Mindanao

De Viquipèdia

Mindanao és la segona illa més gran de les Filipines, amb una extensió de 97.530 km² (la 19a major illa del món) i una població de 16.825.000 habitants l’any 2000 [1] (la 10a illa més poblada del món). La ciutat principal de l’illa és Davao.

El nom també fa referència a un dels tres grups d'illes de l'arxipèlag filipí, juntament amb Luzon i les Visayas. El grup de Mindanao inclou l'illa homònima i, al sud-oest, l'arxipèlag de Sulu (Basilan, Jolo i Tawi-Tawi), juntament amb altres illes adjacents com Camiguín, Dinagat, Siargao, Samal i Sarangani.

[edita] Subdivisions administratives

Administrativament, el grup d’illes de Mindanao està dividit en sis regions, les quals estan subdividides en un total de 25 províncies. Aquest grup inclou l'illa principal, les adjacents i l'arxipèlag de Sulu, al sud-oest. Les regions, amb les províncies respectives, són les següents:

• Península de Zamboanga o Regió IX, abans anomenada Mindanao Occidental. Situada a la península homònima, comprèn les províncies de Zamboanga del Nord, Zamboanga del Sud i Zamboanga Sibugay, i dues ciutats (Zamboanga i Isabela) que no formen part de cap altra província. La ciutat d'Isabela és l'únic territori que no pertany a l'illa de Mindanao pròpiament sinó que és part de Basilan. El nou centre administratiu regional és Pagadian. Antigament, tota aquesta regió, que incloïa també l'arxipèlag de Sulu, era coneguda com a Zamboanga.
• Mindanao Septentrional o Regió X. Situada al nord de l'illa, comprèn les províncies de Bukidnon, Camiguín, Lanao del Nord, Misamis Occidental i Misamis Oriental, i les ciutats de Cagayan de Oro i Iligan. La província de Camiguín és una illa adjacent a la costa nord de Mindanao. El centre administratiu i la capital de la regió és la ciutat de Cagayan de Oro.
• Davao o Regió XI, abans anomenada Mindanao Meridional. Situada a la part sud-oriental de l'illa, comprèn les províncies de Davao, Davao Oriental, Davao del Sud i Vall de Compostela, a més a més de la ciutat de Davao. La regió s'estén al voltant del golf de Davao, que inclou l'illa de Samal, i a l'extrem sud comprèn també les illes Sarangani. La ciutat de Davao n'és el centre administratiu.
• SOCCSKSARGEN o Regió XII, abans anomenada Mindanao Central. Situada a la part centremeridional de l'illa, comprèn les províncies de Cotabato, Sarangani, Cotabato del Sud (que abans formava part de la Regió XI) i Sultan Kudarat, a més a més de la ciutat de Cotabato. El seu nom és un acrònim de les províncies que inclou, juntament amb el de la ciutat de General Santos. La ciutat de Cotabato, voltada completament per la província de Maguindanao tot i que no en forma part, n'ha estat tradicionalment el centre administratiu. El nou centre administratiu de la nova regió és la ciutat de Koronadal.
• Caraga o Regió XIII. Situada a la part nord-occidental de l'illa, comprèn les províncies d'Agusan del Nord, Agusan del Sud, Surigao del Nord i Surigao del Sud. El centre administratiu n'és Butuan, a Agusan del Nord. La regió també inclou les illes adjacents a Surigao del Nord com ara Dinagat, Siargao i Bucas Grande.
• Regió Autònoma del Mindanao Musulmà (ARMM segons les sigles en anglès). L'ARMM és una regió especial que s'estén pels territoris poblats predominantment per musulmans i té el seu propi govern, a diferència de les altres regions de l'estat. Comprèn gairebé la totalitat de l'arxipèlag de Sulu (excepte la ciutat d'Isabela, que, tot i formar part de l'illa de Basilan, administrativament s'inclou a la regió de la Península de Zamboanga) i dues províncies més a l'illa de Mindanao. Les províncies de l'arxipèlag de Sulu són Basilan, Sulu i Tawi-Tawi (Basilan i Tawi-Tawi són les illes principals de les províncies respectives, mentre que la principal de Sulu és l'illa de Jolo), mentre que les situades a Mindanao són Lanao del Sud i Maguindanao. La ciutat de Cotabato, tot i no pertànyer pròpiament a l'ARMM, n'és el centre administratiu.

[edita] Història

Històricament l'illa ha estat de població musulmana. Actualment està composta per diversos grups ètnics tals com els maranaos i els tausugs. Contràriament a la creença comuna, Mindanao no va ser mai conquerida completament pels musulmans. De fet, la majoria de la població del nord de Mindanao, especialment la gent de Butuan, era animista abans que els convertissin al cristianisme.

Diverses faccions musulmanes van emprendre una amarga lluita d'independència contra cinc segles d'ocupacions successives. Les forces espanyoles, nord-americanes, japoneses i filipines no han pogut posar fi al desig de la gent de Mindanao de separar-se de la resta de l'arxipèlag, en gran part de religió cristiana.

L'àrea ha sofert un augment del nombre d'organitzacions armades islàmiques relacionades amb el conflicte de l'Orient Mitjà. Mindanao és una base per a aquests grups, tals com Abu Sayyaf i Jemaah Islamiyah, que minen les aspiracions nacionalistes més moderades dels moviments d'independència, com el Front Islàmic d'Alliberament (MILF).

Com a conseqüència de dècades d'emigració cap a la regió, la majoria de la població de Mindanao és ara cristiana, cosa que desplau a molts musulmans desplaçats i pobres. Els musulmans continuen la seva lluita i sorgeixen moviments separatistes.