Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Michel Ney - Viquip??dia

Michel Ney

De Viquip??dia

Michel Ney, Mariscal de Fran??a
Michel Ney, Mariscal de Fran??a

Michel Ney[1], duc d'Elchingen, pr??ncep de Moscova, Mariscal de Fran??a, nascut el 10 de gener del 1769 a Sarrelouis, al Sarre (actualment Alemanya) i mort el 7 de desembre del 1815 a Par??s, a la Place de l'Observatoire.

Taula de continguts

[edita] Durant l'Antic R??gim

Fill d'un boter, va deixar un tranquil treball de despatx per entrar de servei, molt jove, com a simple h??ssar al regiment de cavalleria Colonel-G??n??ral de Metz, el 1787, en contra de l'opini?? del seu pare. Despr??s de passar per tota la gradaci?? militar, va esdevenir sub-oficial amb la Revoluci?? francesa.

[edita] Guerres de la Revoluci??

El general Kl??ber el nomen?? lloctinent de l'ex??rcit del Rhin el 1792, capit?? el 1794 i finalment cap d'esquadr?? i adjunt-general. Kl??ber fou un dels primers generals en valorar el talent del jove oficial.[2] Els seus homes ja li havien posat un sobrenom: "l'Infatigable" ("l'incansable"). General de brigada sobre el camp de batalla el 1796, va aconseguir de prendre Wurtzbourg amb nom??s 100 homes de cavalleria i for??ar el pas del Rednitz i la presa de Forcheim, 70 peces de can?? i grans quantitats d'aprovisionaments. El 1797, contribueix, al capdavant dels seus hussards a les vict??ries de Neuwied i Dierdoff. El 1798, Ney repeteix el seu ??xit i aconsegueix Manheim per ast??cia, amb nom??s cent cinquanta homes. El promouen a general de divisi??.

General de divisi?? el mar?? del 1799, el setembre comanda provisionalment l'ex??rcit del Rhin. El cop d'Estat del 18 brumari no tingu?? pas el seu suport total. Espos?? Agla?? Augui??, amiga de pensi?? d'Hortense de Beauharnais.

M??s tard, quan Kl??ber part?? amb les tropes de la campanya d'Egipte, el futur mariscal Ney serv?? sota les ordres d'un altre prestigi??s general Moreau. Entre tots dos posaren fi a les guerres de la Revoluci??, vencent a la batalla de Hohenlinden, el 3 de desembre del 1800.[3]

[edita] Primer Imperi Franc??s

El camp de batalla davant el monestir d'Elchingen
El camp de batalla davant el monestir d'Elchingen

Ney fou Enviat extraordinari i ministre plenipotenciari davant la Rep??blica helv??tica el 1802, per mirar d'imposar el govern unitari desitjat per Napole?? Bonaparte i pacificar el pa??s amena??at per la guerra civil. Aix?? li valgu?? l'estima de Talleyrand.

El 1803, al capdavant de l???ex??rcit de Compi??gne, comand?? el Camp de Montreuil-sur-mer i es guanya la promoci?? per a ser nomenat Mariscal de l'Imperi el 19 de maig del 1804, i "Gran ??guila" el 1er de febrer del 1805.

El 14 d'octubre del 1805, al front del VI Ex??rcit de la Grande Arm??e, ven?? a la batalla d'Elchingen, la qual fou decisiva per la rendici?? de la fortalesa d'Ulm, el 21 d'octubre del 1805. Rep, com a premi, el t??tol de duc d???Elchingen, en mem??ria de la batalla guanyada.

La capitulaci?? d???Ulm fou nom??s el preludi d???Austerlitz. Mentre Napole?? donava aquell gran cop, Ney, desviat cap el Tirol amb l'ala dreta de la Grande Arm??e, acabava la campanya treient del Tirol l???arxiduc Joan d'??ustria, ocupant Innsbruck i la Car??ntia.

Aviat es va iniciar la campanya de Pr??ssia. Durant la batalla de Jena, el 14 d'octubre del 1806, dugu?? les seves divisions a l'assalt de les l??nies prussianes. Per??, endut per la seva empenta, es troba voltat d'enemics i el mariscal Jean Lannes l'ha de treure d'aquest mal pas. L'endem??, pren Erfurt i uns dies m??s tard comen??a el setge de Magdeburg, el qual va durar menys de 24 hores.

La Batalla de Eylau, el (8 de febrer del 1807), no es va perdre gr??cies a les c??rregues del mariscal Murat, per?? s?? que es va guanyar merc??s a l'arribada prop??cia i inesperada del 6?? Ex??rcit dirigit pel Mariscal Ney. Amb solament 14.000 soldats, for???? els 70.000 soldats russos a replegar-se cap a Guttstadt.

El 6?? Ex??rcit fou encarregat de perseguir el prussi?? L'Estocq cap el nord. Per?? abans d'establir el contacte, Ney va decidir defugir el combat, tot recorrent 80 quil??metres en un sol dia.

La vict??ria en la Batalla de Friedland el 1807 tamb?? es pot atribuir al m??rit de Ney, el qual ??s nomenat duc d'Elchingen el 6 de juny del 1808.

A la pen??nsula Ib??rica, el 1808, actu?? a Gal??cia, Ast??ries i posteriorment a Portugal sota les ordres de Mass??na. Diverses circumst??ncies li feren l'estada poc agradable, degut sobretot al seu car??cter gel??s i les disputes que tingu?? amb Jomini, el seu cap d'Estat major i sobretot per l'odi rec??proc que mantenia amb el mariscal Soult. Fet sorprenent en un mariscal, fou requerit a Par??s, on Napole?? no li f??u, tanmateix, cap retret.

Per?? l'aut??ntica llegenda del mariscal Ney comen??a a partir de la seva heroica campanya de R??ssia el 1812, on hi dirig?? el 3er Cos d'Ex??rcit. Durant la fase ofensiva de la campanya, ocup?? el centre del front de l'ex??rcit imperial franc??s, participant als combats sagnants i frontals de Smolensk o el del Moscova el 6 de setembre del 1812, on fou ferit de bala al coll. Aquest darrer combat li valgu?? a Ney el t??tol de pr??ncep de Moscova.[4]

Ney durant la retirada de R??ssia, per Adolphe Yvon
Ney durant la retirada de R??ssia, per Adolphe Yvon

Despr??s, en la fase de replegament, es mantingu?? a la rereguarda de la retirada. A llarg de 40 dies, proteg?? les restes de l'ex??rcit, donant temps als civils i als ferits per seguir la retirada de les tropes.

