Manuscrit Voynich
De Viquipèdia
El manuscrit Voynich és un llibre il·lustrat misteriós, de continguts desconeguts, escrit fa uns 500 anys per un autor anònim en un alfabet desconegut i un idioma incomprensible, l'anomenat voynichès.
Al llarg de la seva existència constatada, el manuscrit ha estat objecte d'intensos estudis per nombrosos criptògrafs professionals i aficionats, incloent destacats especialistes en desxifratge de la Segona Guerra Mundial, tant d'Estats Units com del Regne Unit. Ningú no ha aconseguit desxifrar-ne ni una sola paraula. Aquesta successió de fracassos ha convertit el manuscrit en el Sant Grial de la criptografia històrica, però alhora ha alimentat la teoria que el llibre no és més que un engany elaborat, una seqüència de símbols a l'atzar sense cap mena de sentit.
El nom del manuscrit és degut a l'especialista en llibres antics Wilfrid M. Voynich, que el va adquirir el 1912. Actualment està catalogat com l'ítem MS 408 en la Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits de la Universitat de Yale. Se'n va fer una edició facsímil el 2005.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
S'estima que el llibre original devia tenir 272 pàgines en 17 quaderns de 16 pàgines cadascun. Actualment queden 240 pàgines de pergamí, i el salts en la numeració de les pàgines (que sembla ser un afegit posterior) indiquen que algunes pàgines ja faltaven quan Voynich va adquirir el llibre.
Per tal d'evitar pèrdues posteriors, el pare Petersen el va fotocopiar el 1931, tot repartint aquestes còpies entre diversos investigadors interessats en el seu estudi i intent de traducció.
El text i el contorn de les figures es van fer amb una ploma d'ocell (possiblement d'oca), i posteriorment es va aplicar pintures de colors a les figures.
[edita] Il·lustracions
Les il·lustracions del manuscrit no aclareixen els continguts dels textos però denoten que el llibre consta de sis "seccions", cadascuna de matèria i estil diferents. Exceptuant l'última secció, que conté únicament text, quasi la totalitat de les pàgines conté com a mínim una il·lustració. Les seccions i els seus noms convencionals són:
- Herbari: cada pàgina mostra una planta (a vegades dues) i alguns paràgrafs de text, un format típic d'herbaris europeus de l'època. Algunes parts d'aquestes il·lustracions són còpies en escala major i detall d'esboços vists a la secció farmacèutica (a sota).
- Astronòmica: Conté diagrames circulars, alguns d'ells amb sols, llunes i estrelles, fet que suggereix que tracta d'astronomia o astrologia. Una sèrie de 12 diagrames mostra símbols convencionals per a constel·lacions zodiacals (dos peixos per a Piscis, un brau per a Taure, un soldat amb un arc per a Sagitari, etc.). Cada símbol està rodejat per exactament 30 figures de dones en miniatura, la majoria d'elles nues, cadascuna sostenint una estrella. Les dues últimes pàgines d'aquesta secció (Aquari i Capricorn) es van extraviar, mentre que Àries i Taure estan separades en quatre diagrames amb 15 estrelles cadascun. Alguns d'aquests diagrames es troben en pàgines desplegables.
- Biològica: Un text dens i continu amb figures de petites dones nues prenent banys en balnearis públics o tines interconnectades per una elaborada xarxa de tuberies, algunes d'elles clarament amb forma d'òrgans del cos. Algunes de les dones porten corones.
- Cosmològica: Més diagrames circulars, però de naturalesa desconeguda. Aquesta secció també poseeix pàgines desplegables, una d'elles de sis pàgines de llargada, que conté una espècies de mapa o diagrama amb sis "illes" connectades per calçades, castells i possiblement un volcà.
- Farmacèutica: Diversos dibuixos amb llegendes de parts de plantes aïllades (arrels, fulles, etc.); objectes similars a gerres farmacèutiques al llarg dels marges i alguns paràgrafs de text.
- Receptes: Molts paràgrafs curts, cadascun d'ells marcat amb una "vinyeta" amb forma de flor (o estrella) que fa pensar en una sèrie d'ordres, pasos o instruccions per elaborar quelcom (possiblement un producte químic o alquímic.
