[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mecòpter - Viquipèdia

Mecòpter

De Viquipèdia

Engranatges
Article inacabat!
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Mecòpters
Registre fòssil: Permià - actual
Espècie de \Bittacidae
Espècie de \Bittacidae
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Superordre: Endopterygota
Ordre: Mecoptera
Hyatt & Arms, 1891
Famílies
  • Nannochoristidae
  • Boreidae
  • Meropeidae
  • Eomeropidae
  • Apteropanorpidae
  • Choristidae
  • Panorpodidae
  • Bittacidae
  • Panorpidae

Els mecòpters (Mecoptera) són un ordre d'insectes endopterigots, amb el cos tubuliforme i el cap summament allargat formant una mena de bec, i quatre ales membranoses. Els òrgans reproductors d'alguns mascles recorden el postabdomen dels escorpins, pel que també són coneguts amb la denominació de mosques escorpí. Malgrat això, els mecòpters són totalment inofensius. Es coneixen unes 120 èspècies.[1]

Taula de continguts

[edita] Característiques

El cap dels mecòpters està molt allargat en forma de bec o rostre dirigit cap avall cònic, format pel clipi i el labre, cosa que és un tret característic d'aquest ordre; les antenes són moniliformes i multiarticulades; tenen dos ulls compostos grans i de vegades tres ocel·les; les peces bucals son mastegadores. El protòrax es petit i transvers, i el pterotòrax (meso + metatòrax) està ben desenvolupat. Les potes són llargues, raptores, o adaptades a la marxa o al salt. Tenen quatre ales similars entre si; són grans, allargades i estretes, i poden ser transparents o presentar taques fosques; en repòs es disposen horitzontalment sobre l'abdomen o bé plegades a ambdós costats; en alguns casos poden estar reduïdes o absents.

Les larves són terrestres i eruciformes.

[edita] Biologia i ecologia

Els mecòpters es troben normalment a les zones boscoses humides, les femelles dipositen els seus ous en el sòl, i les larves s'alimenten normalment de les fulles en descomposició i de les matèries que formen el mantell. Algunes espècies són capaces d'atacar a altres insectes als quals devoren, i amb freqüència se'ls veu penjant de les seves potes anteriors, agafades a les fulles o branquillons, preparades per agafar amb les potes posteriors petits insectes o aranyes. Algunes espècies de mecòpters s'alimenten de nèctar i també mengen pètals de flors; les seves larves, en canvi, es nodreixen d'una gran varietat de fulles de plantes comunes.

[edita] Mecòpters ibèrics

A la fauna ibèrica només es coneixen dos gèneres, Bittacus (família Bittacidae) i Panorpa (família Panorpidae).[2]

[edita] Referències

  1. Blas, M. et al. 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
  2. Barrientos, J. A., 2004. Curso practico de entomolgía. Asociación Española de Entomología. ISBN 84-490-2383-1
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Mecòpter