi Sil??, Narc??s (llavors en bona entesa amb l'emperadriu) va revelar un somni a Claudi i l'emperador va ordenar l'execuci?? del jove. A la conspiraci?? de Furi Camil Escriboni??, Narc??s va aprofitar per fer condemnar a molts innocents mentre va deixar lliures a alguns culpables que van poder comprar la seva sort (42). El 43 va enviar a Vespasi?? com a llegat de legi?? a Germ??nia. Quan els soldats d'Aule Plauci a Brit??nia es van amotinar Narc??s fou enviat per l'emperador a restaurar l'orde; els amotinats no el van deixar parlar, per?? finalment va aconseguir el prop??sit quan els amotinats es van penedir volunt??riament i van recon??ixer a Plauci.
Messal??lina es va desfer del ministre Polibi i Narc??s llavors es va distanciar de l'emperadriu i quan aquesta va donar el pas de casar-se amb Gai Sili, Narc??s va revelar l'iniciativa a l'emperador que era a ??stia, a trav??s d'una prostituta molt amiga de Claudi. Narc??s li va dir a l'emperador que la seva ??nica manera de salvar-se era donar-li el comandament dels pretorians i va tornar a Roma en el carruatge de l'emperador. Quan aquest va dubtar en fer matar a l'emperadriu, el mateix Narc??s va ordenar la seva mort i l'emperador va rebre noticia de que havia mort i no va voler saber res m??s.
Narc??s fou nomenat pretor. Quan es va discutir amb qui es casaria Claudi, Narc??s va donar suport a Elia Petina i als drets de Claudi Tiberi Germ??nic Brit??nic fill de Claudi i Messal??lina. Agripina Menor, per assegurar la successi?? de Ner??, va enviar a Narc??s a Camp??nia amb l'excusa de que hi havia un lloc on curaven la gota, de la que Narc??s patia, i immediatament va matar a l'emperador. El mateix dia que Ner?? era proclamat Narc??s fou executat a Camp??nia (54).
Per una inscripci?? se sap que estava casat amb Claudia Diceosina. Va deixar una fortuna de quatre cents milions de sestercis.
