Mario Roatta

De Viquipèdia

Mario Roatta (Mòdena, 1887 - Roma, 1968), fou un general i agent secret italià, cap del Corpo truppe volontarie italià en la Guerra Civil espanyola.

El 1906 esdevé sots-tinent d'infanteria. Després de passar per l'Escola de la Guerra, és transferit a l'Estat Major de l'exèrcit italià amb el grau de capità. Durant la Primera Guerra Mundial combat al front francès i italià i ascendeix el 1917 a tinent coronel, essent condecorat amb tres medalles d'argent al valor militar. Després de la guerra, és agregat militar a l'ambaixada italiana a Varsòvia (1927-1931, amb competència sobre Riga, Tallin i Hèlsinki). El 1930 arriba a coronel.

Després d'un període al capdavant del 84^è "Reggimento Venezia", el 1934 esdevé cap del Servei d'Informació Militar (SIM) fins l'agost del 1939, malgrat que només formalment, doncs des del 1936 és el comandant del Corpo truppe volontarie (CTV) italià en la Guerra Civil espanyola, en suport als militars revoltats de Franco.

Interinament, el control del SIM l'havia traspassat a mans del coronnel Paolo Angioy. Foren, en efecte, segons sentència judicial, Roatta i Angioy, juntament amb altres caps militars, els autors del pla per assassinar els germans Rosselli i nombrosos antifeixistes italians refugiats als països veïns. Tant el ministre Galeazzo Ciano com el seu cap de gabinet Filippo Anfuso haurien estat en coneixement de les operacions. En aquest temps, Roatta és promocionat a general de brigada.

En 1939 va ser enviat a Berlín com a agregat militar de l'ambaixada italiana en la capital alemanya. Iniciada la Segona Guerra Mundial va ocupar diversos llocs de responsabilitat en l'Estat Major feixista. El 1942 se'l va destinar a Croàcia, com a Comandant del 2on Exèrcit, i més tard se li va donar el comandament de les tropes instal·lades a Eslovènia i Dalmàcia. Durant aquest temps va destacar per la seva crueltat, provocant situacions de terror entre la població civil en el seu combat amb els partisans iugoslaus.

El 1943 va ser destinat com a Comandant en Cap del 6è Exèrcit a Sicília, on va arribar a ser General en Cap. El novembre del mateix any, va ser traslladat a Roma, per a ocupar el lloc de Comandant General de l'Estat Major. Detingut el 1945, va aconseguir evadir-se el 4 de març durant el judici per l'assassinat dels germans Roselli, gràcies al suport d'un comando dels carabiners, cosa que va provocar la indignació general de la població. Capturat de nou, va ser condemnat a cadena perpètua, però perdonat el 1946.