Situat a la darrera rereguarda despr??s de la batalla de Krasno??e, anomenada pels russos "la batalla dels herois ", tenia nom??s 6.000 homes i es vei?? atacat per tropes nombroses que li impedien la marxa; es retira d'elles, sorprenent amb el pas del Dnieper, fins a reunir-se, despr??s de tres dies d'arriscades maniobres, una altra vegada amb Napole??, el qual afirmava ben alt que donaria 300 mil??lions per salvar el "brave des braves".

En la Batalla del Ber??zina, aconsegueix una magn??fica vict??ria. Tot fent carregar els cuirassers sobre els tiradors emboscats en un bosc, assoleix l'??xit de fer 5.000 presoners amb nom??s 7.000 homes. Salva les restes de l???ex??rcit, i arriba a les fronteres de R??ssia despr??s de greus perills i marxes for??ades.[5]

[edita] La Restauraci??

Els ad??us de Fontainebleau pintat per Horace Vernet
Els ad??us de Fontainebleau pintat per Horace Vernet

Al Castell de Fontainebleau, Ney insisteix a l'Emperador en la necessitat d'abdicar i ell mateix comen??a a col??laborar amb els Borbons, cosa que li valdr?? ser nomenat par de Fran??a per Llu??s XVIII durant la Restauraci??.[6][7][8]. Fou el primer dels mariscals que abandon?? Napole?? despr??s de la capitulaci?? de Par??s.

La Restauraci?? fou un per??ode de contrastos pel mariscal Ney i la resta de "parvenus" de la Revoluci?? francesa. Fran??a l'ompl?? d'honors (Comandant en cap de la cavalleria de Fran??a, governador de la 6a divisi?? militar), per?? els m??s alts arist??crates i els antics emigrats, menystingueren aquella nova noblesa "fabricada" per l'"usurpateur".[9]

[edita] Els Cent dies

En el moment del desembarcament de Napole?? a Golf-Juan, prop d'Antibes, el 1 de mar?? del 1815, Ney proposa al rei Llu??s XVIII de retornar-lo "dins una caixa de ferro"[10], per??, tanmateix, acabar?? tornant amb Napole??. Contr??riament a les nombroses incitacions rebudes, no hi ha enfrontament entre les tropes de l'un i de l'altre.[11]

El fam??s rencontre d'Auxerre entre el mariscal Ney i Napole??, fou en realitat una trobada a soles. Els testimoniatges divergeixen. Sembla que els dos homes haurien aixecat la veu. Alguns afirmen que l'Emperador hauria escridassat durament Ney per la seva defecci?? del 1814.

El mariscal Ney va sostenir durant el seu proc??s posterior d'haver exigit de Napole??: "Qu'il ne joue plus au tyran" ("Que no jugu??s m??s a fer el tir??").
En tot cas, els dos emblem??tics personatges es distanciaren i no es tornaren a veure fins el 12 de juny del 1815, quan Napole?? crida el mariscal Ney per comandar els 1er i 2on cossos d'ex??rcit en la campanya de B??lgica que comen??ava.[12]

[edita] Waterloo i la campanya de B??lgica

La batalla de Waterloo, per Andrieux
La batalla de Waterloo, per Andrieux

La campanya de B??lgica fou mal portada des del comen??ament fins el final. El mariscal Ney, cridat a ??ltima hora, no arriba a Quatre-bras fins el 15 de juny del 1815 [13]. L'endem?? mateix comen??a la batalla de Ligny, en la qual un feble destacament de brit??nics i holandesos resisteix malgrat la manca de municions[14].

Segu?? la batalla de Waterloo[15][16].Per a alguns, el mariscal Ney ??s el perdedor de Waterloo, mentre que per altres fou l'aut??ntic guanyador del combat[17].

En pocs instants la batalla, que semblava decantada a favor dels francesos, bascula, les files brit??niques es recomponen i poc despr??s, la cavalleria prussiana s'afegeix al combat i l'acaben decidint per l'Alian??a[18].

Despr??s de la derrota, vingu?? el temps de passar comptes. Napole?? des de que va arribar a l'Elisi culpabilitza els mariscals i especialment Ney i Grouchy. El mariscal Davout defensa el mariscal Ney[19].

[edita] L'arrest

La reinterpretaci?? dels fets per Napole?? i la venjan??a dels mon??rquics feren el fet. Durant la segona Restauraci??, el mariscal Ney era detestat per tots els partits, tret dels republicans que eren, llavors, massa minoritaris.

Fou decidit que tothom qui hagu??s estat al servei de l'Emperador abans del 20 de mar?? del 1815, data en la qual Llu??s XVIII havia abandonat la capital, serien considerats tra??dors[20]. Nom??s un mariscal aparegu?? a la llista del 24 de juliol del 1815 i a dalt de tot: el mariscal Ney[21]. Malgrat certes complicitats amb Fouch??, llavors cap de la Policia, qui li facilita dos passaports per a fugir a Su??ssa o als Estats Units, el mariscal Ney resta a Fran??a, a casa una cosina de la seva dona. ??s arrestat al Ch??teau de la Bessonie, prop d'Aurillac. [22][23]

El mariscal arriba a Par??s sota escorta el 19 d'agost. ??s tancat a la Conciergerie. Posteriorment, ??s transferit a la pres?? de Luxembourg, tot passant per pobles on tot plegat se'l vol linxar, tot plegat se'l vol alliberar.[24]

[edita] El consell de guerra

Un consell de guerra havia de jutjar el mariscal Ney i havia d'integrar, necess??riament, un Mariscal de Fran??a. La presid??ncia es don?? en dret al mariscal Moncey, duc de Conegliano, que ho refus?? a trav??s d'una carta adre??ada al rei[25].

Descontent, el rei destitueix Moncey i el condemna a tres mesos de pres??. El mariscal Jourdan ??s aleshores designat per presidir el consell de guerra. Ney ??s assistit per Berryer (pare) i Dupin.[26]

El mariscal Ney no desitja ser jutjat pels seus antics camarades perqu?? creu que pot ser v??ctima de velles ranc??nies. Ney havia estat nomenat par de Fran??a per Llu??s XVIII i pot, per tant, exigir ser jutjat per la Cambra dels pars.[27]

Aix??, davant el quadre de mariscals i de generals que formen el consell de guerra, l'acusat es nega a respondre l'interrogatori sobre la seva identitat i declara, en mig la sorpresa general, declinar la compet??ncia del tribunal. Par de Fran??a en el moment quan es van desenvolupar els fets dels que se l'acusa, demana, fonamentant-se en els articles 33 i 34 de la Carta, la seva resoluci?? davant la Cambra dels pars.

