Moixiganguers d'Igualada
De Viquip??dia
| Moixiganguers d'Igualada |
|---|
| Any de fundaci??: 1995 |
| Localitat: Igualada |
| Color de camisa: morat |
| Castell m??xim assolit: Cinc de 7 |
Els Moixiganguers d'Igualada ??s la colla castellera d'Igualada (Anoia) fundada el 1995.
Les primeres not??cies que es tenen d'una colla castellera a Igualada s??n dels anys 20, quan no n'hi havia una sin?? dues, amb noms colla vella i colla nova d'Igualada.
Aquestes colles, per??, es diferenciaven de la resta de colles castelleres pel que fa a la vestimenta, ja que a Igualada, els castellers vestien l'uniforme t??pic dels balls de la Moixiganga.
Aquestes colles desaparegueren durant la guerra civil, i fins a l'any 1994 no se'n planteja la formaci?? d'una altra, els Moixiganguers d'Igualada. Aquest mateix any va comen??ar a assajar, amb Marcel??l?? J. Valls com a cap de colla, i Marta Riba com a presidenta.
La seva presentaci?? oficial va ser l'any 1995, a l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres, per la diada de Sant Jordi. En aquella actuaci??, els Moixiganguers d'Igualada van fer el tres i el quatre de sis, i un pilar de quatre. En aquesta diada, per??, encara no hi havia camises oficials, i per tant es va actuar amb la camisa que portava cadasc??. El mateix any, els Moixiganguers actuaren a la festa major d'Igualada, ja amb les camises noves.
Els Igualadins van fer castells de sis durant tota la temporada 1996, mentre aconseguien el pilar de cinc. En aquesta temporada, Marcel??l?? J. Valls va passar el relleu a Jordi Segura com a cap de colla, i ell va passar a ser el president de la colla.
L'any 1997 va ser un any de noves construccions, ja que s'aconsegu?? el primer tres de set, i el primer quatre de set. A finals d'aquest any es tornaren a canviar el president i el cap de colla, agafant aquests c??rrecs Toni S??nchez i Agust?? Pelfort respectivament.
Durant les temporades de 1998 i 1999, els Moixiganguers van fer castells de set, concretament van aconseguir dos castells de set, el quatre de set amb agulla, i el cinc de set.
A finals del segon any, es va tornar a canviar la junta i van agafar els dos c??rrecs importants Kilian Camps com a cap de colla i M??nica Galt??s de presidenta.Aquesta junta va durar escasament 4 mesos per problemes interns a la pr??pia junta i va ser substitu??da per Oriol Sol?? com a cap de colla, i Toni Guix com a president.
Durant la temporada 2000, els Moixiganguers d'Igualada reafirmaren el seu t??tol de colla de set, tot aconseguint tots els castells de 7. L'any 2001 va ser el millor any de la colla realitzant castells de 7 a totes les places i consolidant castells com el 4 de 7 amb agulla amb un total de 8 descarregats i el 5 de 7 amb 3 descarregats. El 2002 varen tornar-se a repetir totes les construccions i es va intentar 2 vegades la torre de 7 quedant-se a mig pas l'enxaneta de coronar.
Aquesta junta que va durar tres anys, durant els quals es van fer castells de set a totes les places on es va actuar.
A finals de l'any 2002 va canviar nom??s el cap de colla, agafant Oscar Cunillera el c??rrec. Durant la temporada del 2003, la colla va baixar una mica el llist??, tornant a fer algunes actuacions amb nom??s castells de sis.
En el 2004, la colla va millorar quant a castells, aconseguint una vegada el cinc de set, per festa major, juntament amb el tres de set, i el quatre de set amb agulla, i fent castells de set a gaireb?? totes les seves actuacions. A part d'aquests fets, la colla ha pogut tornar a oferir al p??blic dos pilars de cinc simultanis. En aquella temporada, el cap de colla va ser Toni Guix fill, i el president l'abans citat Jordi Segura.
Durant el 2005 no es va poder repetir la millor actuaci?? de la hist??ria moixiganguera i es va baixar una mica el llist?? en quant a castells de set es van arribar a fer durant la temporada. Per?? aquell any van tornar a descarregar el pilar de 5 aixecat per sota en l'actuaci?? de Montserrat. Tamb?? durant aquell any es van intensificar l'assaig de torre de set per?? sense poder-la dur a pla??a.
