Sant Juli?? de Vilatorta
De Viquip??dia
Localitzaci?? | |||
|
|||
Municipi d'Osona | |||
Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Osona |
||
Gentilici | Vilatort??, Vilatortina | ||
Superf??cie | 15,9 km?? | ||
Altitud | 595 m | ||
Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
2.809 hab. 176,67 hab/km?? |
||
Coordenades | 41?? 55??? 37??? N 2?? 18??? 46??? E | ||
Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? |
2 |
Sant Juli?? de Vilatorta ??s un municipi de la comarca d'Osona.
Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquip??dia sota els termes de la llic??ncia GNU GFDL, seguiu les instruccions de la p??gina Viquip??dia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llic??ncia d'??s podr?? procedir-se a la supressi?? segons els criteris i terminis establerts.
El text o fragment del text apareix a http://www.santjuliavilatorta.cat/interior.php?idcanal=1&idcategory=2&idsubcategory=0
Signatura i data: --Pere prlpz (discussi??) 20:50, 3 juny 2008 (CEST)
Des de l'any 1945, Sant Juli?? de Vilatorta i Vilalleons formen una sola entitat municipal, amb una superf??cie d'uns 16 km2. Malgrat aquesta fusi??, d'efectes purament civils, continuen essent dues entitats d'un passat i unes caracter??stiques totalment diferents. A principis de l'any 2005 el municipi compta amb m??s de 2.700 habitants.
Entitat de poblaci?? | Hab. (2006) |
---|---|
Sant Juli?? de Vilatorta | 2.696 |
Vilalleons | 113 |
Font: Municat |
La frontera est del municipi constitueix la separaci?? natural de la Plana de Vic i de les Guilleries, des del seu punt de coincid??ncia amb els municipis de Taradell i Viladrau o collada del Vilar fins a Coll Pedr??s, en la seva conflu??ncia amb Folgueroles i Vilanova de Sau. Tot aquest sector fronterer s???est??n per una petita serra amb altures que oscil??len entre els 750 i els 850 metres d'altitud. Des d'aquesta serra cap a ponent, el terme s???allargassa per petites valls i terrasses situades entre els 570 i els 690 metres.
La part alta del terme ??s poblada per boscos de pins i alguns claps d'alzinar, amb racons d'una especial bellesa, com l'indret de Sant Lloren?? del Munt, Romegats i Puig-l'agulla, mentre que la part planera forma extenses i grans planes de conreu. Es destaca, entre totes la planura situada entre els masos del Lleopard, la Mata, l'Omeda i la Carrera, on es va construir cap a l'any 1936 un camp provisional d'aviaci??.
El poble de Sant Juli?? es troba gaireb?? a la ratlla fronterera amb el municipi de Calldetenes, a la vall de la riera de Sant Juli?? o de la Noguera, en un indret que t?? aigua i abundoses fonts, fam??s sobretot per l'antiga font Noguera o les Set Fonts, de set abundoses canelles, envoltada d'una raconada amb un parc enjardinat. Sobre les fonts hi ha les ru??nes de l'antic casal fortalesa dels Bellpuig, conegut popularment pel castell dels Moros, que tenen un aspecte atractiu, amb els seus murs alts i descarnats que sobresurten de l'espessa vegetaci??.
Durant molts anys el poble va ser conegut com a Sant Juli?? de les Olles, per la quantitat d'obradors de terrissa que hi havia. Fins i tot de l'entranyable tup??, avui gaireb?? en des??s, en deriv?? el mot tupinot, a vegades aplicat als vilatortins com a sobrenom en sentit ir??nic i divertit. Al segle XVII hi havia fins a 27 obradors amb forn que es dedicaven principalment a la manufactura d'atuells de cer??mica vidriada (olles, cassoles, etc) preparada per anar als fogons. Avui en dia encara perdura l'antiga ind??stria terrissaire, b?? que molt esmorte??da, puix que nom??s hi ha una casa que s???hi dedica.