El consell es retira per deliverar i per 5 vots contra 2 es pronuncia a favor de declarar-se incompetent.[28]

Aix??, el 10 de novembre, el consell de guerra, donant ra?? a la requesta dels defensors de Ney, es declara incompetent i Ney fou jutjat pel la Cambra dels pars.

[edita] El proc??s

Finalment, la Cambra dels pars jutja el mariscal Ney. Molts eminents personatges es fan dispensar d'assistir-hi.[29] El debat ??s b??sicament en sentit ??nic, la Cambra dels pars presenta una ampla majoria mon??rquica.

La defensa decideix abordar poc la discussi?? dels fets i s'esfor??a en demostar un problema de legalitat. El mariscal Davout havia signat amb els aliats, el 3 de juliol, un conveni a trav??s de l'article XII del qual, cap persecuci?? podr?? ser realitzada sobre oficials i soldats per la seva actitud durant els Cent-dies. Condemnar el mariscal Ney podia violar aquesta disposici??. La Cambra dels pars decid?? de prohibir a la defensa de desenvolupar aquest argument car "il aurait d?? ??tre plaid?? avant tout d??bat sur le fond" ("hauria d'haver estat aclarit abans del debat sobre el fons de la q??seti??").

Un ??ltim esdeveniment t?? lloc el 6 de desembre.[30] Dupin al??lega que Ney no pot ser jutjat, car en aquell moment era prussi??. Immediatament, el mariscal Ney, s'aixeca, interrompt el seu advocat i diu: "Je suis fran??ais et je resterai fran??ais!" ("S??c franc??s i seguir?? sent franc??s!"). La causa ??s oberta. Tres q??estions s??n plantejades, amb una formulaci?? que fa pensar ja que la condemna ser?? inevitable:

  • Primera q??esti??: el mariscal Ney va rebre emissaris la nit del 13 al 14 de mar??? [31]
  • Segona q??esti??: el mariscal Ney f??u una proclama, el 14 de mar??, invitant les tropes a la defecci???[32]
  • Tercera q??esti??: el mariscal Ney comet?? un atemptat contra la seguretat de l'Estat?[33]

La tercera q??esti?? comporta la pena a aplicar. Lanjuinais, recolzat per Malville, Lemercier, Lenoir-Laroche i Cholet, mira de fer aplicar la pena de deportaci?? i 17 pars ho aproven.[34]

Finalment, 139 vots, reduits a 128 a causa d'opinions semblants entre parents, reclamen la pena de mort.[35]

Altrament, no satisfet encara d'haver obtingut la condemna del mariscal, Bellart requereix que se'l esborri de la Legi?? d'honor.[36]

La sent??ncia ??s donada a dos quarts de dotze del vespre. Els pars apliquen la regla del consell de guerra i la llegeixen en abs??ncia de l'acusat.

Els defensors, comprenent que tota esperan??a ??s perduda, no assisteixen a la lectura de la sent??ncia i es recullen a la cambra que des de fa dos dies ocupa el mariscal, al Palau de Luxembourg. [37]

[edita] La fi

En el moment de la lectura de la sent??ncia, els defensors del mariscal van a trobar-lo a la seva cambra[38]. Despr??s de marxar, es posa a redactar les seves darreres disposicions i s'estira vestit al llit per dormir pl??cidament.

A les 3 de la matinada, el secretari-arxiver de la Cambra dels pars, Cauchy, el desperta per comunicar-li la sent??ncia[39]. El general de Rochechouart, que governa la pla??a de Par??s, l'informa que pot rebre tres visites: la seva dona, el seu notari i el seu confessor[40].

Se li proposa un confessor a Ney, que replica "Vous m'ennuyez avec votre pr??traille!" ("M'esteu emprenyant, amb el vostre capellanet!"). M??s tard, l'accepta, conven??ut per un veter?? de la campanya de R??ssia, tornat creient en aquesta ocasi??.

Ney escriu per darrera vegada al seu cunyat[41]. Despr??s s'entret?? amb el capell?? de Saint-Sulpice.

A dos quarts de nou, un vehicle ve a buscar Ney. No porta el seu uniforme de mariscal, sin?? un simple vestit burg??s.[42]

Per darrera vegada, la seva dona havia anat a demanar clem??ncia a Llu??s XVIII i el seu germ?? el comte d'Artois, futur Carles X, la rebutja i li diu secament: "Madame, votre demande n'a plus d'objet" ("Senyora, la vostra petici?? ja no t?? sentit").

Ney cau de cara a terra. Tal com s'acostuma, el cos resta quinze minuts sol. Esdev?? algun incident[43].

En saber la not??cia, Napole?? hauria dit: "C'??tait un brave, personne ne l'??tait plus que lui; mais c'??tait un fou! Il est mort sans emporter l'estime de personne" ("Era un valent, ning?? no ho ha estat m??s que ell; per?? era un boig! Ha mort sense l'estima de ning??").

[edita] La llegenda

Est??tua del mariscal Ney a l'avinguda de l'Observatoire de Par??s
Est??tua del mariscal Ney a l'avinguda de l'Observatoire de Par??s

Per?? els herois no moren mai. I vet-aqu?? que comen??a la llegenda del mariscal Ney. Com Mass??na, Louis XVIII i Wellington, el mariscal Ney fou ma????.[44]

Un home que en reclam?? la identitat mor?? a Brownsville, Carolina del Nord el 1846. Es deia Peter Stuart Ney. Nom inquietant car Pierre era el nom del pare del mariscal Ney i es deia que la seva mare era descendent dels Stuart escocesos. Aquest Peter Stuart Ney ensenyava el franc??s, l'alemany, l'hebreu i matem??tiques i nom??s va revelar la seva suposada identitat en dues ocasions[45].

Molts soldats vingueren a identificar el misteri??s personatge i foren categ??rics, s'assemblava for??a al mariscal que els havia portat al combat. Dos proves grafol??giques tingueren lloc, per?? donaren resultats contradictoris.

La tomba de Peter Stuart Ney presenta una petita banderola francesa i una inscripci?? equ??voca [46].