El 2006 amb canvi de la junta administrativa i de l'equip t??cnic ??s va patir un retroc??s en quant a castells de set, tornant-se a quedar amb el 4 de 7 amb agulla com el millor castell. En aquell any el cap de colla fou el Miquel Casas i la presidenta la Marta Riba.
Enguany el 2007 hi hagut canvi amb el cap de colla passant-ho a ser el Miquel Bernad??. El principi de temporada ha sigut dels millors en la hist??ria de la colla, havent descarregat com a m??nim el 3 de 7 a cada actuaci?? i a l'actuaci?? a Igualada del mes de juny havent fet el 3, 4 i 4 de 7 amb agulla tot descarregat. Ara vindr?? la nostre festa major a on s'espera repetir ??xits d'anys anteriors i fins i tot provar un castell nou.
[edita] Evoluci?? i Hist??ria
L'origen dels castells i d???aix?? que en diem Moixiganga: ... dels castells ...
Les construccions humanes no s??n una pr??ctica exclusiva dels habitants de les nostres contrades ja que en trobem refer??ncies a diversos pa??sos i continents. Des del Marroc fins a l'ex??tica ??ndia, des d'It??lia fins a Alemanya, tant a l'antigor com a l'actualitat. Tanmateix, aquestes manifestacions no les podem considerar antecedents dels nostres castells moderns.
La hip??tesi m??s clara i acceptada sobre l'origen dels castells ??s la que afirma que aquests provenen de l'evoluci?? del Ball de Valencians, d'inspiraci?? religiosa, que en tenim const??ncia des del segle XVI. Consistia en la realitzaci?? d???uns quadres de dansa tradicional que finalitzaven amb l???aixecament d???una petita torreta humana de no gaire al??ada (tres o quatre pisos), els quals res tenien a veure amb la t??cnica castellera actual per?? n?????s l???antecedent L'al??ament d'aquesta torreta humana, molt m??s petita que els actuals castells, amb diverses figures, podia variar d'una poblaci?? a una altra. Aix?? es podia trobar el ball amb mocadors, la dansa de process?? o de pla??a amb castanyetes, etc.
La refer??ncia m??s antiga que es t?? del Ball de Valencians data del 1687, com es seu nom indica prov?? de terres valencianes.
No ??s fins l'any 1687 que es troba la refer??ncia m??s antiga dels Balls de Valencians realitzats, ??s clar, en terres valencianes. Per??, quina relaci?? existeix entre el Ball de valencians o les moixigangues i els castells? Doncs b??, aquestes danses sempre inclo??en l'execuci?? final d'una torreta o petita pir??mide feta pels mateixos dansaires. La dansa podia representar un quadre religi??s o una figura pl??stica relacionada amb passatges de la B??blia, sobretot en els passatges referents al sofriment de Crist. No ??s d'estranyar que, a poc a poc, i per contrapunt entre grups de balls, la torre final an??s guanyant al??ada fins que en aquesta evoluci??, un bon dia, es fes la construcci?? sense la dansa. Aquest canvi, que devia comen??ar a finals del segle XVIII, fa que la confusi?? entre moixigangues, balls de valencians i colles castelleres duri fins ben entrat el segle XIX. De fet, fins a meitats d'aquest segle, les colles s??n anomenades Ball de Valencians. ??s a la zona d???Igualada on, a partir del segle XIX, el fet de fer aquestes danses amb una torreta final rep el nom de ???moixiganga???.
L???evoluci?? d???aquesta varietat de balls i representacions religioses va fer que, als primers anys del segle XIX, puguem parlar, ja, dels castells pr??piament dits, ja que ??s de llavors que es t?? la primera refer??ncia escrita. Remarquem la m??sica amb gralles i tabals d???aquests castells, her??ncia indubtable del ball precedent.
A Valls, ciutat anomenada ???el bressol dels castells???, sorgiren les primeres colles castelleres, la dels Pagesos i la dels Menestrals, que feien castells que, per cert, en aquella ??poca encara rebien el nom de ???valencians???. Per??, vet aqu??, que van durar poc temps: els castells desaparegueren durant la Guerra del Franc??s (1808-1814) per?? tornaren a ressorgir. Les dues colles es conegueren, m??s endavant, amb els noms de les confraries vilafranquines de la Muixerra i la Roser, i a poc a poc es van popularitzar aquests sobrenoms. La rivalitat entre les dues colles era tan forta que hi havia molts incidents violents entre colles i, fins i tot, a Valls es va prohibir l'activitat castellera entre el 1819 i el 1834. Durant aquells anys, les dues colles vallenques realitzaven actuacions a Vilafranca i Tarragona per demostrar quina colla era millor. El 1835 les colles vallenques van realitzar el tres de vuit i el pilar de set i el 1841 van aconseguir, a Tarragona, el tres de vuit, la torre de vuit folrada i el pilar de cinc pujat per les escales de la Catedral.
