Modest Urgell i Inglada
De Viquipèdia
Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1839 - ídem, 1919) fou un pintor i comediògraf català. Estudià a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Passà una estança a París, on tractà Gustave Courbet, i s'adscriví al realisme. Els anys 1860 les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions organitzades a la Llotja, i també exposà sense èxit a Madrid. El 1870 anà a Olot, on es relacionà amb Joaquim Vayreda, creador d'una escola paisatgista a la ciutat de la Garrotxa, que va influir en Urgell, dedicant-se des de llavors principalment al paisatge.
Exposà habitualment a la Sala Parés des de la seva fundació el 1877, i obtingué èxits a les exposicions nacionals de Madrid el 1876, 1892 i 1895, on obtingué la primera medalla amb El Pedregal, poble civilitzat; també guanyà les màximes condecoracions en les exposicions de Barcelona de 1894, 1896 i 1898, i participà a exposicions de Filadèlfia i Munic. Fundador de la Societat Artística i Literària de Catalunya, des del 1894 fou professor de paisatge a la Llotja.
La seva obra se centra principalment en paisatges i marines solitaris, amb un ambient trist i misteriós, sovint amb localitzacions a cementiris i ermites, en un estil de vegades comparat amb el d'Arnold Böcklin. Obtingué bastant èxit al seu temps, amb obra al MNAC, als museus provincials de Girona, Palma de Mallorca i Lugo, a la Kunsthalle d'Hamburg, etc. Reuní reproduccions de bona part de la seva obra a l'àlbum Catalunya (1905).
Com a escriptor, publicà diverses obres de teatre: Lluny dels ulls (1898), Un terròs de sucre (1898), Añoranza! (1899), Por (1901), Valor (1907); també escrigué la seva autobiografia: El murciélago. Memorias de una patum (1913).
El 1902 esdevingué acadèmic de Belles Arts de Barcelona.
El seu fill Ricard Urgell i Carreras també fou pintor.