El que hom pot dir ??s que diversos detalls s??n inquietants. En primer lloc, els testimonis presents a l'execuci?? trobaren sorprenent que caigu??s de cara a terra. Per?? el m??s gran misteri ??s el seg??ent: el 1903, la Tercera Rep??blica francesa decideix donar al mariscal Ney una sepultura digna, doncs des del 1815 era enterrat sota una simple l??pida. Se li construeix la seva actual tomba, massissa i digne. Per fer-ho, el ta??t ??s exhumat. L'enterramorts que obr?? el ta??t constat?? i explic?? a qui el volgu?? escoltar que el ta??t era buit![47].

[edita] La posteritat

Tomba del mariscal Ney al cementiri de P??re-Lachaise, edificada el 1903
Tomba del mariscal Ney al cementiri de P??re-Lachaise, edificada el 1903

Diversos monuments recorden el mariscal Ney. La seva tomba ??s al Cementiri de P??re-Lachaise, divisi?? 29, a l'angle del cam?? de les ac??cies i del cam?? Mass??na.

El 1831, Llu??s Felip I, rehabilit?? el mariscal Ney i el reintegr?? a les llistes de la Legi?? d'honor. El 1848, el govern provisional de la Segona Rep??blica francesa, decid?? de construir una est??tua al mariscal Ney a l'empla??ament on 33 anys abans havia estat afusellat. L'obra fou confiada a l'escultor Fran??ois Rude. L'est??tua s'acab?? el 1853 i inaugurada sota Napole?? III. L'Emperador estigu?? absent i el discurs fou molt est absent i el discurs fou molt tebi.

La seva est??tua es pot veure actualment a la pla??a de l'Observatoire a Par??s. Fou lleugerament despla??ada a rel de la construcci?? de la l??nia B del RER d'??le-de-France.

[edita] Descend??ncia

Ney tingu?? quatre fills:

  • Napol??on Joseph, pr??ncep de Moskova
  • Michel Louis F??lix, dit "Alloys", duc d'Elchingen
  • Eug??ne, comte Ney (1808-1845), diplom??tic.
  • Edgar, pr??ncep de Moskova

La descend??ncia directa del mariscal Ney s'exting?? amb Laetitia Ney, duquesa d'Elchingen, princesa de Moskova (1940-2005). La descend??ncia indirecta del mariscal Ney la representa en l'actualitat Suzanne B??tain.

