My Chemical Romance
De Viquipèdia
| My Chemical Romance | ||
|---|---|---|
 |
||
| Informació bàsica | ||
| Lloc d'origen | Nova Jersey, Estats Units. | |
| Gènere | Rock Alternatiu Post Hardcore Hardcore punk Hard Rock Punk Rock Screamo Metal Alternatiu[1] Emocore |
|
| Anys en actiu | 2001–present | |
| Discogràfica | Reprise Records Eyeball |
|
|
|
||
| Gerard Way Mikey Way Frank Iero Ray Toro Bob Bryar |
||
|
|
||
| Matt Pelissier | ||
My Chemical Romance ("El meu amor químic" en català), és una banda de Post Hardcore, de Nova Jersey, els membres de la qual provenen dee Belleville, Kearny, Nova Jersey, i de Chicago. El seu gènere és molt disputat, ells afirmen haver pres influències de Queen, The Smiths, The Cure, Iron Maiden, The Misfits, Black Flag i Pixies. Al principi de la seva carrera (I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love) el seu estil era clarament el Post Hardcore, però, actualmet, el grup a madurat, i se l'associa al Rock Alternatiu i en algunes cançons, al Hard Rock.
My Chemical Romance, és una de les bandes més influents, dins el camp del Rock. Avegades, també ha estat citada en el camp del Metal. Actualment, han venut més de 10 milions de còpies, a tot el món.
El nom actual del grup, fou proposat per Mikey Way, baixista del grup, i germà petit del vocalista Gerard Way, el qual el va treure d'un llibre anomenat Extasis, Three Tales of Chemical Romance, escrit per Irvine Welsh. El nom de la banda, a vegades s'abrevia com 'MCR' o 'My Chem'.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] 2001 - 2003: Primers anys
Gerard Way, el vocalista, li va proposar a Matt Pellissier, primer Bateria, i amic de secundària, de formar una banda, l'any 2001. Amb la primera cançó que van compondre (Skylines and Turnstiles), es van quedar tan a gust, que van decidir seguir endavant amb el projecte. Pocs dies després, van decidir trucar al guitarrista Ray Toro, per que s'unís al projecte, ja que en Gerard, l'havia conegut per mitjà d'un amic de tots dos. Mikey Way, germà de Gerard Way, tambè va voler entrar en la banda, i òbviament, va ser acceptat. A finals de 2001, van gravar un demo titulat Dreams of Stabbing And/Or Being Stabbed, on s'incloïen cançons del seu primer disc com Our lady of Sorrows, que en aquells moments es deia Bring more knives
L'any 2002, van firmar amb la discografia independent Eyeball Records, per a grabar el seu primer disc tiulat I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love. Abans de grabar el disc Frank lero (antic vocalista i guitarrista de Pencey Prep, es va interesar en la banda, i es va unir al projecte, però per contra, va tenir que deixar els estudis universitaris. El disc, està catalogat com fosc, introspectiu i catàrtic i va ser llançat el Juliol de 2002. El vocalista Gerard way, va dir que les lletres eren una manera de tractar les depresions que havia patit d'adolescent, i que el van portar cap a l'alcoholisme, i al intent de suïcidar-se. Els senzills del disc són: Honey, this mirror isn't big enough for the two of us, Our Lady of Sorrows, Headfirst for Halos i Vampires will never hurt You.
[edita] 2004 - 2005: L'èxit de Three Cheers for sweet Revenge
L'any 2004 el grup va firmar amb Reprise Records. A partir del 8 de juliol de 2004, van començar a treballar en el nou disc Three Cheers for Sweet Revenge, i també al 2004, amb un estil més treballat, va sortir a la venta. El disc estava dedicat especialment a l'àvia d'en Gerard i d'en Mikey Way, que va morir dies abans de que l'àlbum vegués llum. La primera cançó del disc, Helena, és una clara referència a l'àvia dels germans Way, ja que ella es deia Helena, i que en la cançó hi apareixen referències. Amb aquest disc, es van donar a conéixer a diversos llocs del món, com són els Estats Units, Europa, Japó i Latinoamèrica. Thank You For The Venom és el tema més conegut.