A Tarragona, ben aviat tamb?? evolucionen els balls. A la d??cada de 1820 a 1830 ja hi tenim const??ncia de l'exist??ncia de dos balls de valencians: els pagesos i els pescadors, que esdevindran embrions de les futures agrupacions castelleres. Es diu que aquestes dues colles eren les de Valls que, quan apareixien a la ciutat, els pescadors s???unien a una de les colles i els pagesos a l???altra mantenint, aix??, la rivalitat (??s nom??s una dita sense base hist??rica).
La primera ??poca d'or dels castells va comen??ar el 1851 quan es varen assolir grans construccions. Malgrat tot, l'??poca dur?? fins el 1889 quan els castells van baixar de freq????ncia i de qualitat. Hi va haver poqu??ssims castells de m??s de 7 de pisos entre el 1890 i el 1900. Fins i tot, es va passar a fer nom??s castells de sis i, nom??s en ocasions, de set.
A partir dels anys vint (pels volts de 1922) s'entreveu una certa voluntat de fer castells, gr??cies a la rivalitat, que va fer esperonar uns i altres. A partir del 1925, les diferents formacions castelleres que aparegueren a d???altres poblacions de la ???Catalunya Nova??? (Pened??s i Camp de Tarragona) donaren un impuls que result?? definitiu descarregant, durant la primeria dels anys 30, castells de set i de vuit amb regularitat. Despr??s del par??ntesi de la guerra civil, apareixen altres colles castelleres arreu i es culmina amb l'anomenada segona ??poca d'or dels castells que va comen??ar per Santa ??rsula de 1981, a Valls, gr??cies als novedosos castells descarregats per les dues colles locals. A partir d'aquell any van apar??ixer moltes colles noves com a conseq????ncia del ress?? de les diades als diaris i a la televisi??. Aix??, entre uns i altres, es va aconseguir molt volum de gent i, per tant, construccions molt grans que, fins llavors, s???havien vist en contades ocasions i en tota la hist??ria dels castells. Als anys 90, a Catalunya, s'arriba a les 64 colles i, algunes d'elles, fan castells de nou i, fins i tot algun de deu, amb relativa regularitat.
Cap a mitjans de l'octubre de 1994, a Igualada, comen??a a assajar l???actual colla de la ciutat amb el nom de Moixiganguers d???Igualada.
L'origen dels castells i d???aix?? que en diem Moixiganga: ... de la moixiganga i els Moixiganguers ...
En segles passats trobem, entre d'altres, unes agrupacions folkl??riques que actuaven davant del poble (la primera refer??ncia que se'n t?? ??s del 1713, a Vilafranca del Pened??s): la Moixiganga (o Muixeranga).
La Moixiganga, era un ball de quadres religiosos que fan al??lusi?? a la passi?? i mort de Jesucrist i en qu??, alguns dels quadres, s???hi feien construccions humanes amb membres del grup que pujaven a les espatlles d???altres. Es podien trobar a Igualada essent, aquest folklore, el mateix que el que es podia trobar a tota l'anomenada Catalunya Nova (Pened??s i Camp de Tarragona).
A Igualada, el 1828, amb la vinguda de Ferran VII i la seva esposa, que s'hostatjaren a la rambla, trobem documentat que s'oferiren ???balls y grupos piramidals??? per celebrar l'esdeveniment. ??s, per tant, dels principis del segle XIX, l'aparici?? de la colla de dansaires i torraires de la Moixiganga d'Igualada.
A Igualada, la hist??ria registra, a la segona meitat del segle XIX (pels volts de 1880), dues colles de Ball de ???Valencians??? que, amb el nom de Moixiganga, participaven a la Festa Major d'Igualada. Les colles eren anomenades la del Traguetes i la del Carinyo ja que anaven encap??alades per aquests m??tics i llegendaris caps de colla. Anaven vestits amb camisa blanca, faixa vermella i faldilla virolada amb viuets grocs, cal??ons blancs, espardenyes de sola prima de cuir i un mocador, anomenat, de Saragossa, normalment cenyit al cap. Es t?? const??ncia fotogr??fica dels seus castells, de sis i set pisos, a partir dels primers anys del segle XX.