[edita] El text
El text (anomenat voynichès) va ser clarament escrit d'esquerra a dreta, amb un marge dret desigual. Les seccions més extenses es troben partides en paràgrafs, normalment amb "vinyetes" en el marge esquerre. No hi ha evidència de signes de puntuació. El text és fluït, com si el que escrigués entengués el que estava escrivint mentre ho feia; el manuscrit no dóna la impressió de que cada caràcter hagi hagut de ser calculat abans de ser escrit a la pàgina.
El text consta de més de 170.000 glifs (caràcters gràfics), normalment separats uns dels altres per petits espais. La majoria dels caràcters estan escrits amb un o dos traços senzills. Considerant que existeixen disputes sobre si certs caràcters són diferents o no, es calcula que l'alfabet sencer consta d'entre 20 i 30 caràcters totals per a quasi tot el text, amb les excepcions rares d'algunes dotzenes de caràcters "estranys" , trobats una o dues vegades en tot el text.
Els espais més amplis divideixen el text en unes 35.000 "paraules" de longitud variada. Sembla que segueixen una certa fonètica o regles ortogràfiques d'un cert tipus; per exemple, alguns caràcters han d'aparèixer a cada paraula (com les vocals en català), alguns caràcters mai segueixen a d'altres, alguns poden ser dobles però d'altres no.
L'anàlisi estadístic del text va revelar patrons similars als dels llenguatges naturals. Per exemple, la freqüència de paraules segueix la llei de Zipf i l' entropia (al voltant de 10 bits per paraula) és similar a la de textos en llatí. Algunes paraules apareixen exclusivament en determinades seccions, o només en algunes pàgines; altres són freqüents en tot el manuscrit. Existeixen molt poques repeticions entre els milers de "llegendes" adjuntes a les il·lustracions. En la secció herbari, la primera paraula de cada pàgina apareix només en aquella pàgina, pel que podria representar el nom de la planta.
D'altra banda, l' "idioma" del manuscrit Voynich, el voynichès, és diferent dels idiomes europeus en diversos aspectes. En particular, no existeixen paraules de més de 10 "lletres". A més, la distribució de les lletres en una paraula és peculiar: alguns caràcters apareixen només al principi d'una paraula, d'altres només al final, i d'altres sempre al mig.
El text sembla més repetitiu que els típics idiomes europeus; existeixen seqüències en les quals la mateixa paraula comú apareix fins a tres vegades consecutives.
[edita] Referències
- Imperio, The Voynich Manuscript: An Elegant Enigma, 1980, Aegean Park Press
- Dos Santos, Marcelo, El Manuscrito Voynich, 2006, Madrid/Bogotá: Editorial Aguilar (ISBN 8403095872/ISBN 9587043146)
- Kennedy, Gerry & Churchill, Rob, El manuscrito Voynich: un enigma sin resolver, 2006, Barcelona: Editorial Melusina (ISBN 8493421456)
- Pérez-Ruiz, Mario M., El manuscrito de Voynich y la búsqueda de los mundos subyacentes, 2003, Barcelona: Editorial Océano Ámbar (ISBN 8475562167)
- Violat Bordonau, Francisco, Breve ensayo sobre el Manuscrito Voynich, 2005, Ed. Asesores Astronómicos Cacereños, Cáceres (disponible a Internet, Web Casanchi: Matemáticas/Criptografía)
- Sobre el posible autor del Manuscrito Voynich, 2005, Ed. Asesores Astronómicos Cacereños, Cáceres (disponible a Internet, Web Casanchi: Matemáticas/Criptografía)
- El ABC del Manuscrito Voynich, 2006, Ed. Asesores Astronómicos Cacereños, Cáceres
- Wollet, Benjamin, The Queen's Conjuror, 2001, Flamingo, Londres
[edita] Enllaços externs
- Weblog sobre el Manuscrit Voynich amb l'únic anàlisi en castellà complet de les seves pàgines i gran quantitat d'il·lustracions(castellà)
- Reportatge complet de la periodista Gemma Martínez
- Text sobre el manuscrit amb fotografies del llibre
- El llibre indesxifrable
- Estudi complet del manuscrit (anglès)
- Extensa i completa nota de divulgació del manuscrit, per Marcelo Dos Santos
- Breu assaig sobre el manuscrit Voynich