En aquest disc, la mort continua sent un tema molt tractat, al igual que en el seu primer disc. En cançons com Thank you for the venom o Cementery Drive, es tracta de manera directa, el suïcidi com a alternativa a una vida de misèria i pobresa, a diferència de cançons com To The End on es donen clares referències d'escenes fúnebres. L'origen, d'aquesta 'obsessió' segons molts, de tractar la mort, fou idea, com ja he esmentat del cantant Gerard Way. En aquest segon disc, també utilitzen la venjança, com en It's not a fashion statement, it's a deathwish o a I'm not Okay (I Promise).
Fou dins d'aquest període, en què el batera Matt Pellissier, fou expulsat del grup, per dues raons: una, per les continues baralles que tenien ell i en Ray Toro, i l'altra, per cremar la furgoneta del grup. Bob Bryar, actual bateria del grup, fou presentat oficialment a finals de 2004, en un concert a Japó. Durant l'any 2005, el grup, va participar en diverses gires; es van unir al primer taste of Caos tour, van participar en la gira American Idiot de Green Day i van ajuntar-se amb The Used per fer tribut a la cançó Under Pressure de Queen. Tambè van donar diversos fons, per ajudar als damnificats del Katrina
[edita] Principis del 2006: Life on the Murder Scene
El 21 de Març de 2006, fou llançat el disc Life on the Murder Scene. El disc contenia dos DVD's, el primer contenia un video amb l'història del grup, desde el seus inicis, i el segon, contenia videoclips musicals, el making of dels seus videos, i presentacions de varies cançons en directe.
La banda, va començar a grabar el seu tercer disc d'estudi a principis d'Abril, amb Rob Cavallo, el qual havia produït diversos discs de Green Day. Rob Cavallo, tenia en ment que el nom d'aquest disc seria The Rise and Fall of My Chemical Romance, però en una entrevista amb la revista anglesa Kerrang! va desestimar aquesta opció afirmant que era una broma. El 3 d'Agost, el grup, va acabar de grabar els seus dos primers videoclips, el de Welcome to the Black Parade, llançat el 26 de Setembre de 2006, i el de Famous Last Words, llançat el 22 de Gener de 2007. Els vídeos, foren dirigits per Samuel Bayer, director dels videoclips de Nirvana i Green Day. A causa de que a en Gerard Way se li van trencar els lligaments dels turmells i a en Bob Bryar, se li va infectar una cremada, el grup, es va veure obligat a suspendre un parell de concerts.
[edita] Finals del 2006: The Black Parade
El dia 22 d'Agost de 2006, el grup va fer un petit avenç, del que seria el seu nou disc, al Hammersmith Plais de Londres. El nom del disc, fou anunciat allà, i vint persones encaputxades i vestides de negre van desfilar al voltant del Hammersmith Palais, seguits per alguns fans del grup, amb un rètol on hi posava The Black Parade. Llavors, unes persones van anunciar, que My Chemical Romance, no podia tocar, i que serien substituïts per un grup anomenat The Black Parade. Fou un moment de decepció, per a molts fans, però, de sobte van començar a sonar House of Wolves, The End i Dead! (tres cançons incloses en el seu nou disc). Per a molts fans, aquella, va ser la millor presentació d'un disc, per part d'un grup.
El dia 2 de setembre, la cançó Welcome to The Black Parade va ser penjada al seu My Space i al seu Purevolume; dues setmanes abans de que el vídeo fos llançat oficialment.
