Mihai Eminescu
De Viquip??dia
Mihai Eminescu (pronunciaci?? en roman??s: /mi'haj e.mi'nes.ku/) (15 de gener de 1850 ??? 15 de juny de 1889). De nom original Mihail Eminovici, va ser un poeta rom??ntic tard??, el m??s conegut i influent poeta roman??s, admirat tant a Romania com a Mold??via. Entre els poemes m??s famosos s'hi troben Luceaf??rul ("Estel del Mat??"), Od?? ??n metru antic ("Oda en m??trica antiga"), i cinc Scrisori (ep??stoles/s??tires). Eminescu fou actiu participant de la societat liter??ria Junimea, i treball?? tamb?? com a editor de Timpul, el diari oficial del partit conservador.
Taula de continguts |
[edita] Vida
[edita] Fam??lia
Fill de Gheorghe Eminovici, natural de C??line??ti, localitat romanesa del comtat de Suceava, Bucovina, que aleshores formava part de l'imperi austro-hongar??s. Eminovici emigr?? a Mold??via, establint-se a Ipote??ti, localitat pr??xima a la ciutat de Boto??ani. Es cas?? amb Raluca Iur??scu, hereva d'una antiga fam??lia de l'aristocr??cia moldava.
[edita] Primers anys
Mihail (tal com apareix al certificat de baptisme) o Mihai (la forma m??s comuna que ell usava) va n??ixer a Boto??ani, Mold??via, Romania. Va passar els primers anys d'infantesa entre Boto??ani i Ipote??ti, a la casa familiar. Des de 1858 i fins al 1866 va anar a escola a Cern??u??i. Va acabar el 4t curs en la cinquena posici?? d'entre els 82 alumnes del seu nivell i, despr??s d'aix??, va fer dos cursos d'ensenyament secundari.
La primera mostra d'Eminescu com a escriptor va apar??ixer el 1886. Al gener d'aquell any, el professor roman??s Aron Pumnul mor??, i els seus estudiants de l'escola de Cern??u??i van publicar un follet??, L??cr??mioarele ??nv??????ceilor gimnazia??ti ("Ll??grimes dels Estudiants de l'Institut"), en el qual un poema titulat La morm??ntul lui Aron Pumnul ("A la tomba d'Aron Pumnul") apareix signat per "M. Eminovici". El 25 de febrer del mateix any, el seu poema De-a?? avea ("Si hagu??s de tenir") va ser publicat a la revista liter??ria de Iosif Vulcan, Familia, a Pest. Aquest fou el primer d'una s??rie de poemes publicats (i amb ocasional traducci?? a l'alemany). Va ??sser tamb?? Iosif Vulcan, a qui li desagradava el sufix eslau "-ici " del cognom del jove poeta, qui va triar per a ell la terminaci?? d'aparen??a m??s romanesa "-escu ", passant aix?? a convertir-lo en Mihai Eminescu.
El 1867 s'un?? al grup de Iorgu Caragiale com a secretari, passant l'any seg??ent a l'equip de Mihai Pascaly. Tots dos es trobaven entre les principals companyies romaneses de teatre de l'??poca, formant tamb?? part del segon grup Matei Millo i Fanny Tardini-Vl??dicescu. Eminescu s'establ?? aviat a Bucarest, on a finals de novembre del mateix any comen???? a treballar com a secretari i copista del Teatre Nacional Roman??s. Durant aquest per??ode continu?? escrivint i publicant poemes, i augmentava la seva renda traduint centenars de p??gines d'un llibre de Heinrich Theodor Rotscher, tot i que mai result?? en un treball acabat. Tamb?? en aquesta ??poca comen???? a escriure la seva novela Geniu pustiu ("Genis malaguanyats"), publicada p??stumament el 1904 en format inacabat.