Els de la Moixiganga d'Igualada representaven els ???misteris???: unes representacions religioses evocadores de diferents moments de la Passi?? de Crist. Feien, tamb??, castells, torres i espadats el dia de Sant Bartomeu, patr?? d'Igualada, a la sortida d'ofici. Aquests castells, torres i espadats no eren tant alts ni atrevits com els que es feien, per exemple, a Valls, per?? s?? que tenien un m??rit m??s que lloable ja que els realitzaven els mateixos dansaires dels ???misteris??? que, amb la mateixa vestimenta abans comentada, s'emparraven fent construccions de poca al??ada (en comparaci?? amb les actuals) per?? amb gran destresa i agilitat.
M??s endavant trobem, tamb?? documentades, dues colles a Igualada conegudes pel poble amb el nom de Colla Vella i Colla Nova. Aix??, el 1915, no hi hagu?? ball de la Moixiganga per?? s?? hi hagueren castells, amb els Xiquets de Valls, que no agradaren a la societat igualadina ja que era gent, majorit??riament pagesos, de pocs recursos i de classe social baixa que anaven amb els pantalons bruts de treballar la terra i camises gastades i brutes.
Cal recordar que a Igualada, el fet de fer la moixiganga ??s sin??nim de fer castells.
El 1925 finalitzen els ???misteris??? i els Balls de Valencians, i s'inicia un par??ntesi en quant a exist??ncia de colla castellera local. Es porta, des de llavors, colles castelleres de fora de la ciutat que desperten certes retic??ncies: els castellers d'???aquelles colles portaven roba esparracada i bruta i eren for??a grollers (de fet, eren pagesos que feien castells perqu??, llavors, es cobrava un petit sobresou que els anava d'all?? m??s b??).
A m??s, la Guerra de 1936, agreuj?? la crisi castellera a tot el pa??s tot i que, Igualada, continu?? oferint, durant els gaireb?? 70 anys de no exist??ncia de cap colla castellera local, castells a les seves festes majors. Durant els 70 anys que dur?? el par??ntesi casteller igualad??, s'han portat, gaireb?? sempre, colles punteres del panorama casteller catal??.
El par??ntesi de colla castellera local finalitz?? el 1994 quan, gr??cies a la iniciativa d'un grup de gent, aparegu??, amb el nom de Moixiganguers d'Igualada, una colla castellera dedicada, exclusivament, als castells pr??piament dits, al??ant aquestes construccions junt amb torres i espadats i oblidant els antics ???misteris???.
S'estrenen a l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres per Sant Jordi de 1995 fent el tres i el quatre de sis i el pilar de quatre, sense camises oficials, ja que aquestes arriben a l'agost del mateix any, per la Festa Major d'Igualada.
El 1995, a la capital de la comarca de l'Anoia neixen, definitivament, els Moixiganguers d'Igualada, amb el prop??sit de portar castells, torres i espadats a les places de tota l'Anoia, arreu del nostre pa??s i a l'estranger. L'any 1996, els Moixiganguers descarreguen el seu primer 3 de 7 i, el 1999, descarreguen un primer 5 de 7 impressionant. La colla igualadina est?? considerada, avui en dia, com a colla de set si b?? est??, de dos o tres anys en????, una mica mancada d'efectius.
Han fet sortides per tot arreu, principalment a Catalunya anant, com a molt lluny, a algunes poblacions d'Europa com Alcaudete, Iznajar, Guimaraes, Manchester ...
Els Moixiganguers han aconseguit gaireb?? tota la gamma de 7 pisos; aix??, han descarregat el 3, el 4, el 4 amb agulla i el 5 de 7 a m??s del pilar de 5. Els castells de la gamma de 6 els han assolit tots; aix??, la torre de 6, el 3, el 4, el 4 amb agulla i el 5 de 6 s??n castells que descarreguen amb facilitat. Com tota colla castellera es valora molt l'assist??ncia als assajos per, aix??, preparar les actuacions. La pres??ncia de gent als assajos ??s, normalment, de la meitat dels castellers que van a les sortides i s??n, aquests assajos, especialment importants pel manteniment de la colla.
Tenen el local al carrer Caputxins d???Igualada, al costat de les piscines Casal.
[edita] Enlla??os externs
