Marcel·lí Moreta i Amat
De Viquipèdia
Marcel·lí Moreta i Amat (Sant Julià de Vilatorta, Osona 1909 - Barcelona, Barcelonès 2004) fou polític català. De jove treballà a la Banca Arnús i el 1932 ingressà a les joventuts de la Lliga Catalana, partit en el qual en fou dirigent destacat i col·laborador de Francesc Cambó. Durant la guerra civil espanyola va romandre a Barcelona, on s'encarregà d'una oficina per a oferir ajut a persones perseguides per motius polítics dins la zona republicana (diners, queviures i ajudar-los a sortir del país).
Després de la guerra treballà a la Caixa de Jubilacions i Subsidis Socials fins que el 1957 va dirigir una empresa familiar d'arts gràfiques. Josep Maria de Porcioles el nomenà regidor de l'Ajuntament de Barcelona sota, el 1965 fou secretari del Consell Econòmic i Social de Catalunya i membre de la junta directiva del FC Barcelona, i el 1974 fou nomenat diputat provincial. Així fou el responsable de la devolució de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans i el primer que demanà la devolució de la documentació de l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca (els papers de Salamanca).
Durant la transició espanyola fou fundador del grup Concòrdia Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a Corts Espanyoles per Unió del Centre Democràtic d'Adolfo Suárez, escó que va ocupar fins el 1982. També fou un dels membres de la comissió redactora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. També fou president d'honor de la Federació de Mutualitats de Catalunya i rebé la Creu de Sant Jordi el 1993.
[edita] Obres
- Historias de Barcelona (1972)
- Entorn del mutualisme de previsió social a Catalunya (199?)
- Memòries d'un catalanista. Cinquanta anys de vida política a Catalunya (1932-1982) (2001)
