Melamp

De Viquipèdia

Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melámpos Μελάμπους) fou un endeví, fill d'Amitàon i d'Idòmene.

Es diu que entenia el llenguatge dels animals i després d'escoltar-los feia els seus vaticinis.

També destacà en l'art de la medicina. Fou considerat el primer mortal que tenia poders profètics i el primer que va practicar la medicina i va establir el culte de Dionís a Grècia.

Amb el seu germà Biant arribà a Pilos, on Neleu havia promès la mà de la seua filla Pero a qui li portés els bous d'Ífide, rei de la Ptiòtida. Melamp ho aconseguí per encàrrec del seu germà, després d'enganyar el terrible gos que els vigilava, i Neleu concedí la donzella a Biant a canvi dels bous.

També anà a Argos, on guarí la follia de les filles de Pretos. En recompensa, Pretos li donà un terç del seu regne i una de les filles (Lisipe o, segons altres, Ifianassa) en matrimoni, i fou el pare de Manti i Antífates.

A Egostena a la Megàrida hi havia un santuari i una estàtua seva i es celebrava un festival anyal en el seu honor

[edita] Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 145.