La poblaci?? es form?? a l'entorn del temple de Sant Juli?? que se sap que fou erigit i consagrat pel bisbe Idalguer entorn del 910. El nom de Vilatorta apareix per primera vegada en la documentaci?? l'any 926. Els segles XII i XIV hi ha not??cia d'un petit nucli de cases o sagrera a l'entorn de l'esgl??sia de Sant Juli??, que desaparegu?? pr??cticament amb el despoblament dels segles XIV i XV, en qu?? hi quedaren nom??s set o vuit fam??lies. La formaci?? del poble actual es f??u a partir de mitjan del segle XV. El 1553 tenia vint-i-dues fam??lies, nombre que s???increment?? molt r??pidament els segles XVII i XVIII, fins a arribar a noranta el 1782. El creixement de la vila es pot seguir for??a b?? per les llindes de les cases que tenen gravat el nom del propietari, l'any de la construcci??, algun emblema religi??s o una indicaci?? de l'ofici del propietari, com unes tisores o una paleta. Els oficis dels vilatans eren la parairia (paraire: persona que es dedica a l'art de la llana des del rentat fins al perxat) i l'art t??xtil en general, els terrissers i els oficis necessaris a un poble, com ara sastres, ferrers, basters (el qui t?? per ofici fer bastos i tots els altres arreus per a les b??sties de c??rrega) o mestres de cases.
A principis del segle XX, Sant Juli?? fou adoptat com a lloc d'estiueig per fam??lies benestants de Barcelona. En pocs anys la poblaci?? es va envoltar de torres i xalets, molts dels quals constru??ts tamb?? dintre del nucli del poble o transformant cases velles. S??n moltes les cases de tipus modernista, i algunes amb estucats, que donen un aspecte senyorial a la poblaci??.
En els ??ltims trenta anys la fesomia del poble ha anat canviant notablement. En la d??cada dels anys 70 i 80 Sant Juli?? va cr??ixer en direcci?? a Folgueroles amb la urbanitzaci?? dels sectors de Pleuna i les Pedreres (a banda i banda de l'avinguda de Puig i Cunyer). M??s cap aqu?? es va urbanitzar el sector del Puig (entre la masia que li d??na nom i la carretera de Vilalleons). En els ??ltims anys s???han urbanitzat la zona de la Font d'en Titus (entre el sector de Pleuna, la carretera BV-5201 i la font d'en Pep), el Perer (entre la masia que li d??na nom i la carretera de Sant Hilari) i l'Albereda (entre el sector de les Roques, la masia que li d??na nom i la zona esportiva). En aquests moments s???estan obrint carrers al sector de Campsalarga (a prop de la zona esportiva). ??s previst que en un futur pr??xim s???ampli?? la zona del Perer i s???urbanitzi el sector del Sol?? (entre el parc de les Set Fonts i la font d'en Pep).
Un altre sector urbanitzat darrerament i que s???est?? consolidant ??s la zona industrial situada a la carretera de Vilalleons, a prop de la masia de la Quintana, on ja s???hi ha establert una quinzena d'ind??stries.
El clima ??s submediterrani continental amb pluges abundants a la primavera i a la tardor. Les precipitacions mitjanes anuals s??n al voltant dels 700 mm. La inversi?? t??rmica provoca la famosa boira baixa durant molts dies de l'hivern a gran part de la Plana de Vic; si b?? per la seva difer??ncia d'altitud a Sant Juli??, quan n???hi ha, sol desapar??ixer aviat. La temperatura mitjana anual ??s d'11?? C i les nevades s??n poc freq??ents.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) |
[edita] Enlla??os externs
- Ajuntament
- Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
- Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
- Observatori Astron??mic de Sant Juli?? de Vilatorta
- Mapa topogr??fic
- Observatori Meteorol??gic de Sant Juli?? de Vilatorta
editar | Municipis d'Osona | |
---|---|---|
Alpens | Baleny?? | el Brull | Calldetenes | Centelles | Collsuspina | Espinelves | Folgueroles | Gurb | Llu???? | Malla | Manlleu | les Masies de Roda | les Masies de Voltreg?? | Montesquiu | Muntanyola | Olost | Or??s | Orist?? | Perafita | Prats de Llu??an??s | Roda de Ter | Rupit i Pruit | Sant Agust?? de Llu??an??s | Sant Bartomeu del Grau | Sant Boi de Llu??an??s | Sant Hip??lit de Voltreg?? | Sant Juli?? de Vilatorta | Sant Mart?? d'Albars | Sant Mart?? de Centelles | Sant Pere de Torell?? | Sant Quirze de Besora | Sant Sadurn?? d'Osormort | Sant Vicen?? de Torell?? | Santa Cec??lia de Voltreg?? | Santa Eug??nia de Berga | Santa Eul??lia de Riuprimer | Santa Maria de Besora | Santa Maria de Corc?? | Seva | Sobremunt | Sora | Taradell | Tav??rnoles | Tavertet | Tona | Torell?? | Vic | Vidr?? | Viladrau | Vilanova de Sau |