L'1 d???abril de 1869 va exercir com a co-fundador del cercle literari Orient, els interessos del qual inclo??en la reunificaci?? del folklore roman??s i de documents relatius a la literatura romanesa. El 29 de juny diversos membres d'aquest grup van organitzar-se per tal d'anar a diferents prov??ncies del pa??s. Eminescu va ser assignat a Mold??via. Aquell estiu va trobar-se per casualitat amb el seu germ?? Iorgu, oficial militar, als jardins de Ci??migiu a [Bucarest], per?? Mihai va rebutjar l'intent de Iorgu de renovar les relacions amb la seva fam??lia. Encara a l'estiu de 1869, va deixar el grup de Pascaly i va viatjar fins a Cern??u??i i Ia??i. Aleshores va decidir-se a refer els lligams amb la seva fam??lia; el seu pare li va prometre una subvenci?? regular per a que estudi??s a Viena a partir d'aquella tardor. Com sempre, Eminescu va continuar escrivint i publicant poesies; notablement, amb ocasi?? de la mort del director de Muntenia, Barbu Dimitrie ??tirbei, va publicar un fullet??, La moartea principelui ??tirbei ("La mort del pr??ncep ??tirbei).
Des d'octubre de 1869 fins al 1872 estudi?? a Viena. Va ??sser incl??s com a "auditor extraordinari" a la Facultat de Dret i Filosofia. Formava part activa de la vida estudiantil, fent amistat amb Ioan Slavici i amb Veronica Micle, a trav??s de la qual va con??ixer profundament la ciutat. Va contribuir tamb?? amb Convorbiri literare ("Converses liter??ries"), editat per Junimea (del roman??s june -"jove"). Els l??ders d'aquesta organitzaci?? cultural, Petre P. Carp, Vasile Pogor, Theodor Rosetti, Iacob Negruzzi i Titu Maiorescu, exerciren la seva influ??ncia pol??tica i cultural sobre Eminescu, que qued?? en ell per la resta de la seva vida. Impressionats per un dels poemes d???Eminescu, Venere ??i Madon?? ("Venus i Madona"), Iacob Negruzzi, '???editor de "Convorbiri literare", viatj?? a Viena per con??ixer-lo. Negruzzi escriuria despr??s com pogu?? recon??ixer Eminescu d'entre una multitud de gent jove als caf??s vienesos gr??cies a la seva aparen??a "rom??ntica": cabell llarg i mirada perduda en els seus pensaments.
El 1870 Eminescu va escriure tres articles sota el pseud??nim "Varro" a Federa??iunea a Pest, sobre la situaci?? dels romanesos i d'altres minories a l???Imperi Austro-Hongar??s. Aleshores ??s quan comen???? la seva carrera com a periodista per al diari Albina ("L'abella") a Pest. De 1872 fins a 1874 continu?? com a estudiant a Berlin, gr??cies a la beca oferta per Junimea.
De 1874 a 1877 treball?? com a director de la Biblioteca Central de Ia??i, com a professor substitut, inspector d'escola de les prov??ncies de Ia??i i Vaslui, i com a editor del diari Curierul de Ia??i ("Diari de Ia??i"), tot gr??cies a la seva amistat amb Titu Maiorescu, el l??der de Junimea i aleshores rector de la Universitat de Ia??i. Eminescu continu?? publicant tamb?? a Convorbiri literare. Esdeven?? bon amic de Ion Creang??, a qui va conv??ncer per escriure i al qual va presentar al club literari Junimea.
El 1877 es trasllad?? a Bucarest on, fins el 1883, va exercir com a primer director i director en cap del diari Timpul ("El Temps"). Durant aquest per??ode escrigu?? Scrisorile, Luceaf??rul i Od?? ??n metru antic entre altres. Gran part de les seves peces editades pertanyen a aquest per??ode, de quan Romania estava en guerra amb l'Imperi Otom?? a la Guerra Russo-Turca de 1877-1878, i a trav??s de la cursa diplom??tica que port?? al reconeixement internacional de la independ??ncia de Romania, per?? sota la condici?? d'atorgar la ciutadania romanesa a tots els jueus que habitaven al territori. Eminescu s'hi opos??, i tamb?? a una altra cl??usula del Tractat de Berl??n: Romania havia de cedir el sud de Bessar??bia a R??ssia a canvi de Dobrudja, una prov??ncia otomana de la riba del Mar Negre.
Al juny de 1883, el poeta caigu?? greument malalt i fou internat a l'hospital del Docort ??u??u. Al desembre del mateix any, el seu volum Poesii sort?? publicat, amb una selecci?? de poemes i un prefaci escrit per Titu Maiorescu.
[edita] Anys de malaltia
Els seus ??ltims anys Eminescu es vei?? afectat d'una psicosi man??aco-depressiva. El 1883, a Romania, fou tamb?? diagnosticat de s??filis. George C??linescu escrigu?? a la biografia del poeta que aquestes malalties les patia des que tenia 20 anys; tot i aix??, un diagn??stic diferent, fet a Viena, tamb?? el 1883, mencionava la seva depressi?? per?? no la s??filis. El 1884 retorn?? a Romania amb un aspecte general saludable. Al 1886 comen???? a rebre injeccions de mercuri, el tractament tradicional d'aleshores contra la s??filis. Eminescu mor?? a l'hospital el 15 de juny de 1889. La seva aut??psia fou poc detallada, ra?? per la qual la causa real de la seva mort ??s encara un misteri. Est?? enterrat al cementiri Bellu de Bucarest.
Troballes recents, afirmen que les autoritats romaneses i austr??aques de l'??poca publicaren les malalties d'Eminescu per tal de marginar un poder??s adversri pol??tic del tractat romano-austr??ac signat en aquell temps. El pacte secret requeria que Romania deix??s de donar suport als romanesos de Transsilv??nia (sota mandat austr??ac). Aix?? ho va fer (per un temps), cosa que port?? uns quants romanesos nascuts a Transsilv??nia a traslladar la seva resid??ncia a Bucarest. Eminescu es trobava tamb?? sota vigil??ncia constant i l'??nic diagn??stic (encara no confirmat) de s??filis va ??sser em??s per metges romanesos.
[edita] El poeta
Els seus poemes toquen una gran varietat de temes, des de la natura i l'amor fins a la hist??ria i la cr??tica social. Els seus anys d'infantesa s??n evocats a les seves ??ltimes poesies amb una profunda nost??lgia.
Eminescu reb?? la influ??ncia del treball d'Arthur Schopenhauer, i alguns han suggerit que el seu poema m??s fam??s, "Luceaf??rul", inclou elements de la cosmogonia v??dica. Els poemes d'Eminescu han estat traduits a m??s de 60 idiomes. L'estudi de la seva vida, treball i poesia, fortament influenciada per la cultura romanesa, s??n obligatoris a les escoles p??bliques de Romania, aix?? com la memoritzaci?? i an??lisi de Luceaf??rul per als ex??mens de graduaci?? de l'ensenyament secundari.
[edita] La seva obra
L'historiador roman??s Nicolae Iorga va considerar Eminescu el padr?? de la llengua romanesa moderna. ??s aix?? proclamat de manera un??nime com el m??s gran i m??s representatiu dels poetes romanesos.
Els seus poemes m??s importants s??n:
- Doina (nom d???un tipus de can???? romanesa)
- Lacul (El llac)
- Luceaf??rul (L???estel del mat??)
- Floare albastr?? (Flor blava)
- Dorin??a (Desig)
- Sara pe deal (Vespre al tur??)
- O, r??mii (Oh, persisteix)
- Epigonii (Ep??gones)
- Scrisori (Cartes o???Ep??stoles-S??tires???)
- Od?? (??n metru antic) (Oda (en m??trica antiga))
- Mai am un singur dor (Tinc ara un desig)
Els seus treballs en prosa m??s important s??n:
- F??t-Frumos din lacrim?? (Encant de Pr??ncep, El ploraner)
- Geniu pustiu (Geni buit)
- S??rmanul Dionis (Pobre Dionis)
- Cezara (nom propi)
[edita] Eminescu a la cultura
[edita] El geni
Eminescu tenia nom??s 20 anys quan Titu Maiorescu, el m??s important cr??tic literari de la Romania del 1870, el design?? com a un "poeta real", en un assaig on nom??s un grapat de poetes romanesos de l'??poca es van salvar de la cruel cr??tica de Maiorescu. A la d??cada seg??ent, la fama d'Eminescu com a poeta va cr??ixer cont??nuament gr??cies a (1) la forma que tenia d'enriquir el llenguatge literari amb paraules i dites de totes les regions de Romania, extretes de textos antics i amb paraules noves que acunyava de les seves lectures filos??fiques; (2) l'??s de met??fores, molt poc usades dins aleshores a la poesia romanesa; (3) finalment, i no per aix?? menys important, fou possiblement el primer escriptor roman??s que public?? en totes les prov??ncies de Romania i que s'interess?? incondicionalment per tots els problemes dels romanesos d'arreu. Ell mateix es definia com un rom??ntic, en un poema adre??at "Als meus cr??tics" (Criticilor mei), i aquesta denominaci??, la seva mort prematura i el seu estil de vida bohemia (mai aconsegu?? un t??tol, una bona feina, una esposa o una fortuna) fan que s'associ?? amb la figura rom??ntica del geni. A finals de la d??cada de 1880, Eminescu tenia ja un grup de fidels seguidors. El seu poema de 1883 Luceaf??rul es va fer tan fam??s que una nova publicaci?? liter??ria prengu?? el seu nom.
[edita] El poeta nacional
Aviat fou proclamat com el poeta nacional de Romania, no perqu?? escrigu??s la seva obra en una ??poca de ressorgiment nacional, sin?? perqu?? va ser rebut pels romanesos de totes les prov??ncies com un autor de suma import??ncia. Encara avui ??s considerat el poeta roman??s per excel??l??ncia, tant a Romania com a la Rep??blica de Mold??via, aix?? com pels romanesos que viuen a la part ucra??nesa de Bucovina.
[edita] Icona romanesa
Eminescu ??s omnipresent al dia a dia de Romania. Les seves est??tues estan per tot arreu; la seva cara es troba impresa als bitllets de 1000 lei estampats el 1998 i tamb?? als de 500 lei de 2005. Els aniversaris del seu naixement i de la seva mort s??n celebrats any rera any en numeroses ciutats romaneses, i van ??sser proclamats com a festes nacionals el 1989 (centenari de la seva mort) i el 2000 (150 anys del seu naixement, proclamat Any Eminescu a Romania). Un grup de joves escriptors romanesos va provocar un gran esc??ndol quan van escriure sobre la seva idea desmistificada d'Eminescu i van fins i tot arribar a rebutjar la interpretaci?? "oficial" del seu treball.
[edita] Visi?? pol??tica
Degut al seu punt de vista nacionalista conservador, Eminescu va ser adoptat f??cilment com a icona de la dreta romanesa. El major obstacle per al seu ple reconeixement fou el fet que ell mai s'identific?? com a cristi?? i que la seva poesia toca tant temes budistes com cristians, agn??stics i ateus.
Despr??s de la d??cada en la qual els treballs d'Eminescu foren titllats de "m??stics" i "burgesos", els comunistes de Romania acabaren acceptant Eminescu com el m??s gran poeta roman??s. All?? que va obrir la porta a aquest desgla?? fou el poema "??mp??rat ??i proletar" ("Emperador i proletari") que Eminescu escrigu?? sota la influ??ncia dels esdeveniments de 1870-1871 a Fran??a, i que acab?? en una cr??tica Schopenhaueriana de la vida humana.
[edita] Refer??ncies
- George C??linescu, La vie d'Eminescu, Bucarest: Univers, 1989, 439 p.
- Marin Bucur (ed.), Caietele Mihai Eminescu, Bucure??ti, Editura Eminescu, 1972