[edita] Notes

  1. ??? Despr??s de la batalla de Jena fou anomenat pels seus homes i fins i tot per Napole?? mateix, le brave des braves ("valent entre els valents"). Altres mals noms li foren donats, com ara le lion rouge ("el lle?? roig") o le rougeaud ("el roig"), tots en refer??ncia als seus cabells rojos i la seva pell que s'enrogia pel sol. Ney tenia per costum carregar al capdavant de les seves tropes. El seu crit d'est??mul favorit era: "Direction, le trou du cul de mon cheval, chargez! ("Direcci??, el forat del cul del meu cavall, carregueu!")
  2. ??? Kl??ber digu??, l'any 1796, referint-se al capit?? Ney:
    "Ce Ney est un preneur de villes, avec des tels hommes, un g??n??ral peut se dispenser de compter le nombre de ses ennemis" ("Aquest Ney ??s un conqueridor de ciutats. Amb aquest tipus d'home, un general pot estalviar-se de comptar el nombre de llurs enemics!")
  3. ??? El general Ney hi jug?? un paper molt important: enfonsar el centre de l'enemic mentre una operaci?? d'encerclament havia comen??at. Per?? un lleuger incident va refredar l'enteniment entre els dos generals. El general Ney va penetrar tot sol en un reducte de l'adversari on els seus homes, atemorits, no l'havien seguit. Hi reb?? diversos cops de baioneta a les cuixes i a un bra??. Abans de ser repatriat, Moreau f??u un discurs lleugerament cr??tic, considerant que un general no havia de c??rrer aquests riscos. Hom pot pensar que fou aquesta la ra?? per la qual un Ney vexat, no va intervenir m??s tard a favor del seu antic cap, durant el proc??s al general Moreau el 1804. Altres, com el general Lecourbe tingueren m??s dignitat, a costa de la seva carrera que est?? suspesa fins el 1815
  4. ??? Segons Las Cases: "Au retour de la campagne de Russie, Napol??on se montrait si frapp?? de la force d?????me qu???il disait avoir ??t?? d??ploy??e par Ney, qu???il le nomma prince de la Moskowa, et qu???il r??p??ta alors ?? plusieurs reprises: J???ai 200 millions dans mes caves, je les donnerais pour Ney" (De retorn de la campanya de R??ssia, Napole?? estava tan impressionat per la fortalesa d'esperit que deia havia demostrat Ney, que el va nomenar pr??ncep de Moscova i repet?? en nombroses ocasions: Tinc 200 mil??lions a les meves bodegues, els donaria tots per Ney)
  5. ??? Diu M. de S??gur:"Apr??s la sortie de Wilna, Ney traverse Kowno et le Ni??men, toujours combattant, reculant et ne fuyant pas ; marchant toujours apr??s les autres, et pour la centi??me fois depuis quarante jours et quarante nuits, sacrifiant sa vie et sa libert?? pour sauver quelques Fran??ais de plus. Il sort enfin de cette fatale Russie, montrant au monde l???impuissance de la fortune contre les grands courages, et que, pour le h??ros, tout tourne en gloire, m??me les plus grands d??sastres." (Despr??s de la sortida de Wilna, Ney passa per Kowno i el Ni??men, sempre combatent, reculant, per?? no fugint; marxant sempre despr??s que els altres, i per cent??sima vegada despr??s de quaranta dies i quaranta nits, sacrificant la seva vida i la seva llibertat per salvar alguns francesos m??s. Surt, finalment, de R??ssia, demostrant al m??n la impot??ncia de la fortuna contra els grans temperaments i que, pels herois, tot esdev?? gl??ria, fins els grans desastres)
  6. ??? Napole?? projecta sollevar el poble contra els aliats, recolzant-se en les zones ocupades de l'Est de Fran??a. N'informa als seus mariscals, els quals, despr??s d'una deliberaci?? s'hi oposaren. El mariscal Berthier especialment, incita el mariscal Ney a parlar amb l'Emperador.
  7. ??? Diu Napole??: "Ney ne s???est jamais permis un langage hautain en ma pr??sence; au contraire, il ??tait toujours tr??s-soumis; quoiqu???il se livr??t parfois en mon absence ?? des exc??s de violence" ("Ney no es va permetre mai un llenguatge altiu en pres??ncia meva; al contrari, fou sempre molt subm??s, tot i que a vegades, patia en abs??ncia meva excessos de viol??ncia") i encara "S???il se f??t permis un langage inconvenant ?? Fontainebleau (comme on l???a ??crit), les troupes l???eussent d??chir?? en pi??ces" ("Si s'hagu??s perm??s un llenguatge inconvenient a Fontainebleau (com s'ha escrit), les tropes l'hagu??ssin fet a trossos")
  8. ??? En una conversa que va esdevenir c??lebre, Napole?? crid??: "L'arm??e m'ob??ira!" ("L'Ex??rcit m'obeir??!"), a la qual cosa, Ney respongu??: "L'arm??e ob??ira ?? ses chefs!" (L'ex??rcit obeir?? els seus caps!"). Napole?? li demana: "Mais que voulez-vous de moi?" ("Per?? qu?? voleu de mi?"), i Ney li respon "Abdiquez en faveur de votre fils!" ("Abdiqueu en el vostre fill!")
    Napole?? abdic??. El mariscal Ney, acompanyat del mariscal Macdonald i per Coulaincourt, va a sotmetre l'abdicaci?? als aliats i especialment a Alexandre I de R??ssia. Per?? just en aquell moment esclata la terrible not??cia de la defecci?? del cos d'ex??rcit del mariscal Marmont. L'acc??s a Par??s havia estat ofert als aliats. Les condicions de Napole?? no tenien sentit i el Senat en proclam?? la destituci??. Ney no cregu?? necessari (no pas com Macdonald ni Coulaincourt) de retornar la resosta dels aliats a Napole??. Hom ha considerat que aquesta relativa defecci?? del mariscal Ney va comportar la temptativa de su??cidi de Napole??.
  9. ??? Hom diu que l'esposa de Ney, Agla?? Augui??, fou v??ctima de mofes i esclat?? en plors davant el seu marit, el qual no perdon?? mai l'escarni. Potser tamb??, aquell home de guerra comprengu?? la seva inutilitat en temps de pau.
  10. ??? "Quant ?? la proclamation que Ney a pr??tendu avoir re??ue de moi en 1815, c???est une fausset??: j???aurais supprim?? cette proclamation, si cela e??t ??t?? en mon pouvoir, car elle ??tait indigne de moi. Ney n???aurait pas d?? la publier, ou du moins il aurait d?? agir diff??remment qu???il n???a fait; car, quand il a promis au roi de m???amener dans une cage de fer, il parlait dans la sinc??rit?? de son ??me, et ses intentions ??taient conformes ?? ses discours; il y persista pendant deux jours, apr??s quoi il se joignit ?? moi. Il aurait d?? faire comme Oudinot, qui demanda ?? ses troupes s???il pouvait compter sur leur fid??lit??; elles lui r??pondirent unanimement: Non, nous ne voulons pas nous battre contre Napol??on." ("Quant a la proclamaci?? que Ney ha pret??s haver rebut de mi el 1815, ??s una falsedat: jo hagu??s suprimit aquesta proclamaci??, si hagu??s estat en el meu poder perqu?? hagu??s estat indigne de mi. Ney no hauria d'haver-la fet p??blica, o si m??s no, hagu??s hagut d'actuar d'una altra manera; car, quan ell ha prom??s al rei de tornar-me dins una caixa de ferro, parlava des de la sinceritat de la seva ??nima i les intencions estaven d'acord amb el seu discurs; hi persist?? durant dos dies, despr??s dels quals torn?? a mi. Ell hauria d'haver fet com Oudinot, el qual va demanar llurs tropes si podia comptar amb la seva fidelitat i li respongueren un??nimament: No, no ens volem batre contra Napole??"). (O'Meara.)