El dia 23 d'octubre, la banda va llançar mundialment, el seu tercer i nou disc d'estudi The Black Parade. el grup, va declarar que aquest disc era com un renaixement, una cosa semblant a una nova banda, cosa que es va notar en el canvi de look dels membres, sobretot en el del vocalista Gerard Way, el qual semblava un pacient de quimioteràpia. També van dir, que tenien intencions, de que aquest disc, fos el més recordat del grup, cossa que serà difícil, ja que Three Cheers for Sweet Revenge, és es disc més conegut del grup.
Les cançons del disc, es veuen marcades per un estil, una mica més comercial, com és el Rock alternatiu, tot i que en algunes cançons, (com en This is How I Dissapear o House of Wolves) l'estil principal és el Hard rock. Tambè han pres influències de Post Hardcore, Heavy Metal, emo i Punk Rock. La cançó més coneguda és Welcome to the Black Parade
[edita] Gènere Musical
Com molts altres grups, com Evanescence o System of a down, My Chemical Romance té un gènere musical difícil de definir. Han pre influències de Post Hardcore, Rock Alternatiu, Punk Rock, Screamo, Emo punk, Hard Rock, Heavy Metal, Emo, i petits elements del Britpop. Però el grup es defineix a ell mateix com "simple rock".
Les bandes de quui han pres més influències són: Pixies, Queen, Thursday, Iron Maiden, The Misfits, Smashing Pumpkins, Black Flag, i The Smiths
En una entrevista a NME, Gerard Way, va afirmar que l'Emo actual és molt més dolent que el que feien grups com Thursday o Jimmy Eat World declarant el següent : "Crec que l'Emo, és una merda, sincerament l'Emo és una basura asquerosa. Ens comparen amb bandes d'Emo, i això fa que ens etiquetin d'Emo a nosaltres també, quan el nostre estil és molt diferent".
[edita] Discografia
[edita] Discs d'estudi
| Information |
|---|
I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love
|
Three Cheers for Sweet Revenge
|
The Black Parade
|
[edita] DVD'S
Life on the Murder Scene
|
The Black Parade is Dead!
|
[edita] Senzills
- Honey, this mirror isn't big enough for the two of us - 2002
- Vampires will never hurt you - 2002
- Headfirst for halos - 2004
- Our lady of sorrows - 2004
- Thank you for the venom - 2004
- I'm Not Okay (I Promise) - 2004
- Helena - 2005
- The Ghost of You - 2005
- Welcome to the Black Parade - 2006
- Famous Last Words - 2007
- I Don't Love You - 2007
- Teenagers - 2007
- Mama - 2008
[edita] Videografia
- Honey, this mirror isn't big enough for the two of us
- Vampires will never hurt you
- I'm Not Okay (I Promise)
- Helena
- The Ghost of You
- Welcome to The Black Parade
- Famous Last Words
- I Don't Love You
- Teenagers
- Mama
[edita] Membres
- Gerard Way - Vocalista principal (2001-present)
- Mikey Way - Baix (2001-present)
- Ray Toro - Guitarra principal y veus de fons (2001-present)
- Frank Iero - Guitarra rítmica y veus de fons (2002-present)
- Bob Bryar - Bateria (2004-present)
Ex membre
- Matt Pelissier - Bateria (2001-2004)
Membres del Tour Mundial The Black Parade
- James Dewees - Teclat (2007-present)
- Matt Cortez - Baix y guitarra rítmica de repost (2007)
- Pete - Bateria (novembre de 2007 - 2008)
- Tucker Rule - Bateria (novembre de 2007 - 2008)
[edita] Referències
- ↑ http://www.myspace.com/mychemicalromance
- ↑ Eyeball Records: My Chemical Romance. Eyeball Records: (2007). Data d'accés: 2007-01-07.
- ↑ My Chemical Romance Three Cheers For Sweet Revenge Japan CD-DVD SET (312935). Eil.com: (2007). Data d'accés: 2007-02-25.
- ↑ My Chemical Romance The Black Parade Japan CD ALBUM (379256). Eil.com. Data d'accés: 2007-01-18.
- ↑ Error de cita: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaLOTMS
