[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Marc Egea i Ger - Viquipèdia

Marc Egea i Ger

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en la seua redacció:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Conté informació no enciclopèdica.
neutrlitzar; els enllaços han de ser interns de la viquipèdia en català.

Marc Egea és músic i compositor. Toca diversos instruments tradicionals, com flautes ètniques, taragot, duduk, llaüt i percussions. Tanmateix, la seva màxima especialitat és la viola de roda, que va començar a tocar als 22 anys.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer a Barcelona l'any 1973. Actualment viu a Sant Pol de Mar. Tot i que es dedica a la música des de ben petit, no va començar a fer-ne un ofici fins als 25 anys, quan va abandonar les seves ocupacions acadèmiques a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona. Després de llicenciar-se en filosofia, va guanyar una beca per tal de realitzar la seva tesi doctoral sobre el filòsof mallorquí Ramon Llull, que acabà abandonant. Decidí dedicar-se de ple a la música, arraconant fins i tot la seva passió per l'escriptura, tot i que encara escriu poemes.

Els seus esforços s'han concentrat en la viola de roda i en les seves enormes possibilitats com a instrument. Seguint les passes del mestre violista de roda francès Valentin Clastrier, ha aconseguit situar-la en altres contexts en els quals aquest instrument no és habitual, com el jazz, la música experimental, la dansa contemporània, la poesia, etc. És per això que ha desenvolupat la seva tècnica pròpia i ha composat obres de gran interès musical. No obstant, també ha tingut un paper important dins l'àmbit de la música tradicional, tal i com ho demostra el fet d'haver enregistrat en cinc discs de la llegendària banda catalana El Pont d'Arcalís, dedicada a la recuperació i reinterpretació dels cants de tradició oral del Pirineu català.

Després d'haver estrenat "Exilium", una obra que va composar per a banda simfònica i viola de roda, el seu interès per la composició es va ampliar més enllà d'aquest instrument, i compongué obres per a conjunt de metall, cor, corda i altres.

Quan va abandonar El Pont d'Arcalís va treballar durant un temps de jardiner. Després va fundar el quartet de jazz fusió Kaulakau. A més d'aquesta banda, toca en altres molt diferents pel que fa a l'estil. Fa actuacions amb dos solos: el solo acústic, en què només fa servir viola de roda i veu, i el solo electroacústic, en què utilitza la tècnica del loop, efectes electrònics i altres instruments com flautes i percussions. El primer tan sols el presenta en llocs on hi ha una acústica especial, com ermites, esglésies, claustres, etc. També treballa amb el teclista anglès Peter Skuce, membre fundador de la cèlebre banda britànica de música antiga The Dufay Collective. Fora de l'àmbit estrictament musical, col·labora amb el poeta de Tortosa Albert Roig en l'espectacle Córrer la taronja, on, a part de la música i la poesia, es mesclen altres disciplines com la dansa i la video-instal·lació. També se'l vincula amb el polèmic i controvertit grup Electrosonic Monk i la Big Band Valona de sant Pol de Mar, però ho ha desmentit en diverses ocasions.

Ha publicat diversos discs en solitari. Un d'ells, Melanocetus, a la discogràfica Producciones Efímeras, fundada pel músic Germán Díaz. Aquesta discogràfica es caracteritza per presentar edicions de gran qualitat tan a nivell de disseny com a nivell musical.

També ha escrit un mètode per a viola de roda, el primer en tot l'Estat Espanyol, a banda del que va publicar l'any 1956 el recuperador de la "zanfona" gallega Faustino Santalices. El mètode de Marc Egea, escrit en català, presenta una introducció al reglatge i aprenentatge de la viola de roda, i ofereix un camí que duu a poder fer-ne d'ell un instrument adequat per a qualsevol gènere musical.

[edita] Discografia

  • D'aquí, d'allà i de més enllà, 2001 (viola de roda solo)
  • Les ratlles del món, 2003 (amb el rapsode Francesc Ten)
  • Melanocetus, 2005 (amb Enric Canada, Ana Losantos, Franco Molinari, Enrique Tellería i Jordi Vallverdú)
  • Karagöz & Hacivat, 2005 (viola de roda, loops, flabiol, taragot i percussions)
  • Helionora, 2005 (viola de roda solo)
  • Kaulakau, 2006 (amb Kaulakau)
  • Chuveirinho, 2007 (amb Enric Canada, Franco Molinari i Pilar Subirà)

[edita] Llibres

  • Introducció a la viola de roda, Dinsic Publicacions Musicals, en preparació

[edita] Enllaços