  11. ??? Durant l'agitada nit del 13 al 14 de mar?? del 1815, a Lons-le-Saunier, el mariscal Ney decideix, despr??s de moltes reflexions, tornar a servir l'Empereur. Arreu, els testimoniatges de fervor popular per Napole?? esclaten. Els canons es van llen??ar als fossats i diversos batallons baixaren les armes. El general Bertrand hauria pogut enviar un correu amena??ant el mariscal Ney. Durant el seu proc??s, Ney pretengu?? haver rebut del general Bertrand, la seguretat de que els aliats acceptaven el retorn de Napole??. Sigui com sigui, avui est?? clar que els forces enfrontades eren equivalents i que el mariscal Ney refus?? a provocar un bany de sang francesa. Amb la decisi?? presa, el mariscal Ney fa una proclamaci?? a Lons-le-Saunier, en la qual diu emf??ticament: "Soldats! La cause des Bourbons est ?? jamais perdue. La dynastie l??gitime, que la nation fran??aise a adopt??e, va remonter sur le tr??ne. C'est ?? l'empereur Napol??on, notre souverain, qu'il appartient de r??gner sur notre beau pays???" ("Soldats! La causa dels Borbons ??s perduda per sempre. La dinastia leg??tima, que la naci?? francesa ha adoptat, torna al tron. ??s l'Emperador, el nostre sobir??, qui ha de regnar sobre el nostre gran pa??s...")
  12. ??? Napole?? necessitava "grans noms" pel seu ex??rcit i Ney, per la seva banda desitjava rentar la taca de la seva defecci?? i demostrar que seguia sent l'heroi de la campanya de R??ssia.
  13. ??? Ney hi arriba sol, sense Estat Major i dins un carret??
  14. ??? Segons Mulli??, el mariscal Ney defensava no haver pas rebut un ordre prec??s d'atacar, mentre que Napole?? deia haver enviat un correu prec??s exigint l'atac. Retrospectivament, hom pot dir que l'exist??ncia d'aquesta ordre fou una mentida de Napole??. El mariscal Soult, cap d'Estat Major durant la campanya i enemic personal de Ney, confess?? sobre el seu llit de mort als fills de Ney no haver tingut mai coneixement d'aquesta ordre, malgrat totes passaven llavors per les seves mans. Aquesta batalla fou, probablement, l'??nic retret a fer a la brillant carrera militar del mariscal Ney
  15. ??? Diu Las Cases: "?? Waterloo, Ney ??tait tout hors de lui; on pouvait lire sur son front, p??le-m??le, les remords de Fontainebleau et ceux de Lons-le-Saulnier" ("A Waterloo, Ney era a tota hora absent; hom podia llegir al seu front, confusament, els remordiments de Fontainebleau i Lons-le-Saulnier")
  16. ??? Immensa i complexa batalla, dif??cil de narrar en poques l??nies.
    Tanmateix, cal recordar que Napole?? es trobava malalt aquell dia. Fou vist diverses vegades vomitant i somnolent, lluny del camp de batalla. El mariscal Ney, en canvi, presentava, com sempre, una activitat desbordant. S'ha dit que presentava l'uniforme estripat, la cara bruta de fang i de sang i havia perdut el capell
  17. ??? Per Mulli??, tot es resum en un moment ben prec??s. Cap a dos quarts de quatre, la primera l??nia brit??nica decideix un replegament estrat??gic darrera el cam?? d'Ohain, amb un fort desnivell. Ney creu aleshores que es tracta d'una retirada brit??nica i llen??a la cavalleria a la c??rrega. I ho fa amb rapidesa perqu?? sap que els prussians s'apropen. La c??rrega fou grandiosa. Una de les c??rregues de cavalleria m??s importants de la hist??ria. Napole?? deplor?? aquesta c??rrega, per?? la sost?? amb la cavalleria a les seves ordres. La cavalleria ??s massa nombrosa, ja que els batallons segueixen espont??niament aquest moviment de tanta amplitud. Per?? malgrat tot, la c??rrega t?? ??xit. Wellington d??na ordres de preparar l'embarcament. La granja de la Haie Sainte passa a mans franceses. El mariscal Ney demana un refor?? d'infanteria a Napole??, el qual el refusa dient: "Des renforts? Mais o?? veut-il que je les trouve?" ("Refor??os? I on vol que els tregui?"). Aquest error hist??ric fou fatal i poc comprensible, doncs Napole?? disposava encara de les tropes de Mouton-Duvernet
  18. ??? La infanteria brit??nica avan??a mentre tant i el mariscal Ney passa a l'atac, a peu, al front de la infanteria que li resta.
    Prova de nou una c??rrega desesperada al capdavant de la divisi?? Durutte, cridant: "Venez voir comment meurt un mar??chal de France!" ("Veniu a veure com mort un Mariscal de Fran??a!"), per?? fracassa. La seva obstinaci?? accentu??, encara mes, les p??rdues franceses.
    A Ney li mataren, aquell dia, cinc cavalls sota seu. Tots els presents dirien que aquell dia busc?? la mort, per?? que la mort no volia res d'ell
  19. ??? Davout diu: "Sire, il s'est mis la corde au cou pour vous servir!" ("Sire, ell s'ha posat la soga al coll per a servir-vos"). An??lisi just i premonitori...
  20. ??? Joseph Fouch?? fou encarregat d'elaborar la llista. Talleyrand declar??: "Il y a une justice ?? rendre ?? Monsieur le duc d'Otrante, c'est qu'il n'a oubli?? sur la liste aucun de ses amis" ("Hi ha una cosa per agrair-li al Senyor duc d'Otrante: que no ha oblidat de posar a la llista a cap dels seus amics").
  21. ??? Segons las Cases: "La d??fense politique de Ney semblait toute trac??e : il avait ??t?? entra??n?? par un mouvement g??n??ral qui lui avait paru la volont?? et le bien de la patrie ; il y avait ob??i sans pr??m??ditation, sans trahison ; des revers avaient suivi ; il se trouvait traduit devant un tribunal ; il ne lui restait rien ?? r??pondre sur ce grand ??v??nement. Quant ?? la d??fense de sa vie, il n???avait rien ?? r??pondre encore, si ce n???est qu???il ??tait ?? l???abri derri??re une capitulation sacr??e qui garantissait ?? chacun le silence et l???oubli sur tous les actes, sur toutes les opinions politiques. Si, dans ce syst??me, il succombait, ce serait du moins ?? la face des peuples, en violation des lois les plus saintes, laissant le souvenir d???un grand caract??re, emportant l???int??r??t des ??mes g??n??reuses, et couvrant ses bourreaux de r??probation et d???infamie; mais ce z??le ??tait peut-??tre au-dessus de ses forces morales. Il est certain que Ney quitta Paris tout au roi; qu???il n???a tourn?? qu???en voyant tout perdu. Si, alors, il s???est montr?? ardent en sens contraire, c???est qu???il sentait qu???il avait beaucoup ?? se faire pardonner. La situation de Ney ??tait comparable ?? celle de Turenne, Ney pouvait ??tre d??fendu; Turenne ??tait injustifiable, et pourtant Turenne fut pardonn??, honor??, et Ney allait probablement p??rir. En 1649, Turenne commandait l???arm??e du roi. Malgr?? qu???il e??t pr??t?? serment de fid??lit??, il corrompit son arm??e, se d??clara pour la Fronde et marcha sur Paris ; mais d??s qu???il fut reconnu coupable de haute trahison, son arm??e repentante l???abandonna, et Turenne poursuivi se r??fugia aupr??s du prince de Hesse pour ??chapper ?? la justice. Ney, au contraire, fut entra??n?? par le v??u, par les clameurs unanimes de son arm??e. Si sa conduite au 20 mars n???est pas honorable, elle est du moins explicable, et, sous quelques rapports, excusable." ("La defensa pol??tica de Ney semblava ben determinada: havia estat arrastrat per un moviment general que li havia semblat que era la voluntat i el b?? de la p??tria; l'havia seguit sense premeditaci?? ni sentiment de traici??; els revesos havien arribat i ara es trobava davant un tribunal; no tenia res m??s a dir sobre aquest gran esdeveniment. Quant a la defensa de la seva vida, no tenia res a responde encara, si no era que es trobava sota l'ampara d'una capitulaci?? sagrada que garantia a tothom el silenci i l'oblit sobre tots els seus actes, sobre totes les opinions pol??tiques. Si, dins aquest sistema, ell sucumbia, si m??s no seria davant els pobles, en violaci?? de les lleis m??s altes, deixant el record d???un gran car??cter, cridant l???inter??s dels esperits generosos i cobrint els botxins de reprobaci?? i d???inf??mia; per?? potser tot aix?? era per sobre de la seva for??a moral. ??s veritat que Ney deixa Par??s i abandona el rei i que no torna fins que ho veu ja tot perdut. Si, doncs, es manifesta tant vehement en sentit contrari, ??s perqu?? sent que t?? molt a fer-se perdonar. La situaci?? de Ney era comparable a la de Turenne, mentre que Ney podia ser defensat, Turenne era injustificable i per aix?? fou perdonat i rehabilitat. Un Ney perdedor del proc??s havia, probablement, de morir. El 1649, Turenne comandava l???ex??rcit del rei. Malgrat que havia fet jurament de fidelitat, va corrompre les seves tropes, es declar?? partidari de la Fronde i marx?? sobre Par??s; per?? des del moment que fou reconegut com a culpable d'alta traici??, les seves tropes l'abandonaren i Turenne s'hagu?? de refugiar prop del pr??ncep de Hesse per escapar de la just??cia. Ney, ben al contrari, fou arrastrat pel clamor un??nim del seu ex??rcit. Si la seva conducte el 20 de mar?? no fou honorable, si m??s no fou explicable i, en certa manera, excusable."
  22. ??? El rei, que havia aplicat a la situaci?? la fermesa que li reclamaven a l'hora els aliats i la seguretat del seu tron, arrib?? a manifestar: "L'arrestation de Ney nous fera plus de mal que sa trahison du mois de mars" ("La detenci?? de Ney ens far?? m??s mal que la seva traici?? del mar??").
  23. ??? Es va dir que havia estat reconegut per un sabre egipci que Napole?? li havia regalat i que ell deix?? a la vista de tothom.
  24. ??? El mariscal Ney no intent?? fugir i fins i tot mira de tranquilitzar els dos gu??rdies espantats que el vigilen. A mig cam??, el general Exelmans, li proposa d'alliberar-lo i d'escortar-lo all?? on ell vulgui, per?? ho refusa. Es diu que alguns oficials anaren tamb?? a la pres?? de Luxembourg per alliberar-lo, per?? que tampoc ho accept??.
  25. ??? :"[...]Qui, moi? J'irais prononcer sur le sort du mar??chal Ney? Mais, Sire, permettez-moi de demander ?? Votre Majest?? o?? ??taient les accusateurs tandis que Ney parcourait les champs de bataille?[...]" ("[...] Qui, jo? Jo m'haur?? de pronunciar sobre la sort del mariscal Ney? Per??, Sire, permeteu-me que pregunti a Vostra Majestat on eren els seus acusadors mentre Ney recorria els camps de batalla?[...]".
  26. ??? Berryer, conegut per les seves opinions mon??rquiques, ??s desaprovat pels seus col??legues: "Que vous vous disposiez ?? d??fendre le mar??chal du crime de haute trahison dont il est forc?? de s'accuser lui-m??me, c'est ce que personne ne veut croire[...]" ("Que vos us disposeu a defensar el Mariscal del crim d'alta traici?? del que es veu for??at a acusar-se ell mateix, ??s el que ning?? no es vol creure[...]").
  27. ??? Si jur??dicament la idea era defensable, ho era menys des del punt de vista t??ctic, ja que la Cambra dels pars era constitu??da per reialistes conven??uts i, per tant, majorit??riament molt hostils a l'acusat. Mentre, Berryer i Dupin accepten el punt de vista del seu client i miren de guanyar temps.
  28. ??? Ney est?? content i felicita el seu defensor: "Ah! Monsieur Berryer, vous m'avez rendu un grand service! Voyez-vous, ces gens-l?? m'auraient fait fusiller comme un lapin." ("Ah! Monsieur Berryer, m'haveu fet un gran servei! Fixeu-vos, aquestes persones m'haurien afusellat com un conill"). No es compr??n b?? la seva satisfacci??, perqu?? la defensa acabava de deixar escapar l'??nica possibilitat que tenia Ney d'evitar el pelot?? d'execuci??. Per aix??, Lamartine observa: "Les mar??chaux et les g??n??raux pouvaient se souvenir de ses exploits: les pairs ne conna??traient que son crime" ("Els mariscals i els generals se'n podien recodar de les seves gestes: els pars no coneixerien res m??s que el seu crim"). Igualment, Augereau, al llit de mort, confirmar?? l'estat d'??nim de clemen??a que movia els membres del consell de guerra.
  29. ??? Destaca Talleyrand, que diu no voler participar d'un crim com aquell.
  30. ??? El poble natal de Ney, Sarrelouis, esdev?? de sobirania prussiana degut al Tractat de Par??s del 20 de novembre.
  31. ??? La votaci?? nominal dona els seg??ents resultats: 111 vots a favor, 47 en contra. El comte Lanjuinais, el marqu??s d'Aligre i el comte de Nicola?? s'absteniren, protestant per no haver pogut jutjar en consci??ncia, at??s que s'havia denegat a l'acusat el dret de ser escoltat sobre el Conveni de Par??s.
  32. ??? Tres membres, els mateixos que acabaven de protestar, votaren en contra, la resta, 158, a favor.
  33. ??? El resultat don?? 157 vots a favor, 3 vots abogant per una atenuaci?? i 1 vot contrari. Lanjuinais vota afirmativament, per?? afegint "couvert par la capitulation de Paris" ("amparat pel Conveni de Par??s"); d'Aligre i de Richebourg, afirmativament, per?? apel??lant a la generositat de la Cambra. El vot negatiu fou del duc de Broglie, el m??s jove dels pars de Fran??a, que declara: "Je ne vois dans les faits justement reproch??s au mar??chal Ney ni pr??m??ditation ni dessein de trahir. Il est parti tr??s sinc??rement r??solu de rester fid??le. Il a persist?? jusqu'au dernier moment" ("Jo no veig en els fets justament retrets al mariscal Ney ni premeditaci?? ni dessig de tra??r. Ell va partir sincerament resolt a restar fidel i hi persist?? fins el darrer moment"). A les seves M??moires recorda: "Nous d??lib??rions dans une atmosph??re d'intimidation dont le poids ??tait ??touffant" ("Deliver??vem en una atmosfera d'intimidaci?? que tenia un pes sufocant").
  34. ??? Entre ells, el duc de Broglie. Cinc pars, el comte de Nicola??, el marqu??s d'Aligre, el comte de Brigode, el comte de Sainte-Suzanne i el duc de Choiseul-Stainville, tot i abstenir-se, recomanen el mariscal a la clem??ncia del rei.
  35. ??? Entre els que van demanar la pena de mort: 5 mariscals de l'Imperi: S??rurier, Kellermann, P??rignon, Victor i Marmont (en canvi, el mariscal Davout ving?? a defensar-lo), el vescomte de Chateaubriand, el comte Ferrand conegut com "le Marat blanc" i el comte Lynch nomenat per Napole?? alcalde de Bordeus, comte de l'Imperi i cavaller de la Legi?? d'honor, que arribar?? a reclamar la guillotina.
  36. ??? Una sent??ncia circula aquells temps sobre l'advocat Bellart ??: "Si l'??loquence est un bel art, Bellart n'est point l'??loquence ("Si l'eloq????ncia ??s un bell art, Bellart no ??s pas l'eloq????ncia").
  37. ??? Era una petita cambra situada al tercer pis, a l'extrem oest de la galeria on el Senat conservador havia instal??lat els seus arxius, a sobre de l'actual sala de confer??ncies. Una placa de marbre ho recorda des del 1935.
  38. ??? El troben tranquil??lament sopant. Els diu: "Je suis s??r que M. Bellart ne d??ne pas avec autant d'app??tit que moi" ("Estic segur que M. Bellart no sopa amb tanta gana com jo"). Despr??s, abra??a els seus defensors i els agraeix calorosament els seus esfor??os.
  39. ??? Hom diu que interromp la llarga enumeraci?? dels seus t??tols i diu: "Passez. Dites Michel Ney et bient??t un peu de poussi??re" (Entreu. Digueu Michel Ney i aviat una mica de pols")
  40. ??? La seva dona, que s'havia desmaiat en escoltar la sent??ncia, el visita a la cel.la amb llurs quatre fills. En va implorar?? la seva gr??cia a Llu??s XVIII. El rei hauria dit que era favorable a acceptar la demanda, per?? que nom??s Wellington o la duquessa d'Angoul??me (filla de Llu??s XVI), podien prendre la decisi??. La dona de Ney se'n va aleshores a demanar gr??cia a Wellington que l'accepta inicialment, per?? que hi renuncia m??s tard davant les dificultats i obstacles. A continuaci??, va a veure la duquessa d'Angoul??me, que ho refusa secament. M??s tard, despr??s de llegir els testimonis de S??gur, dir?? que lamenta la seva decisi??. I que si hagu??s sabut qui era realment el mariscal Ney, n'hauria demanat la gr??cia.
  41. ??? "[...] Avant 24 heures je para??trai devant Dieu avec des regrets amers de ne pas avoir pu ??tre plus longtemps utile ?? ma patrie ; mais il saura, ainsi que je l'ai dit devant les hommes, que je me sens exempt de remords[...]" ("[...] Abans de 24 hores, compareixer?? davant D??u amb la recan??a amarga de no haver pogut ser m??s temps ??til a la meva p??tria, per?? Ell sabr??, tal com he dit davant els homes, que em sento sense remordiment[...]".
  42. ??? Cau una pluja fina. Al capell?? de Saint-Sulpice, que s'aparta per deixar-lo passar, li diu: "Montez monsieur le cur??, tout ?? l'heure je passerai premier" ("Pugi, senyor capell??, de seguida passar?? jo primer"). La comitiva s'atura a l'avinguda de l'Observatoire. El mariscal refusa que li embenin els ulls i, adre??ant-se als soldats crida: "Camarades, tirez sur moi et visez juste!" ("Camarades, dispareu-me i apunteu b??!"). Rochechouart explica que tamb?? pronunci?? les seg??ents paraules: "Fran??ais, je proteste devant Dieu et la patrie contre le jugement qui me condamne. J'en appelle aux hommes, ?? la post??rit??, ?? Dieu. Vive la France!" ("Francesos, jo protesto davant D??u i la p??tria contra el judici que em condemna. Jo apel??lo als homes, a la posteritat, a D??u. Visca la Fran??a!"). Despr??s, es desploma sota els trets. La frase que se li atribueix, "Soldats, visez droit au c??ur!" ("Soldats, apunteu al cor!") sembla m??s novel??lesca que ver??dica.
  43. ??? Un cavaller brit??nic fa passar el seu cavall per sobre el cad??ver. Un oficial rus, que havia expressat ostensiblement la seva alegria, fou expulsat de l'ex??rcit rus per Alexandre I, que apreciava sincerament el mariscal Ney.
  44. ??? Alguns han pret??s que Wellington hauria persistit en el seu esig de salvar la vida al seu valer??s adversari. Amb l'ajuda d'un cos?? de Napole?? i de Llu??s XVIII mateix, s'hauria preparat un muntatge per fer creure que l'execuci?? hauria tingut lloc. El mariscal Ney hauria portat un saquet ple de sang de porc, que hauria rebentat en el moment de l'ordre de disparar. A m??s, s'ha dit que la paret contra la que havia sigut afusellat va quedar plena de forats de bala, fent pensar que els soldats haurien errat els trets expressament. Segons aquesta idea, hauria fugit, gr??cies a les complicitats franc-ma????niques, als Estats Units on hauria empr??s una carrera de mestre.
  45. ??? La primera vegada, quan un alumne li port?? un diari franc??s que anunciava la mort de Napole??. Peter Stuart Ney perd el coneixement i se l'emporten a casa seva. Unes hores m??s tard, l'alumne li fa una visita, per a veure com estava. Es troba l'home ensangonat al llit, amb les venes tallades. Peter Stuart Ney sobreviu a l'intent de su??cidi. La segona revelaci?? t?? lloc al seu llit de mort. Diu, en angl??s: "By all that is holy, I am Marshal Ney of France!" ("Per tot el que ??s sant, jo s??c el mariscal Ney de Fran??a!").
  46. ??? :"In memory of Peter Stuart Ney, a native of France and soldier of the French Revolution under Napoleon Bonaparte, who departed this life November 15, 1846, aged 77 years" ("En mem??ria de Peter Stuart Ney, fill de Fran??a i soldat en la Revoluci?? Francesa sota Napole?? Bonaparte, que part?? d'aquesta vida el 15 de novembre del 1846, a l'edat de 77 anys").
  47. ??? Es digu?? que la causa en fou la mala qualitat del ta??t, fet de fusta d'avet, la qual es desf?? f??cilment i hauria recobert l'esquelet. Per?? ??s rar que un professional expert e el seu ofici no sab??s diferenciar un ta??t buit d'un ta??t ple. Aquest testimoni mor?? sobtadament algun temps despr??s. Potser les t??cniques modernes d'an??lisi de l'ADN podrien aclarir aquest gran misteri de la hist??ria de Fran??a.

[edita] Bibliografia

  • Charles Mulli??, Michel Ney, dins la Biographie des c??l??brit??s militaires des arm??es de terre et de mer de 1789 ?? 1850, 1852
  • Evariste Dumoulin, Histoire compl??te du proc??s du mar??chal Ney (dos volums, Par??s, 1815)
  • Henri Welschinger, Le mar??chal Ney, 1815, (segona edici??, Par??s, 1893)
  • Henri Bonnal, La vie militaire du mar??chal Ney (Par??s, 1910)